Junqueras, Romeva i Bassa presenten al TC un recurs d'empara contra la revisió de la condemna per l'1-O

Insisteixen que no se'ls ha aplicat la llei vigent i volen esgotar la via interna abans del TEDH

ACN

Les representacions legals d'Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa (ERC) han presentat els recursos d’empara al Tribunal Constitucional (TC) contra la revisió de la condemna per l’1 d'octubre. Ho fan després que el Suprem rebutgés l’incident de nul·litat presentat pels republicans el darrer mes de març. Tal com ha explicat ERC en un comunicat aquest dimecres, els advocats denuncien que, en la revisió de la sentència, no s’ha aplicat la llei vigent i, per tant, allò que és més beneficiós per als republicans. Els tres dirigents volen esgotar la via interna per arribar fins al final de la causa al Tribunal Europeu de Drets Humans, on s’hi denunciaran "tots els drets fonamentals vulnerats" per la no aplicació de la llei més favorable.

Els advocats Andreu Van den Eynde (per a Junqueras i Romeva) i Mariano Bergés (per a Bassa) mantenen que la preparació i execució del referèndum no constitueix "cap delicte". És l’argument principal de les defenses.

Per una banda, diuen les defenses, perquè es manté la pena per malversació, un delicte que els advocats sempre han qüestionat perquè no hi ha corrupció. En aquest sentit, insisteixen en què la sentència de l’1-O no inclou cap referència a “l’apropiació” ni “l’ànim de lucre”. “Reiterem que la interpretació del Suprem en aquest extrem s’allunya de la voluntat evident del legislador amb la reforma”, apunta Van den Eynde.

Per l’altra, afegeixen, perquè es manté la inhabilitació absoluta, vulnerant els drets de representació i participació polítiques. Així, el recurs suggereix que aquest manteniment de pena d’inhabilitació “persegueix el silenciament d’una opció política determinada” com és l’independentisme, a través del “silenciament” dels seus líders polítics. 

Per últim, els advocats assenyalen que la pena es manté d’una manera "irracional": tot i que cau el delicte més greu, la pena resta intacta. “Resulta irracional i contrari al principi de proporcionalitat penal que la desaparició del delicte de sedició no tingui cap impacte en la determinació de la pena”, assegura el text. 

Amb tot, els republicans demanen la nul·litat de la revisió i la restitució dels seus drets fonamentals, així com la suspensió cautelar de la inhabilitació mentre el tribunal no es pronunciï.