ERC i el PSOE perfilen una reforma del reglament per a l'ús del català al Congrés

"L'orador podrà pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució", diria el nou text

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, durant la sessió constitutiva de les Corts Generals

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, durant la sessió constitutiva de les Corts Generals / ARXIU/ACN

EFE

ERC i el PSOE perfilen una reforma del reglament del Congrés dels Diputats perquè català, euskera i gallec puguin utilitzar-se també a la Cambra Baixa, tal com les forces independentistes van pactar amb els socialistes per facilitar l'elecció de Francina Armengol com a presidenta del hemicicle.

Segons ha avançat El Periódico, la proposta que s'està esbossant apuntaria a la modificació de l'article 70.2 per incloure-hi un nou redactat sobre aquesta qüestió.

"L'orador podrà pronunciar el seu discurs en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma d'acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d'autonomia", explicitaria aquest nou redactat que s'està negociant.

Tot i que l'acord no està tancat i encara s'estan perfilant els textos, fonts d'ERC consultades s'hi mostren optimistes i consideren que la negociació va per bon camí.

El 17 d'agost passat, la balear Francina Armengol va ser elegida presidenta del Congrés amb suport d'ERC i Junts, que van facilitar la presidència socialista de la Cambra a canvi de, entre d'altres punts, facilitar l'ús del català al Congrés dels Diputats juntament amb la resta de llengües cooficials de l'Estat.

L'acord entre el PSOE amb els independentistes catalans també va contemplar l'impuls de l'oficialitat del català a la Unió Europea, un requisit que es va explicitar amb una carta enviada aquell mateix dia pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, a la Comissió Europea sol·licitant aquest reconeixement, que va estendre també al basc i al gallec.