El Consell de Ministres desclassifica parcialment la documentació sobre l'espionatge a Aragonès

El Consell de Ministres ha acordat aquest dimarts desclassificació parcial de la documentació sobre l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, l'any 2020, quan era vicepresident del govern. La desclassificació permetrà conèixer els arguments del jutge que va autoritzar l'espionatge, però no inclou els mètodes ni la documentació del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), que és qui va executar l'acció. El govern espanyol respon d'aquesta manera a la petició del jutjat de Barcelona que investiga l'espionatge a Aragonès fruit d'una querella d'aquest contra la que va ser directora del CNI, Paz Esteban, i l'empresa israeliana NSO que comercialitza el software.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha volgut deixar clar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que aquesta és una desclassificació "parcial" que l'executiu espanyol aprova "per a aquest cas concret" en resposta a la petició del jutge de Barcelona que investiga l'espionatge a Aragonès, Santiago García.

Els Mossos confirmen per primer cop l’espionatge amb Pegasus a dirigents d’ERC

Segons Alegría, és una mostra de la "màxima col·laboració" del govern espanyol amb la Justícia i la desclassificació "no afecta en cap cas la seguretat nacional". "El que sí que afecta la seguretat nacional és la forma d'actuar del PP, que quan està al govern utilitza els ressorts de l'estat de dret per perseguir oponents polítics, i quan està a l'oposició vol il·legalitzar els partits que no pensen com ell", ha dit.

Arribar "fins al final" sobre l'Operació Catalunya

Pel que fa a les noves informacions que apunten que Mariano Rajoy estava al cas de l'Operació Catalunya quan era president del govern espanyol, Alegría ha explicat que la qüestió ha estat objecte de debat al Consell de Ministres d'aquest dimarts.

Segons Alegría són "fets molt greus" i apunten a "conductes vergonyoses que evidencien l'ús que va fer l'anterior administració del PP dels ressorts de l'estat de dret per espiar els seus adversaris polítics". "Arribarem fins a les últimes conseqüències" analitzant "fins al més mínim detall de tota la documentació" perquè "es conegui i s'esclareixi tot", ha sentenciat.

Per tant, i tal com demanen les forces independentistes, Alegria creu que "no s'ha de descartar" la compareixença de Mariano Rajoy a la comissió d'investigació sobre l'Operació Catalunya al Congrés dels Diputats.

En tot cas ha volgut llançar un "missatge de tranquil·litat" sobre el fet que aquestes actuacions "van acabar el juny del 2018 amb l'arribada de Sánchez a la Moncloa i la seva aposta per la transparència i la regeneració democràtica".

Alegria també ha criticat el silenci "clamorós" del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. "Esperem i desitgem que el PP i especialment Feijóo donin explicacions sobre aquesta qüestió", ha dit.