Catalunya talarà arbres perquè arribi més aigua als embassaments

La situació als embassaments catalans és cada dia més crítica. Les reserves dels pantans de les conques internes no arriben al 15% del seu volum màxim. Per revertir la situació, es necessiten precipitacions abundants. El problema és que quan plou, gran part de l’aigua queda absorbida pel terra, ja que la vegetació pateix un estrès hídric sever. El Govern, amb la intenció que més aigua arribi als rius i, després, als embassaments, preveu talar arbres de manera quirúrgica a les capçaleres dels rius.

Segons ha pogut saber El Periódico, diari del mateix grup editorial de Regió7, en les pròximes setmanes es faran públics els detalls d’aquest pla pioner impulsat pel Departament d’Acció Climàtica. En el dia d’avui, els experts encara treballen per concretar quants hectòmetres cúbics d’aigua es poden aconseguir retirant arbres en zones concretes. "La situació als boscos és realment greu, mai havíem observat tantes morts d’arbres. Estem analitzant on es pot aplicar aquesta mesura sense que suposi un problema per al medi ambient", detalla Anna Sanitjas, directora general de Boscos de la conselleria.

Aquesta actuació pot posar en risc els boscos de ribera? "Si s’actua de manera ponderada, és raonable intentar obtenir més aigua d’aquesta manera", admet Josep Maria Espelta, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals).

Pastures o camps agrícoles

"Es tracta de retirar arbres de terrenys que tradicionalment eren pastures o bé camps agrícoles. Aquestes parcel·les es van abandonar i hi van créixer boscos joves i densos. Per tant, no seria un problema per als ecosistemes forestals", precisa Espelta.

Recuperant un paisatge més obert i amb menys vegetació en certs punts es potenciaria l’"aigua blava", diuen els promotors d’aquest pla. Què és, exactament, l’anomenada "aigua blava"? És l’aigua que supera la capacitat de retenció del terra i que, per tant, es cola cap als rius, els llacs i les masses d’aigua subterrània. Si la vegetació és massa densa, aquest "aigua blava" no aconsegueix realitzar la seva funció.

"El repte és anticipar-se i decidir quin tipus de gestió és més útil en cada cas. Així, obtenim boscos més resilients i, alhora, podem tenir més aigua disponible als embassaments", explica Míriam Piqué, responsable del programa de gestió forestal multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). "Reduir boscos a les capçaleres dels rius és una cosa que s’ha de fer de manera planificada i després de detectar les hectàrees que pateixen més estrès hídric", afegeix.

El CTFC participa en un projecte que ha començat aquest febrer i que té un objectiu final ambiciós: crear un llibre blanc sobre com fer gestió forestal als nostres paisatges i millorar la disponibilitat d’aigua. Aconseguir més aigua als embassaments són paraules majors, però també s’estan elaborant plans per alleujar els aqüífers, unes fonts d’aigua a què s’està recorrent en plena sequera i que també viuen moments d’escassetat.

En alguns casos, es planteja recarregar aqüífers amb aigua regenerada. En d’altres, la gestió forestal també s’erigeix com a possible solució. Sota la vall del Carme, a l’Anoia, hi ha l’aqüífer Carme-Capellades. L’empresa Nactiva acaba de llançar un projecte en aquesta línia, perquè aquesta massa d’aigua subterrània disposi de més aigua. "És una actuació multifuncional. Obtindrem fusta (que servirà per a biomassa), els boscos de ribera disposaran de més aigua i arribarà més recurs a l’aqüífer. A més, es poden recuperar pastures que havien sigut abandonades, cosa que pot interessar, per exemple, una empresa que pretén fabricar formatge", afirma Joan Cabezas, CEO de la companyia.

L’Agència Catalana de l’Aigua ja s’ha interessat en aquest projecte. Jordi Reixacs, president de l’associació de propietaris forestals Serres Miralles-Orpinell, reivindica la magnitud del pla: "Els treballs de gestió inclouen 13 municipis i també serviran per prevenir incendis. A més, donarem al bosc una vitalitat que actualment no té". "La novetat és que tantes entitats s’hagin posat d’acord alhora", opina Jordi Tarradas, gerent de BOSCAT, entitat que agrupa propietaris de boscos. "El sector econòmic s’hi ha implicat i hi pot donar continuïtat", constata.

Els dos projectes confirmen que tant entitats privades com públiques es conjuren per donar una nova funció a la gestió dels boscos en plena emergència: fer arribar més aigua de la pluja als aqüífers, rius i embassaments, cosa que permetrà ampliar les reserves.

Subscriu-te per seguir llegint