El CIS torna a donar la victòria al PSOE amb el 31% dels vots i a 1,4 punts del PP

El baròmetre del CIS del mes de juliol, fet entre el 30 de juny i el 5 de juliol, just abans de l'inici de la campanya, situa el PSOE com a primera força amb una estimació de vot del 31% dels sufragis. Són 1,4 punts més que el PP, que es quedaria amb el 29,6% de les paperetes. Per darrere, Sumar es mantindria com a tercera força amb el 15,5% dels vots, i Vox continuaria quart amb l'11,7%. ERC seria la cinquena formació amb més vots de tot l'Estat, amb un 1,7% de les paperetes, i Junts la vuitena, amb l'1,1%. La CUP obtindria el 0,6% dels vots. Al País Basc, Bildu s'imposaria al PNB. Els abertzales serien sisens a tot l'Estat amb l'1,2% dels vots, i el PNB els seté amb l'1,1%.

Les dades del CIS de juliol, realitzat a partir de 4.000 entrevistes, contrasten amb les que el mateix centre va difondre com a estudi preelectoral de les generals, fet entre el 8 i el 27 de juny amb prop de 30.000 entrevistes, i que situava el PP en primera posició amb el 31,4% dels vots (122-140 escons) i el PSOE per darrere amb el 31,2% (115-135).

En canvi, les dades encaixen amb el baròmetre regular del mes de juny, on els socialistes ocupaven la primera posició. Si es comparen els CIS del juny i del juliol, el PSOE ha perdut només dues dècimes d'estimació de vot, perquè hauria passat del 31,2% al juny al 31% al juliol. Segons el CIS, el PP encara ha perdut més vots, perquè passa del 30,7% al juny al 29,6% al juliol, 1,1 punts de davallada.

Per darrere, Sumar hauria incrementat en més d'un punt la intenció de vot. La formació de Yolanda Díaz passa del 14,3% dels vots al juny al 15,5% al juliol, 1,2 punts més. També puja Vox, que passa del 10,6% dels vots al juny a l'11,7% al juliol, 1,1 punts més.

Pel que fa a les formacions catanes, ERC hauria perdut una dècima i passaria de l'1,8% al juny a l'1,7% al juliol. Junts cauria molt més, i segons el CIS passaria de l'1,6% d'estimació de vot a tot l'Estat al mes de juny, a un 1,1% al juliol. La CUP recuperaria una dècima i passaria del 0,5% al juny al 0,6% al juliol.

Pel que fa a les formacions basques, el CIS apunta que Bildu superaria el PNB. La formació abertzale passaria de l'1,1% al juny a un 1,2% dels vots a tot l'Estat, mentre que el PNB mantindria l'1,1% del juny.

Yolanda Díaz, la més valorada però sense aprovar

La valoració de líders torna a situar la líder de Sumar, Yolanda Díaz, com la representant més ben vista. Obté una nota mitjana del 4,84 i se situa per sobre del líder del PSOE i president espanyol, Pedro Sánchez, que arriba al 4,79. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es queda la tercera plaça amb un 4,46, i molt per darrere hi ha el de Vox, Santiago Abascal, amb un 2,82.

Margarita Robles, la ministra més ben valorada

Quan es demana als enquestats que valorin els ministres del govern de coalició, la titular de Defensa, Margarita Robles, és la que obté més bona nota. Robles arriba al 5,46, just per davant de Nadia Calviño, que també aprova amb un 5,38. Yolanda Díaz és la tercera i última ministra que aprova, amb un 5,17. La resta de ministres obtenen un 4 tret de dues excepcions, Ione Belarra i Irene Montero, que són les pitjors valorades amb un 3,6 per a Montero i un 3,57 per a Belarra.

La confiança en Sánchez i Feijóo

La majoria dels enquestats assegura que té "poca" o "cap" confiança en el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que només genera "molta confiança" en el 8,8% dels ciutadans i "bastanta confiança" en el 28,5%. Un 24,2% respon que li té "poca" confiança, i el grup més nombrós és el 37,3% que diu que no té "cap confiança" en Sánchez.

Els resultats són semblants en el cas de Feijóo. Només un 6,4% dels enquestats diu que li té "molta confiança" i un 23,3% "bastanta confiança". El grup més nombrós és el 36,2% que diu que li té "poca" confiança i se suma al 32,4% que diu que no n'hi té "cap".

Principals problemes

Els principals problemes que assenyalen els ciutadans són "la crisi econòmica i els problemes de naturalesa econòmica", amb el 36,6% de les respostes múltiples, l'atur, amb el 30,9%, i els "problemes polítics en general", amb un 22%. També apunten en quarta posició a la mala qualitat de l'ocupació, amb un 12,9%, i en cinquena al "mal comportament dels polítics", amb el 12,7%. Els "nacionalismes" només preocupen l'1,5% dels ciutadans, i la independència de Catalunya el 0,4%.