Anuari 2023: Del cas del secretari i de la interventora a les factures encallades i obres sense llicència

L’Ajuntament de Berga tanca un any de conflictes interns que van començar el febrer amb l’obertura d’un expedient disciplinari al secretari de l’Ajuntament de Berga (A.P.Z.), per un suposat cas d’assetjament laboral a personal del consistori. Es va adoptar, com a mesura cautelar, suspendre’l provisionalment de les seves funcions. 

Els fets denunciats imputats al funcionari i qualificats com a faltes greus són abús d’autoritat en l’exercici del càrrec, per extralimitació de funcions en relació amb la funció d’assessorament legal i vulneració del dret a la integritat moral; falta de consideració cap al personal de l’administració en l’exercici de les seves funcions; originar enfrontaments en el centre de treball. I com a faltes molt greus, utilització indeguda de documentació o informació per raó del càrrec o funció, i assetjament laboral continuat al cap de Recursos Humans, a la TAG (tècnica d’administració general) i a la interventora municipal.

La interventora va protagonitzar un altre capítol que encara no s’ha tancat. Després del ple de finals d’octubre, Montserrat Torra va fer constar en un informe adreçat a l’alcalde que es va sentir assetjada pel regidor de Junts Ferran Aymerich (a l’oposició) per «llançar sobre ella insinuacions de delicte amb un to amenaçador» i va demanar que s’activés el protocol pertinent. Una mesura que també reclamava l’afectat, Ferran Aymerich: «Demano celeritat per resoldre un cas que, tot i que hi ha pocs dubtes que no es considerarà assetjament, soc el primer interessat que es dictamini per l’impacte negatiu que ha tingut en la meva persona una acusació d’aquest tipus».

La interventora va considerar assetjament les paraules i el to que el regidor Aymerich va utilitzar durant el ple extraordinari del 26 d’octubre per aprovar una important relació de factures que van quedar encallades. En concret, 211 factures per valor de 592.000.

El govern de Berga va atribuir a un error del sistema intern de l’administració que hi hagués 211 factures pendents de pagar per un import total de 592.000 euros. Segons el regidor d’Hisenda, Moisès Masanas (ERC): «Són factures que per error no es van carregar al sistema i no va avançar la seva tramitació». Masanas va reconèixer que va fallar una peça de l’engranatge «d’unes factures que haguessin passat igualment per ple com a REC (reconeixement extrajudicial de crèdit) per poder-ne tramitar el pagament». Hi van passar de cop i amb una quantitat més elevada.  

El REC és un procediment extraordinari que serveix per imputar al pressupost obligacions de pagament de despeses que han estat compromeses indegudament, siguin contractes verbals, caducats o convenis no vigents. L’Ajuntament de Berga ha utilitzat de manera recurrent el REC els darrers dos anys. S’han pagat uns 2,6 milions d’euros en factures fora del sistema ordinari. En aquest sentit, Antifrau va fer un advertiment «per una actuació contrària al principi de bona gestió pública», segons apunta la memòria del 2022.

Els grups a l’oposició a l’Ajuntament de Berga han fiscalitzat i criticat el que consideren «una mala gestió de l’equip de govern». Els plens no han estat exempts de polèmica. El darrer, a mitjans de desembre, tampoc. Es va posar sobre la taula que s’han executat obres sense llicència al càmping Berga Resort, que engloben àrea de gestió de residus, aparcament, ampliació d’un vial i espai de neteja de vehicles al servei dels usuaris de l’equipament. L’Ajuntament de Berga, arran de diligències d’investigació de la Fiscalia Provincial de Barcelona, de la secció de Medi Ambient i Urbanisme, ha obert un expedient sancionador a l’empresa propietària per fer obres sense llicència en un espai de sòl no urbanitzable destinat a l’aprofitament agrícola i fora dels àmbits admesos per desenvolupar l’activitat, tal com marca el Pla Especial Urbanístic del càmping.

Aquest decret va desaparèixer del llibre oficial de decrets digitals, tal com va detectar i exposar BeGI al darrer ple. La secretària va confirmar que faltava el document i es va obrir una auditoria. L’informe s’ha donat a conèixer aquesta setmana i conclou que la desaparició del decret contra el càmping va ser un tema «totalment accidental», derivat d’«una escletxa de seguretat/integritat de la plataforma». Es va descartar «qualsevol manipulació intencionada del decret i de l’expedient». La incidència es va arreglar i ara ja es pot consultar l’expedient complet.