Anuari 2023: El gran projecte d’Aloy, la Fàbrica Nova, a punt perquè hi facin obres

El 2023 s’han posat els fonaments per començar els treballs de consolidació i restauració de l'edifici mentre que els grups de l’oposició, entre els quals Junts, alerten d’obres ‘faraòniques’ a Manresa

El 2023 s'han posat els fonaments perquè comencin les obres de rehabilitació de la Fàbrica Nova

El 2023 s'han posat els fonaments perquè comencin les obres de rehabilitació de la Fàbrica Nova / AJM

Jordi Morros

Jordi Morros

El 2023 ha sigut l’any de consolidar els fonaments perquè el 2024 puguin començar les obres de restauració i consolidació de la Fàbrica Nova, pas que hauria de suposar que ja no hi haurà marxa enrere en el projecte de convertir el vell complex tèxtil i el seu entorn en un pol de coneixement i el nou campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa que impulsa l’Ajuntament de Manresa i la mateixa UPC. 10 milions d’euros procedents de l’estat s’esperen per destinar-los a la rehabilitació de l’edifici que fa més de 30 anys que va tancar. S’afegeixen als 12,3 que l’Ajuntament va destinar per comprar-la.

El primer que s’ha hagut de fer és un projecte de rehabilitació de façanes i cobertes, consolidació de l’estructura i completar la part enderrocada de l’edifici. Passos imprescindibles per començar a actuar a l’interior del recinte seguint els criteris del pla funcional en el qual es treballa paral·lelament per dissenyar què i com hi haurà a l’interior i els usos que tindrà.

El projecte de rehabilitació

El projecte en qüestió es va presentar públicament el passat febrer. Després de convocar un concurs públic, el despatx Julià Arquitectes Associats va rebre l’encàrrec de redactar la proposta. L’Ajuntament de Manresa va aprovar el projecte al ple municipal de l’octubre passat. En la seva proposta inicial, l’equip d’arquitectes s’imagina un edifici amb grans finestrals i vidrieres on fins fa poc hi havia les lones que cobrien i amagaven la degradació de l’edifici. Fins que es van anar desprenent per mostrar la nau nua.

Recreació de com podria quedar l'interior de l'històric edifici de Fàbrica Nova

Recreació de com podria quedar l'interior de l'històric edifici de Fàbrica Nova / AJM

Al mateix ple els grups municipals de Junts i Fem van votar a favor del projecte, però al mateix temps van alertar contra «obres faraòniques» a la ciutat. El cap de l’oposició Ramon Bacardit, va recordar desenganys com la Reforma o el parc Vila Closes. Va recomanar fer entrar capital privat per poder destinar més recursos públics a «prioritats urgents».

Concurs per trobar empresa

A partir d’aquí el pròxim pas serà la convocatòria el concurs per trobar l’empresa que es faci càrrec de les obres. Unes obres que segons va dir l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, a l’acte dels 80 anys de la UPC a Manresa que es va celebrar el juliol, començarien el gener. Difícil per no dir impossible.

L’acte per commemorar els 80 anys del que va començar sent l’Escola de Capatassos Facultatius de Mines i que ara és la Politècnica de Catalunya el va presidir el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Va anunciar que el projecte ha de ser com «un joc de caramboles» entre la universitat, la ciutat, el teixit empresarial i el Govern, que «jugarà a fons en aquest tema». De moment, però, no ha transcendit com. A l’hora de gratar per buscar recursos, l’Ajuntament ha obtingut la complicitat de la Diputació de Barcelona.

La Fàbrica Nova ha viscut altres moviments aquest mateix any. El passat gener el rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, van anunciar públicament que el projecte tindria un responsable al capdavant per dirigir les accions a emprendre. Van presentar el que havia sigut gerent de la mateixa Politècnica fins a l’octubre de l’any passat, Xavier Massó. Va durar poc, però. El juny va deixar el càrrec per incorporar-se a la Generalitat.

Els cabirols inesperats

La Fàbrica Nova també ha estat notícia, aquest any, per un tema aliè al seu futur. S’hi han vist un parell de cabirols salvatges.

Un dels cabirols que ha fet vida al recinte de la Fàbrica Nova

Un dels cabirols que ha fet vida al recinte de la Fàbrica Nova / ARXIU/MIREIA ARSO

Tindrien prou vegetació i aigua per estar-s’hi. Se suposa que hi van fer cap des de l’entorn del riu. Veïns del solar els van poder veure abans del maig passat i el setembre encara hi eren.