Anuari 2023: El Lluçanès, una nova comarca minvant

Dels tretze municipis previstos inicialment, al final en són només vuit els que han acabat configurant la nova comarca del Lluçanès. Tot just fa poc més de mig any que ha començat a caminar i no preveu agafar el pas ferm fins que s’hagin celebrat les properes eleccions municipals, el 2027, i el territori es pugui dotar formalment d’un Consell Comarcal a partir dels resultats que en surtin.

Mentrestant, el Lluçanès tancarà l’any amb la primera part dels deures fets en aquest camí cap a la consecució d’esdevenir una comarca plena. És la creació de la mancomunitat de municipis que servirà d’òrgan provisional fins a la creació del Consell Comarcal. una provisionalitat que ja es contemplava el 3 de maig al Parlament amb l’aprovació de la llei que donava sortida a la comarca número 43 de Catalunya. El Lluçanès naixia entre els aplaudiments dels grups parlamentaris que hi van donar suport (tots excepte PSC, PP, Cs i VOX), i dels vuit municipis que l’integren: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt, fins aleshores tots ells integrats a la comarca d’Osona. També hi havia Sant Feliu Sasserra (que provenia del Bages), però aquest municipi s’acabaria despenjant del projecte el juliol, quan el nou govern entrant després de les eleccions municipals del maig (Ara Sant Feliu), va aprovar per ple la sortida del Lluçanès, on tan sols havia estat dos mesos, per tornar-se a integrar al Bages.

Amb Sant Feliu a fora, el Lluçanès perdia un altre vagó d’un tren que continua corrent però amb només dos terços dels passatgers que inicialment preveia transportar. I és que, abans que Sant Feliu saltés, ja s’havien quedat a l’andana Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès (que continuen a Osona) i Santa Maria de Merlès (que continua al Berguedà). De fet, tots cinc municipis ja havien avisat el 2015 amb un ‘no’ a les consultes populars que es va fer a tot el territori sobre la voluntat o no d’incorporar-se a l’aleshores encara una hipotètica nova comarca. Són els únics de tots tretze que s’hi van manifestar majoritàriament en contra, i no han canviat d’opinió. 

Sant Feliu és qui va tenir un resultat més ajustat, amb tan sols un 51,5% dels vots favorables al ‘no’, i amb la llei del maig ja aprovada es mantenia la indecisió sobre la seva continuïtat a l’espera de veure com arrencaria la nova comarca. Per decidir, tenia de marge fins al 31 de març del 2026, i és el temps amb què es podria haver donat l’anterior govern d’ERC, disposat a debatre pros i contres abans de decantar la balança. Però no va tenir temps, perquè el nou govern entrant després de les eleccions no va voler esperar, i 12 dies després de la investidura va treure Sant Feliu Sasserra del Lluçanès per donar resposta «a la voluntat popular» que el 2015 havia apostat pel ‘no’.

Tot i que ho fa amb menys adeptes dels inicialment previstos, el Lluçanès camina per consolidar-se com un territori singular i institucionalment reconegut, que és un anhel que perseguia des de fa més de dues dècades.