ENTREVISTA | Salvador Illa Primer secretari del PSC

«Catalunya no està preparada per afrontar una sequera»

Salvador Illa, divendres passat a Barcelona

Salvador Illa, divendres passat a Barcelona / Jordi Play

Josep Callol

Què pretén amb aquest tour?

És un conjunt d’actes d’obertura del PSC a la societat catalana pel conjunt del territori de Catalunya. Són sis sessions que fem els caps de setmana que vam començar a Tarragona parlant d’energia, continua a Girona amb temes socials, parlarem d’aigua, a Tortosa, Manresa, Sabadell i Barcelona. Parlarem de diferents temàtiques per preparar el congrés i arribarem a unes conclusions que portarem al congrés de març a Barcelona. És un exercici de diàleg amb la societat sobre temàtiques que preocupen a Catalunya i des del nostre punt de vista són rellevants.

Què ha de passar perquè vostè acabi essent president de la Generalitat?

Que els ciutadans em donin la confiança. A mi em fa molta il·lusió presidir la Generalitat de Catalunya i crec sincerament que Catalunya necessita un canvi, una alternativa a un govern que no està funcionant prou bé. Que no està a l’altura dels reptes que té Catalunya. Crec que estic preparat per assumir aquesta responsabilitat. Crec que la nostra formació política està preparada per ser un dels pals de paller d’aquesta alternativa. No tenim cap angoixa ni gens de pressa. Mentre no arribi aquest moment, nosaltres no farem altra cosa que intentar ajudar al govern. No soc dels que s’alegren que les coses vagin malament a Catalunya. M’agradaria que s’acabés la sequera, que l’educació no estigués a la cua, sinó que fos capdavantera a Espanya, m’agradaria que es recuperessin de cop els anys perduts en energies renovables.

Em referia a què necessita electoralment.

Per governar a Catalunya necessitem una confiança clarament expressada per la ciutadania de Catalunya que ens doni la força suficient per poder articular un govern. Quin? Això és molt difícil de dir ara fins que no s’hagi produït un veredicte.

La màquina de les eleccions ja està engegada i vostè va acusar Pere Aragonès de pensar més en el partit que en la gestió. A vostè també se li pot recriminar el mateix?

Jo crec que no. Jo el que dic és que un president de la Generalitat és reconegut com a president de la Generalitat com a tal, té necessitat de ser nomenat candidat, sobretot si diu que vol esgotar la legislatura i queda un any encara. És una mica estrany. Jo ho respecto i quan un és nomenat candidat, en principi actua com a candidat i això és el que a mi em preocupa. El que li demano al senyor Aragonès és que faci de president i governi. Té un govern molt dèbil, té una minoria parlamentària clamorosa. Té dret a continuar governant, no li discuteixo. Nosaltres hem fet un govern alternatiu, hem aportat propostes, més de 90, crec que ningú pot dir que el PSC no hagi estat respectuós amb el govern o el president. Crec que ningú pot dir que el PSC hagi fet una oposició destructiva. Hem ajudat a tirar endavant lleis importants. Vam ajudar a aprovar els pressupostos. Hem ajudat al govern. Si ho haguéssim fet en clau electoral, probablement no és el que més ens hauria convingut. Això és el que continuarem fent.

Què li diu el nas? Hi haurà un avançament de les eleccions?

No ho sé i no em preocupa excessivament. Serà quan sigui. El que em preocupa és ajudar en tot el que podem en el problema de la sequera, que és especialment greu. Crec que hem tingut prou temps de preparar-nos millor. El balanç de deu anys de presidències del senyor Mas, del senyor Puigdemont, del senyor Torra i el senyor Aragonès és el d’una Catalunya que no està preparada per afrontar una sequera. A la cua en educació, a la cua en energies renovables, amb unes infraestructures aeroportuàries i viàries que estan arribant al límit de la seva capacitat i no som capaços de prendre decisions per millorar-les. Jo demano que el govern d’Espanya ajudi en el que pugui ajudar i estigui a l’altura.

A PSOE li convé que la llei d’amnistia vagi ràpida, o tot el contrari?

El PSC i el PSOE, amb qui compartim pensament en aquesta qüestió, pensem que és bo per Catalunya i Espanya girar full. El millor resum del projecte de llei orgànica d’amnistia és el títol de la llei: per la normalització política, social i institucional de Catalunya. Ens preocupa fer les coses ben fetes, tan aviat com es puguin fer. Hi ha dos requisits perquè aquesta llei tiri endavant. Un és que hi hagi una majoria al Congrés dels Diputats, de més de 175 diputats i l’altra, que sigui una llei sòlida jurídicament, robusta, que estigui en condicions, tot i que mai es pot tenir la certesa absoluta, de passar el filtre del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per assolir una de les dues condicions, no es pot sacrificar l’altra.

Pedro Sánchez ha dit prou a les exigències de Junts?

No. Estem en un diàleg amb Junts i amb altres formacions polítiques que també són rellevants. ERC, BNG, PNB, Bildu, Sumar, el grup socialista. Es tracta de buscar l’equilibri entre aquestes dues condicions. Això és el que hem expressat d’una forma clara i crec que Junts per Catalunya ha fallat a Catalunya no donant suport a la votació d’aquesta setmana.

El PSOE ha dit que no anirà més enllà i Junts, de moment, ha dit no a la llei. Què passarà d’aquí a unes setmanes?

Jo crec que Catalunya i Espanya necessiten una llei d’aquest tipus, perquè ajuda a girar a full. Detecto que la majoria dels ciutadans de Catalunya està a favor d’una llei d’aquest tipus i crec que no es pot fallar a aquesta majoria. A partir d’aquí cada grup polític té dret a fer el que estimi convenient i també haurà de donar les explicacions pertinents.

I Europa? El debat sobre el terrorisme, els drets humans, podria provocar quan la llei arribi a Europa sigui vista amb mals ulls?

El procés ha sigut moltes coses, però no ha tingut actuacions terroristes, tal com coneixem el terrorisme. Però de cara a Europa també s’ha de tenir molta solvència i rigor jurídic del projecte de llei. El grup socialista, hem fet bé dient: no podem perdre seguretat jurídica.

Carles Puigdemont ha de tornar?

Aquesta és una decisió que ha de prendre ell. Jo no hauria marxat mai. Ho dic aplicant-m’ho a mi. Ell és lliure de fer el que vulgui. Ho dic amb molt de respecte. Cadascú ha de fer el que cregui que ha de fer en cada moment. Jo soc partidari d’afrontar les conseqüències de les decisions que he pres en totes les responsabilitats que he tingut.

El PSOE va intentar un pacte perquè tornés?

No em consta.

Què els diu als seus electors que no estan d’acord amb l’amnistia?

Que entenc perfectament que tinguin reserves i reticències. Entenc que hi ha una component emocional molt important per una banda i per l’altra, respecte al que es va viure a Catalunya el 2017. No hi ha mai veritats absolutes, però el meu convenciment és que estem fent el que s’ha de fer, que és continuar girant full per poder concentrar les energies del país en preparar-nos per unes futures sequeres, en millorar l’educació, les infraestructures, en preparar-nos en matèria d’energies renovables, que és el que no hem fet pel país en aquests deu anys. La democràcia espanyola és prou sòlida i forta que ha aconseguit superar l’atzucac del 2017 amb reserves suficients per mostrar generositat, mirar endavant i intentar no quedar encallats en el 2017. Tenim certesa que això és el que anirà bé? No. Però estic convençut que de les opcions possibles, és la millor.

Vostè es va oferir al president de la Generalitat per la gestió de la sequera. Ja han parlat?

Ja vam parlar. Em va explicar el que faria. La meva postura és d’intentar ajudar. No vull ser un factor d’entrebanc pel govern. Crec que no s’ha fet el que s’havia de fer aquests darrers deu anys, però vull ajudar. Demano dinàmiques de col·laboració de totes les administracions, la Generalitat, els ajuntaments i el govern d’Espanya que crec que ha de tenir una actitud d’ajuda amb Catalunya i he demanat que així sigui. M’agradaria més celeritat a l’hora d’executar les inversions. Es demanen sacrificis i esforços a la ciutadania, que han de ser correspostos per l’administració en fer les coses. Em comprometo a donar suport a totes les mesures necessàries a escala pressupostària per combatre la sequera. El meu compromís públic que assumeixo avui des del seu mitjà és donar suport a tota modificació pressupostària o a tot canvi que s’hagi de fer per donar suport a les mesures contra la sequera. L’únic que vull és que sigui discutit i acordat amb el meu grup. Quan acabi això, mirarem com ha anat i probablement haurem de fer canvis importants en alguns organismes.

Quins són aquests organismes?

L’Agència Catalana de l’Aigua. Crec que s’ha de fer una reflexió sobre si s’han de fer canvis, quins... Però això deixem-ho per a després. Vull ajudar, he ofert col·laboració, els ajuntaments són molt rellevants i demano que tothom es posi en una actitud de col·laboració i d’ajuda. Demano que el Govern prengui les decisions que hagi de prendre. No estarem per entrebancar, cosa que a mi, quan em va tocar estar al capdavant d’una altra crisi, no vaig veure actituds d’aquests tipus.

Veu bé la connexió de l’Ebre?

Jo crec que les conques internes tenen recursos suficients per poder-se autoabastir, si es fa el que s’ha de fer i evitar trasbalsaments de recursos entre conques.

El trànsit a l’autopista ha augmentat des de la fi dels peatges. Tornarem al pagament?

Jo crec que no. S’ha d’estudiar com finançar el manteniment d’aquesta xarxa viària. S’ha de fer un treball molt important per evitar les vies de pagament. Ara hi ha una encomana de gestió del govern d’Espanya al govern de la Generalitat per evitar tot el que és la permeabilitat de l’autopista AP-7 i espero que es faci amb diligència i que la Generalitat expliqui què vol fer i com ho farà. Estem parlant de gairebé 300 milions d’euros per resoldre l’adaptació de la via. Però penso que no hem de tornar a un sistema de peatge.

Subscriu-te per seguir llegint