L’escola rural de Copons, de poble però cada cop menys petita

Em trobo la porta de l’escola oberta. Ja m’ho havien avisat. «Tu entra, no cal que truquis perquè estarem enfeinades i no baixarem», em va advertir la Cristina Queralt, secretària del Claustre i tutora d’Educació Infantil de l’Escola Quatre Vents - ZER Vent d’Avall de Copons (Anoia). Les altres tres escoles de la ZER són les de Sant Martí Sesgueioles, els Prats de Rei i Castellfollit de Riubregós. «Alguns pares ens van preguntar si no ens feia por que els nens s’escapessin, però esclar que no. Per què, on anirien? A més, que totes n’estem pendents i els vigilem», explica Queralt.

A mà dreta hi ha un moble amb tot d’espadenyes i xancletes, cadascuna en el seu espai. El terra de l’entrada és de lloses de pedra. És l’antiga rectoria, un casalot situat al davant de la plaça de l’Església de propietat municipal que es va restaurar amb aportacions de la Generalitat, l’Ajuntament i la Diputació. Es va inaugurar el novembre del 2021. Abans, estaven repartits en dos edificis del poble. Hi veig una sala que dedueixo que és la dels professors i una altra que és, clarament, el menjador. Al fons, hi ha la llar d’infants. Hi ha dos pares, tots dos amb el fill als braços. «Estem en procés d’adaptació», em diu en Jaume, «tot i que encara no sé si l’adaptació l’ha de fer ell o jo!». L’altre pare veig que marxa. «Llàstima que no hagis vingut abans, que hi eren els tres», em diu la monitora. Són les deu tocades.

Pujo al primer pis. Hi ha educació infantil. Hi trobo la Cristina Queralt i la Núria Monclús, la directora de l’escola i tutora del Cicle Superior. Està asseguda al fons de la sala en una taula rodona amb quatre alumnes. Una nena surt de l’aula i li pregunta a la Cristina si es podrà endur a casa el dibuix que ha fet. «Esclar que sí», li respon. A la dreta hi ha una segona aula. Els nens estan asseguts en rotllana mentre la mestra els explica un conte. Els grans baixen les escales del segon pis. «Van a fer una activitat al pati», m’expliquen.

L’escola rural de Copons va estar a punt de desaparèixer per falta d’alumnes. El curs 2014-15 es quedaven amb 8 nens, només. «Llavors, ens van presentar un projecte educatiu molt engrescador i vam aconseguir que uns 8 o 9 que ens marxaven, es quedessin», recorda l’exalcalde Cesc Salamé. Des de llavors, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer. El curs 2021-22, quan es va inaugurar l’actual edifici, eren 58 alumnes. «El curs passat, n’érem 68 i aquest el comencem amb 71», explica Núria Monclús que es va incorporar a l’equip docent el segon any de l’actual projecte. Copons va tancar l’any 2022 amb 333 habitants. Des del 2016, ha guanyat 33 habitants. És clar que l’atracció que genera el projecte educatiu entre els pobles de l’entorn hi té un pes decisiiu, «tot i que no tots els nens matriculats tenen la família empadronada al poble», m’expliquen.

«L’hem anat evolucionant -explica Monclús-. Creiem que l’escola és un projecte viu que anem adaptant a partir de la pràctica docent i la reflexió constant.» Consta de tres tipus de treball: per competències, per projectes i amb activitats paral·leles. «Els alumnes tenen llibertat, fomentem l’autoaprenentatge, l’autonomia i l’experimentació, però amb uns límits que són clars, encara que ells no se n’adonin», explica Queralt.

A les onze en punt, tots els nens i nenes d’infantil s’han assegut als bancs i a la vorera de l’escola. Abans, cadascú ha anat a buscar la motxilla i l’esmorzar que tenien guardades en calaixos, tots amb el seu nom, i s’han calçat. Avui li toca comptar-los a la Greta. En són 35. Hi són tots. «Sembla que hi hagi un desordre fenomenal, però l’ordre és impecable», em comenta en Jaume. Els grans han acabat l’activiat del pati, el clàssic joc del mocador però amb unes pistes prèvies que havien de resoldre abans d’agafar-lo i córrer, i s’afegeixen al grup.

Baixem tots junts cap al pati. «Avui anem a la Font de la Vila», diu Queralt. Des del covid, alternen els patis. Una plaça del poble o el gorg d’en Nafre. S’asseuen en rotllana i esmorzen. La Cristina Queralt em va dient de quin poble és cadascú: Copons, Veciana, Calaf, Sant Martí Sesgueioles, Rubió i, fins i tot, quatre de Carme. No hi veig cap mòbil.

Subscriu-te per seguir llegint