Irene Abad i Gil, gerent de la Regió Sanitària Penedès: «Hi ha d’haver un únic espai per a les urgències a Igualada»

Ginecòloga i obstetra especialitzada en ginecologia oncològica a l’Hospital Germans Trias i Pujol i a treballat en l’atenció primària a l’ASSIR de Santa Coloma de Gramenet. Ha passat 8 anys treballant com a metgessa. Ha estat regidora de Salut, Gent gran, Acció social i Comunicació dels Hostalets de Pierola. Està creant una nova regió sanitària, la del Penedès, que té els serveis territorials a l’Anoia. Actualment amb una seu provisional a l’edifici Ignova. De moment, l’estructura de la gerència sanitària és mínima, 4 persones. A finals d’any en seran 7,i i espera continuar creixent durant el 2024. 480.000 habitants, 5 hospitals (Igualada, Vendrell, Vilafranca, Camils a Sant Pere de Ribes, al Garraf, i Sant Antoni Abat, a Vilanova i la Geltrú). Serveis territorials a Igualada encara no té seu. A la gerència de la Regió sanitària són 4 persones treballant. Acabaran sent-ne 7 abans de final l’any. I s’ha de créixer una mica més, però, de moment, es resol amb el suport d’altres regions.

Passar de la pràctica mèdica a l’administració és un canvi important.

Era conscient que era una regió nova i que s’havien de crear totes les dinàmiques de funcionament i tot l’equip humà. Potser hi ha qui ho pot veure com una cosa negativa, però jo m’ho he pres com un repte. Un projecte engrescador i positiu. Saps perfectament com vas fent engranar cada peça i com funciona tot des del principi. Acabes tenint un coneixement del territori i de la regió molt exhaustiu.

Vostè és metgessa i és la primera vegada que veu la pràctica mèdica des de l’administració, com a gestora. Com és aquesta mirada?

Crec que s’explica poc la feina que es fa com a gestor, i això els ho dic als meus companys d’ara. Quan estàs en una consulta o un quiròfan no t’adones de tot el que hi ha per darrere. Tenim una mica la visió que els gerents, els directors o els polítics no fan res, però hi ha molta feina, moltes dades, moltes decisions.

Ara que fa 4 mesos que està a «l’altra banda», que ha deixat la pràctica mèdica per passar a la gestió, troba a faltar la feina de metge?

Sí. Estic contenta amb el canvi. No tinc temps d’avorrir-me i el projecte és engrescador i hi ha possibilitat per millorar. Però sí, quan deixes de fer la teva feina tens una sensació estranya. La part del quiròfan és la més trobo a faltar.

Com han estat els primers passos a la regió sanitària del Penedès?

Hem començat coneixent qui en forma part, els proveïdor i els equips d’atenció primària, hospitals, salut mental, l’atenció intermèdia i els agents implicats. Estem intentant conèixer també els professionals. I això, el que és saber de primera mà les fortaleses i les debilitats que ens podem trobar al territori. Crec que és important poder trepitjar el territori.

L’organització actual dels hospitals ens porta a una foto de 5 equipaments similars i amb referents per a especialitats més complexes a Bellvitge o Tarragona,. l referent dels hospitals és sempre i per a tota la regió Bellvitge?

El flux ja hi era i no canvia. Anoia, Alt Penedès i Garraf, continuen anant cap a Bellvitge. En el cas del Baix Penedès, la patologia de referència és el Joan XXIII de Tarragona o la Tecla. I en casos extrems, també poden acabar a Bellvitge.

Aquests dies ha parlat amb hospitals. Les direccions hospitalàries deuen volen guanyar en serveis. Com ho planteja?

Un dels objectius i preocupacions principals del territori és captar professionals, a banda de poder oferir més serveis. És obvi que a mesures que ens allunyem de Barcelona ens costa més trobar professionals. Això ha de ser un repte, hem de poder oferir projectes que motivin els professionals. Serà molt més difícil fer venir un professional a un hospital que faci menys complexitat que no pas si ens fa més, si tenim unitats més grans, convenis de col·laboració entre hospitals, i això ens permet poder treballar millor. També hi ha d’haver més possibilitats de recerca i de docència. Hem de promoure els centres perquè estudiants del grau de salut hi puguin treballar, però també hem e ser més atractius per fer venir nous residents. Quan coneixen el territori també és més fàcil que se’l sentin seus.

I els pacients, hi guanyaran en serveis amb la regió Penedès en marxa?

Sí. Per exemple, s’està treballant amb l’Institut Català d’Oncologia. A nivell català s’està preparant un pla perquè el gruix de malalts puguin rebre tractaments al territori. Que siguin pocs els desplaçaments a l’àrea metropolitana. Poder apropar sempre és una millora per al pacient. El mateix passa amb les unitats de diàlisis. Estem mirar que cada hospital cap de comarca en tingui una.

A Igualada quines infraestructures són prioritàries?

En diria dues: Un edifici que doni atenció als pacients pediàtrics i que inclogui, pediatria (d’hospital i de primària)

Se’n podrà dir hospital pediàtric?

No, serà un edifici de consultes externes, però la idea és que estigui molt a prop de l’hospital i amb personal compartit en molts casos. El vincle amb l’hospital i l’hospitalització serà molt proper. Si que cal donar una atenció de consultes externes de qualitat amb pediatres que puguin estar subespecialitzats.

En aquest mateix edifici també hi posaríem l’atenció a la salut mental. Hi traslladaríem el centre de Salut Mental infantil i Juvenil i l’Hospital de dia infanto-juvenil. Hi posaríem també l’ASSIR, que és on hi ha ginecòlegs i llevadores, on es fa el seguiments de patologia ginecològiques i dels embarassos i postparts.

L’espai de salut mental que ja hi ha no és suficient?

Ha quedat petit. La nova demanda que hi ha hagut i els nous recursos que s’han posat des del departament de salut fa que les infraestructures quedin petites. Salut mental es mantindrà com a consultes i hospital de dia. I la ginecologia es prestaria aquí sense que això vulgui dir que les llevadores continuïn anant als CAP com fan ara. S’ha de poder repartir bé la feina entre l’ASSIR i l’Hospital, entre ginecòlegs i llevadores d’un i altre servei. A mi m’agradaria que hi pogués haver una continuïtat amb independència del logotip que portis a la bata.

Coneix experiències amb aquest model que vol implantar?

A la zona Metropolitana Nord, allà on jo treballava, es feia. Allà, la majoria de ginecòlegs tenen aquesta doble funció de treballar a primària i a l’hospital.

I tot això que vostè té estructurat, la pregunta és per quan?

(Somriu). Això està prioritzat, que no vol dir que sigui per a l’any que ve. El pla funcional està pràcticament acabat. Infraestructures del Catsalut és coneixedor del projecte i sap de la seva prioritat, però després cal fer avantprojecte, projecte, licitació, falta la cessió del terreny per part de l’Ajuntament d’Igualada, que hi estem en converses.

I la segona inversió que deia?

És que s’ha de fer un nou CAP Anoia. Necessitem un edifici nou. L’actual té molts problemes d’accessibilitat. Tampoc serà d’avui per demà.

En quina fase està?

Estem ultimant el pla funcional, també. Quan estigui acabat, com en els cas anterior, és quan hem de concretar els terrenys que ens cedeixi l’Ajuntament.

Aquesta és una petició que fa temps que està sobre la taula del departament.

Sí. S’havia parlat de renovar. La titularitat de l’edifici no és del Servei Català de la Salut, sinó de la Seguretat Social (INSS). No puc dir què se’n farà d’aquests edifici.

Fins ara no s’havia plantejar fer un edifici nou?

No. Però el Servei d’Infraestructures del Servei Català de la Salut, sent coneixedor de l’estat de l’edifici, recomana que es faci un espai nou. Ho acabarem d’analitzar amb l’Ajuntament perquè necessitem un terreny i els espais on es construeixen els edifici públics són municipals. L’Ajuntament n’és coneixedor i ho hem parlat.

L’espai s’hauria de fer a la zona on ara hi ha el CAP per mantenir un equilibri de serveis a la ciutat?

Exacte

I si ja n’ha parlat amb l’alcalde deuen haver avançat en trobar el lloc?

Hi ha més d’una proposta, però no està tancat. Depèn de com acabem de definir el pla funcional.

Es necessita un espai molt gran?

Estem parlant d’una superfície construïda d’uns 3.000 m2.

Un edifici molt horitzontal o molt vertical?

Hem de tenir en compte que s’ha de construir al centre d’Igualada, per tant, plantes n’haurà de tenir. Però en tot cas tindrà resolta l’accessibilitat. La construcció dels edificis que es fan avui no té res a veure amb els criteris de fa uns anys. No hi haurà escales ni rampes inaccessibles , i ascensors n’hi haurà d’haver segur.

Els hospitals queden com estan?

Crec que som l’única regió sanitària que té previst plans d’inversions plurianuals per tots els seus hospitals. Realment les infraestructures havien quedat, en alguns casos, obsoletes. Cal adequar les instal·lacions a la quantitat de població i a les necessitats actuals. Ha canviat la manera de fer medicina en els últims 15 anys. Fins i tot l’hospital d’Igualada, que és relativament nou, té alguns espais que ara els dibuixaríem diferents.

Ens pot citar algunes obres, les més rellevants?

A Vilafranca, s’inaugurà en els propers mesos un espai de rehabilitació , un d’endoscòpia, una planta dedicada a la docència i un espai per a la diàlisi. Al Vendrell es fa una inversió de 45 milions d’euros. La comarca del Baix Penedès és de les que té un creixement demogràfic més important al país. Les instal·lacions de l’hospital havien quedat petites. S’amplia en hospitalització, quiròfan, una base de SEM... I en el cas d’Igualada , el pla plurianual inclou reformes del bloc quirúrgic i del bloc obstètric. També hi ha previst intervenir en les urgències per crear un espai on treballin conjuntament els professionals de primària i de l’hospital. Aquest és un model que funciona molt bé fora de l’àrea metropolitana. L’hospital i la primària s’han de mirar d’igual a igual. Es tracta d’establir bé els protocols i veure fins on arriba la primària i fins on ho fa l’hospitalària..

Això vol dir que hi haurà un únic servei d’urgències a Igualada?

Exacte. Estarà al costat de l’hospital. Per una mateix porta d’entrada et podran atendre per la patologia menys complexa i per a la que ho és més. Els CAP de Piera, entre d’altres, no canviaran perquè estan prou allunyats. Això passa per fer obres primer.

Per quan?

Les primeres seran per al 2024 i es faran obres també el 2025.

Quan va arribar hi havia molt rebuig a la concentració, per exemple, en pediatria?

Ens beneficia. La concentració va millor que l’atomització per poder tenir suficients professionals. Les famílies han d’entendre que per poder tenir una millor atenció dels seus fills l’hem de tenir de la major qualitat possible. És utòpic pensar que podrem tenir un servei, 24 hores, a la porta de casa. Aquí i a Barcelona. Que els professionals es puguin compartir casos clínics, que tinguin projectes comuns... fa que aquesta atenció i qualitat millori.

Hi ha d’haver canvis en quan a professionals o s’han de buscar nous perfils?

Els professionals que hi ha ara ja estan fent de pediatres i, per tant, es poden adaptar.

S’ha plantejat la unificació del servei pediàtric dels CAP de la Conca d’Òdena. I, de moment, cap altra canvi...

Sí, ho tenim treballat a nivell de l’ICS, s’està creant el nou espai, i ara cal avançar amb el Consorci Sanitari de l’Anoia. No ho tenim encara dibuixat, perquè no tindria sentit fer el protocol molt abans de tenir l’edifici. Quan sapiguem temps i terminis de les obres, ens hi posem.

I la zona de Calaf i l’Alta Segarra on van a l’especialista?

Estan adscrits a la Catalunya central. Un calafí, si té el metge a Igualada, hi podrà continuar anant, però la vinculació en l’àmbit de primària i de l’hospital és a la Catalunya central.

Subscriu-te per seguir llegint