L’ANC exigeix «independència o eleccions» i anuncia que concorrerà a les catalanes

La manifestació organitzada a Barcelona per l’assemblea aplega 115.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 800.000 segons els organitzadors, i és la menys massiva de les registrades des de 2012 si no es compta amb la del 2020 durant la covid

Fidel Masreal

Junts, però no units. En aquesta aparent paradoxa van celebrar els actors independentistes la Diada que teòricament era la de la recuperació de la unitat sota un objectiu comú, l’amnistia, com a pas previ a l’autodeterminació, però que, de nou, va mostrar els recels mal dissimulats entre els dos principals protagonistes: ERC i el president Pere Aragònes, d’una banda, i Junts i l’expresident Carles Puigdemont per una altra. Tots dos sota una altra paradoxa, i és que per fi coincideixen en les condicions a fixar per a la investidura del candidat socialista, Pedro Sánchez, però tots dos s’acusen mútuament d’estar anant al terreny de l’altre i amb l’ANC al mig exigint «independència o eleccions», encoratjant crits que demanaven la dimissió del Govern i certificant que es preparen per concórrer a les eleccions catalanes creant un quart espai independentista.

La Diada va ser de tràmit. La manifestació de l’ANC va ser multitudinària, però no desbordant (115.000 persones segons la Guàrdia Urbana, 800.000 segons els organitzadors), la menys massiva de les registrades des de 2012 si no es compta amb la reduïda en aforament per la covid el 2020. Aragonès va rebre alguna xiulada i la líder de la Assemblea -la que sosté que l’endemà de l’amnistia s’ha de proclamar la independència, «tal qual»- va exigir que només es negociï amb l’Estat si aquest reconeix l’1-O.

Aragonès blinda el discurs

Aragonès va ser esbroncat tímidament i, potser sabent el que li esperava, va preparar el terreny del seu discurs blindat per a aquesta Diada. En l’entrevista publicada a El Periódico (del mateix grup editorial que Regió7) va donar un primer avís a Junts. Sí, benvinguts a la negociació d’investidura, va venir a afirmar, però l’únic legitimat per representar a Catalunya en el que afecti el seu estatus polítics és el Govern. 

Ahir, en un acte d’ERC, va insistir que l’amnistia no és el punt d’arribada, sinó l’inici d’aquesta segona fase negociadora. «L’amnistia no és ni serà la fi de res. L’amnistia és un pas necessari i imprescindible, el primer pas per a obrir camí, perquè Catalunya ha de decidir i decidirà lliurement el seu futur en un referèndum. Ho defensem al carrer, en les institucions i en la negociació», va proclamar. 

Aquesta reivindicació del paper d’ERC en els últims anys de negociació va portar Aragonès a la manifestació de la ANC, la que va evitar l’any passat argumentant que era una concentració contra el Govern i que fomentava la divisió. Mentrestant, Junts acudia a la manifestació i celebrava la Diada per primera vegada amb el vestit negociador. No va haver-hi xiulades a la delegació dels de Puigdemont, que a través del seu secretari general, Jordi Turull, va començar el dia en l’ofrena a Rafael Casanova, marcant també distàncies amb ERC i marcant també el propi territori. 

L’ANC carrega contra ERC

Qui va llançar les càrregues de profunditat contra ERC va ser Dolors Feliu, la presidenta de l’ANC: «Independència o eleccions», va clamar. «Si no s’atreveixen, si no saben com fer-ho, que donin pas a una altra gent», va rematar, en un discurs en el qual va anunciar que l’ANC es presentaria amb la «llista cívica» a les eleccions catalanes. Va carregar contra l’«autonomisme» i va fixar un calendari basat a exigir al Govern central que reconegui l’1-O per després passar a proclamar la independència al Parlament. «Només és assumible una negociació per a la governabilitat de l’Estat, des d’una posició independentista, si hi ha un reconeixement explícit de la legitimitat del referèndum». I que reconegui tot el que decideixi el Parlament, inclosa la DUI, va afegir.