Guerra entre les defenses del cas Laura Borràs pel pacte de la fiscalia amb dos acusats

Guerra entre defenses des del primer minut del judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la presidenta suspesa del Parlament i dirigent de Junts Laura Borràs per presumptament haver afavorit un amic i col·laborar-hi, l’informàtic Isaías Herrero, fraccionant contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El pacte amb la fiscalia, encara no formalitzat, d’Herrero i d’un tercer acusat, l’empresari Andreu Pujol Martín, ha causat irritació entre el grup dels advocats dels tres imputats. Sobretot, les paraules expressades en un escrit pel lletrat de la líder independentista, Gonzalo Boye, en el sentit que Herrero i Martín es convertien en «coacusadors» i les seves imputacions estan «compensades, bonificades o pagades».

L’enfrontament s'ha iniciat en ratificar la defensa de Borràs la seva petició d’intervenir en l’últim lloc en les qüestions prèvies precisament per aquest acord per la «situació nova» sobre el pacte amb la fiscalia, del qual no només havia sigut informat pels mitjans de comunicació, sinó també pels lletrats dels altres dos acusats. Segons la seva opinió, es vulnera el «dret de defensa». La fiscal Assumpta Pujol, però, ha deixat clar que «aquest acord no s’ha formalitzat». En principi, el propòsit és que si Herrero assegura en la seva declaració que Borràs li va indicar com fraccionar els contractes, l’acusació pública modificarà el seu escrit i sol·licitarà una pena inferior als sis anys de presó que inicialment se li reclamen i que evitaria que ingressés en un centre penitenciari.

El dret de defensa

L’advocada d’Herrero, Marina Roig, ha rebatut amb duresa l’argument esgrimit per la defensa de Borràs i les qualificacions que es fan envers el seu representat. Segons aquesta jurista, el lletrat de la dirigent independentista «qüestiona l’exercici de dret de defensa» i projecta insinuacions sobre que l’acord de la fiscalia amb Herrero i les incriminacions seran «pagades». Herrero, ha incidit, «és un acusat i no un coacusador», ja que se li sol·licita sis anys de presó. «Qüestionar el dret de defensa és no entendre aquest principi», ha remracat la lletrada de l’informàtic. L’altre advocat, Alex Solà, que defensa Pujol Martín, ha titllat de «desafortunada» la tesi de Borràs.

El president del tribunal, Jesús María Barrientos, ha donat la raó a l’advocada d’Herrero. No ha acceptat l’alteració d’ordre en la intervenció, atès que no tenia constància de l’existència formal de l’acord i no estava fonamentada. Tot i així, ha deixat patent que Herrero està imputat i té, per tant, l’«estatut d’acusats» que avala el «dret de defensa com tingui oportú». La defensa de Borràs ha continuat atacant els seus companys i ha arribat a reclamar que se suspengui el judici. La tensió ha arribat fins a tal nivell que la lletrada d’Herrero ha intervingut en l’informe de la defensa de Borràs sobre les qüestions prèvies per al·ludir que no es podia referir a l’informàtic com a «coacusador». El magistrat li ha donat, una altra vegada, la raó.