L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha fet una crida a la cohesió i a la unitat d’acció del món independentista per anar cap a la república catalana. També des del municipalisme. Ha sigut un dels eixos del parlament de l’alcalde a la Diada institucional que aquest migdia ha omplert a la plaça 11 de Setembre.

No hi ha participat ni el PSC, ara al govern, ni Vox. Sí que hi han sigut Esquerra i Impulsem, els altres socis de govern, a més a més de Fem Manresa i el Front Nacional.

També hi ha sigut la delegada del Govern, Montserrat Barniol, així com una representació del Consell Comarcal del Bages.

Ha presidit la cerimònia la senyera que hi havia a la tarima davant el públic, i l’estelada de la plaça. Per a l’ocasió era més gran que la que hi ha habitualment.

Solidaritat amb el Marroc

La Diada ha tingut un record per les víctimes del terrattrèmol del Marroc. A l’inici hi ha hagut un respectuós minut de silenci. A més a més, al seu parlament, l’alcalde ha recordat que «hi ha molts manresans i manresanes amb orígens al Marroc o que tenen família en aquest país. Ens posem a la seva disposició», ha assegurat.

A partir d’aquí el parlament ha entrat de ple, ja, en política. «La Diada arriba aquest any en un moment de grans oportunitats» perquè «les formacions independentistes tenim la clau de la governabilitat de l’estat», ha dit Aloy. Ha recordat que amb el diàleg s’ha reformat el codi penal i han arribat els indults, però «cal fer passos endavant amb l’amnistia» i amb «l’autodeterminació».

També ha parlat de llengua. Per primer cop es parlarà català al Congrés, un «pas endavant rellevant en sí mateix» però que sobretot demostra que «no hi ha Constitució ni normativa que es pugui posar d’esquena o impedir la voluntat popular». Ha advertit, però, que «no en traurem res si la llengua catalana no es parla als carrers, als patis de ls escoles, si no ens podem dirigir a la justícia en català o veure cinema o televisió en la nostra llengua».

Finalment ha arribat el missatge demanant unitat. «No podem amagar» que els partits independentistes «hem perdut força a les darreres eleccions». Per això ha opinat que cal «refer ponts». També des del municipalisme per «tornar a teixir objectius compartits i liderar una reivindicació nacional que va molt més enllà de banderes i símbols: va d’aconseguir que el nostre país tingui més recursos, més infraestructures, més qualitat de vida per a la seva ciutadania. De no deixar ningú enrere. Va de democràcia i de llibertat».

Del 1714 al 1976, i fins ara

L’acte de la Diada institucional a Manresa ha començat amb el Ball d’Homenatge interpretat per Clara Puig.

A continuació ha parlat la historiadora berguedana Rosa Serra. Ha recordat que fa 137 anys que es commemora la Diada, i que el 10 de setembre del 1976 la llavors Assemblea del Bages va reunir 3.000 persones al Congost en un acte reivindicatiu per les llibertats individuals i col·lectives. Va ser un episodi històric, ha dit Serra, la «baula que uneix el 1714 amb l’actualitat». Ha assegurat que la Diada ha de continuar sent reivindicativa, igual que quan va néixer, fins a aconseguir la independència.

Quan s’han acabat els parlaments ha començat l’ofrena floral. A ritme de versions festives com Bon dia, d'Els Pets, Fins que Arribi l’Alba, d’Els Catarres, i fins i tot amb música de la Patum, 55 entitats i associacions manresanes han anat passant una per una, per ordre alfabètic, a fer la seva ofrena.

Ha començat l’Associació Cultural del Bages, i l’ha seguit una llarga llista de associacions de veïns d’arreu de la ciutat, i de nouvinguts d’arreu del món com el Senegal, Colòmbia- aquests amb una estelada incorporada a l’ofrena-, Argentina - dos d’ells amb la samarreta de la selecció de futbol argentina- Romania i Kenya. També les dues comunitats islàmiques. No hi han faltat associacions i entitats esportives, culturals, socials i professionals de la ciutat.

Han conclòs les ofrenes el diari Regió7 i Xàldiga. Finalment, la Pubilla i l’Hereu de Manresa han tancat les ofrenes.

La Diada ha acabat amb sardanes a càrrec del Grup Sardanista Dintre el Bosc.