Catalunya estudiarà impulsar una renda bàsica agrària perquè els joves es quedin en el camp

El problema del relleu generacional en el camp, és a dir, la continuïtat de les explotacions agràries i ramaderes, passa en la majoria dels casos per una qüestió econòmica: ser pagès no dona per a viure, tal com estan ara mateix les coses. Per això, la Generalitat estudia crear una renda bàsica agrària que, segons ha detallat el conseller de Acció Climàtica, David Mascort, servirà per a fixar a la població agrària, "especialment perquè la gent més jove vegi que és rendible viure del sector primari".

"El Govern s'està plantejant la possibilitat d'encarregar un estudi sobre l'aplicabilitat d'una renda bàsica agrària, amb especial priorització dels joves, que permeti avançar en la transformació del sector agrari cap a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, assegurar la seva viabilitat i fomentar el relleu generacional", ha subratllat Mascort en la seva intervenció en el ple monogràfic sobre el món rural.

El conseller de Acció Climàtica, que no ha fet cap esment al canvi de nom del seu departament, però que sí ha dedicat bona part del seu discurs a relatar mesures aprovades fins ara, ha fet també èmfasis en la necessitat de reformar l'actual sistema d'assegurances agràries. "Si el model fins ara funcionava bé, ara no s'acaba d'adaptar a la nova realitat climàtica", ha afirmat Mascort.

Per això, ha agregat, "la Generalitat treballa ja amb les organitzacions agràries per a elaborar una proposta conjunta de revisió de l'actual sistema d'assegurances agràries". En cas que aquesta revisió no es produeixi, "el Govern estudiarà un sistema d'assegurances agràries propi adaptat a les circumstàncies del sector ja la nova realitat climàtica per a fer costat al sector català".

La llei de la cadena alimentària

També ha intervingut davant el ple el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que la setmana passada va arribar a un acord amb els agricultors per a desactivar la protestes del camp a Catalunya. Malgrat aquest pacte, sap que és un conflicte que, ni des de lluny, està tancat. És per aquest motiu que aquest dimarts ha demanat que l'Estat també col·labori a l'hora de satisfer les demandes dels payeses. En concret, ha demanat que es promogui en el Congrés una modificació de la Llei de la Cadena Alimentària. És una norma aprovada en 2021 que perseguia que el preu dels productes del camp no pugui ser menor als costos de producció però que, segons el parer de la Generalitat, no està funcionant com deuria.

Aragonès ja va traslladar aquesta petició a Sánchez per carta fa unes setmanes, però aquest dimarts ha solemnitzat la seva demanda des del Parlament. És una manera d'urgir a la Moncloa que no demori més aquesta qüestió. El seu argument és que, fins a la data, és una llei que s'ha demostrat "insuficient per a evitar la producció per sota del preu". Per a la Generalitat, el camp té molts reptes que ha d'encarar, però el principal és aquest: el baix preu dels productes condemna a la majoria d'agricultors a tenir pèrdues.

Fins ara, el Govern ha parlat de "reforçar" la llei -el mateix Sánchez el va fer-, però no ha fet els passos necessaris per a canviar-la. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, va defensar que la norma estava funcionant i que, si alguna cosa havia de fer-se, era vetllar per a la seva aplicació íntegra. Per tant, quan ja ha passat una mica més d'un mes des que esclatessin les protestes, no sembla que modificar aquesta llei estigui entre les prioritats de l'Executiu espanyol.

A la Unió Europea

Aragonès ha dedicat part de la seva intervenció davant el Parlament a defensar que la Generalitat manca de les competències per a aportar la majoria de les demandes que planteja el camp. I no sols es tracta de la llei de la cadena alimentària. També ha lamentat que des de la Unió Europea es plantegen acords amb tercers països que acaben convertint-se en una "competència deslleial" per als agricultors locals. És a dir, que a aquests agricultors se'ls exigeix uns estàndards de qualitat que no s'exigeix a productes que venen de fora dela UE. Per a Aragonès ha d'haver-hi un "efecte mirall": el mateix que exigeix al productor local s'ha d'exigir a l'estranger.