El Tribunal de Montpeller tomba el reglament que permetia l'ús del català als plens a la Catalunya del Nord

El Tribunal Administratiu de Montpeller ha anul·lat el canvi de reglament dels ajuntaments d'Elna, Els Banys, Tarerac, Portvendres i Sant Andreu de Sureda (Catalunya del Nord) que permetien parlar als plens a condició de traduir les intervencions al francès. El tribunal argumenta que la llengua francesa és la llengua de l'estat, tal i com estableix la constitució francesa, i que no pot ser relegada a llengua de traducció. Els ajuntaments afectats consideren que es tracta d'una "bufetada" a la llengua i han anunciat que acudiran al Tribunal d'Apel·lació de Tolosa.

L'advocat que porta el cas, Mateu Pons, assegura que malgrat la decisió judicial, la sentència obre la porta de forma "implícita" a parlar primer en francès i després traduir-ho al català. L'Ajuntament de Portvendres ja ha avançat que modificarà el reglament en aquest sentit. "A veure què fa el prefecte", ha dit l'alcalde Grégory Marty.

Poques setmanes després que el Tribunal Administratiu de Montpeller jutges els ajuntaments d'Elna, els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de la Sureda per haver modificat els seus reglaments municipals per permetre intervenir en català als plens, ja ha arribat la sentència.

L'alt tribunal ha donat la raó als arguments esgrimits pel prefecte a la demanda i a la ponent pública que va intervenir a l'audiència. Conclou que els canvis del reglaments s'han d'anul·lar. El tribunal al·lega que la llengua de l'estat és el francès, tal i com recull l'article 2 de la constitució francesa, i que la seva "primacia" es posa en qüestió permetent que els regidors intervinguin primer en català i després ho tradueixin al francès.

Els alcaldes dels ajuntaments afectats consideren que es tracta d'una "bufetada" als catalanoparlants a la Catalunya Nord, tot i que el seu advocat hi veu dues interpretacions positives. Per una banda, que la sentència no considera –com ha passat en d'altres casos- que la modificació del reglament atempti contra la democràcia i la llibertat d'expressió i, per l'altra, "obre la porta" – de manera implícita- a fer les intervencions primer en francès i després traduir-les al català.

Aquesta opció, però, de moment, només la comparteix Portvendres. El seu alcalde ja ha anunciat que farà una nova modificació en aquest sentit i que esperarà a veure què fa el Prefecte dels Pirineus Orientals. Si els torna a demandar o ho permet. "Jo no parlo català però crec que és bo per la nostra nació, la nostra cultura i el patrimoni nacional perquè França són totes les identitats", ha afirmat Grégory Marty.

Els batlles dels Banys i Tarerac, en canvi, ja han anunciat que continuaran parlant en català als plens i que si cal, faran "els pallassos". Així ho ha assegurat l'alcaldessa dels Banys, Maria Costa, que ha avançat que al proper ple també parlaran en anglès. "No entenem quin problema hi ha per a l'estat francès en què cinc persones parlin en català", ha dit Costa.

El tinent d'alcalde d'Elna, Pere Manzanares, ha dit que ho abordaran amb l'alcalde, Nicolàs Garcia, però que, d'entrada, no veuen gaire factible l'opció de fer el canvi de reglament per fer les intervencions primer en francès. En aquest sentit, ha afirmat que aquest és només el primer pas del "combat". "Hem perdut la primera etapa però ens en queden tres: el Tribunal d'Apel·lació de Tolosa, el Consell d'Estat i, finalment, el Tribunal Europeu. El combat continua", ha dit Manzanares.

Per la seva banda, l'alcalde de Tarerac, Jean-Louis Salies, ha dit que ells continuaran parlant en català als plens "com hem fet sempre". "Que enviïn un gendarme", ha dit Salies durant la seva intervenció.

Pel que fa al cinquè consistori afectat, el de Sant Andreu de la Sureda, Manzanares ha dit que el seu alcalde els va expressar que els "acompanyarà" en tot el procés judicial previst.

Elna, el primer

Elna va ser el primer municipi que va tirar endavant la iniciativa. El municipi va prendre la decisió de permetre debatre als plens en català. L'Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català.

La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.

La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d'Elna, diversos municipis com Els Banys, Portvendres i Tarerac van fer canvis normatius similars.

Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l'alcalde d'Elna i també als altres consistoris demanant-los que fessin marxa enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller. A l'escrit que va fer arribar al Tribunal Administratiu, el prefecte demanava que s'anul·lés la modificació del reglament perquè considera que el consistori d'Elna es va excedir en les seves funcions i que era "il·legal".

L'argumentació del prefecte girava entorn de la premissa que l'única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, des del punt de vista constitucional, la utilització d'una llengua "regional en el si d'una assemblea deliberativa no sembla que estigui fonamentada".

El prefecte, a més, citava els dos primers articles de la constitució on es diu que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès" i citava algunes resolucions judicials en les quals se'ls donaria la raó. També feia referència a una llei del 1539, 250 anys abans de la creació de la República francès i 120 abans del Tractat dels Pirineus, segons la qual es "consagra" la llengua francesa en l'àmbit jurídic.

Al setembre, Elna va decidir fer un pas més posant-ho en mans de la justícia. El consistori va presentar una qüestió prioritària de constitucionalitat per tal que el Constitucional francès dirimís però el Tribunal de Montpeller va rebutjar elevar la petició.