El Govern de Sánchez: els ministres segurs, els probables i el dilema de Calviño

Quan Pedro Sánchez va ser investit aquest dijous president del Govern amb 179 vots a favor, una ministra va sortit de l’hemicicle del Congrés i va dir: «Quina sensació d’alleujament. Demà ja ho veurem, però avui és un dia per relaxar-nos i gaudir». Enrere quedaven diversos mesos dominats per la tensió. Primer per les males expectatives davant els comicis del 23 de juliol. Després, quan es va comprovar que PP i Vox no sumaven majoria, per la incertesa que suposava la negociació amb Junts per Catalunya i el risc de repetició electoral. Però «demà» ja és aquest divendres. Després de prometre el càrrec davant el Rei al palau de la Zarzuela, Sánchez comença a abordar seriosament la composició del nou Executiu de coalició amb Sumar, que es coneixerà en els pròxims dies. 

«La veritat és que el president encara no ha parlat amb gairebé ningú ni ha confirmat res. Ha tractat l’organigrama amb els seus col·laboradors més pròxims, com Félix Bolaños [titular de Presidència] i Óscar López [el seu cap de gabinet], i ha demanat noms de candidats. Però en realitat ningú ho sap. En això és molt hermètic», va continuar la ministra. El seu propi cas és una bon exemple de com afronta Sánchez la formació del Govern. Va rebre la trucada del líder socialista per oferir-li el lloc només 15 minuts abans que transcendís als mitjans de comunicació.  

Entre el mar d’apostes i filtracions interessades que recorre aquests dies el PSOE, no obstant, hi ha cert consens. Diferents fonts del partit i de la Moncloa donen per segura la repetició de diversos ministres, consideren probable que d’altres continuïn i remarquen el dilema que suposa el futur de Nadia Calviño, la vicepresidenta econòmica. 

A Sumar, el soci minoritari, les peces estan molt més encaixades. Yolanda Díaz aspira a comptar amb quatre o probablement cinc departaments, els mateixos que tenia Unides Podem. Com va avançar El Periódico, diari del mateix grup que Regió7, Díaz repetirà com a vicepresidenta i titular de Treball, mentre que, en principi, Mónica García dirigirà Sanitat. Ernest Urtasun, Cultura. Pablo Bustinduy, Drets Socials. I Sira Rego, un de nova creació: Joventut i Infància. Ja està gairebé totalment descartat que els morats s’asseguin al Consell de Ministres, que farà la seva primera reunió dimarts vinent, fet que ha provocat un profund malestar en el partit que lidera Ione Belarra. 

Ribera, Montero i Bolaños

Un Executiu que no compti de nou amb Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica; Félix Bolaños, actual titular de Presidència en funcions, i María Jesús Montero, ara a Hisenda, suposaria una enorme sorpresa. Ribera gaudeix d’un protagonisme internacional en ascens, la lluita contra l’escalfament global és una de les prioritats de Sánchez, segons les seves pròpies paraules, i d’aquí 15 dies se celebrarà a Dubai la Cimera del Clima de l’ONU. Serà el primer viatge internacional del president en aquest nou mandat, expliquen els seus col·laboradors. Bolaños és un dels col·laboradors més estrets del líder socialista i ha sigut el principal responsable de les negociacions amb ERC i Junts que han desembocat en la llei d’amnistia, però no és clar si continuarà amb la seva cartera o si farà el salt a una altra. Montero, finalment, és també vicesecretària general del PSOE i un dels membres del Consell de Ministres amb més pes polític. 

Aquest és un altre dels eixos que segons les fonts consultades marcarà el nou Govern: el seu marcat perfil polític. Amb el PP governant 11 de les 17 comunitats autònomes i amb un Congrés dels Diputats sense majoria d’esquerres, en el qual cada llei dependrà de la col·laboració dels nacionalistes i independentistes catalans i bascos, els socialistes anticipen que hi haurà menys figures tècniques i «experiments». La legislatura es presenta «a matadegolla». 

La recuperació d’Igualtat

Després de l’enfrontament intern amb Podem per la llei del ‘només sí és sí’ i les rebaixes de penes d’agressors sexuals, el PSOE té clar que recuperarà Igualtat. La persona cridada a substituir Irene Montero, si és que Sánchez ja la té al cap, encara no ha transcendit. En canvi, es dona per molt probable que continuïn a l’Executiu Pilar Alegría, tot i que potser no en Educació com fins ara, Diana Morant a Ciència i José Manuel Albares a Exteriors, amb Espanya ostentant fins a finals d’any la presidència rotatòria de la UE i un context internacional marcat per les guerres a Ucraïna i el Pròxim Orient. 

El pes del PSC serà un altre dels factors a tenir en compte, després que els socialistes catalans, que ja no ostenten la presidència del Congrés després de la renúncia de Meritxell Batet i l’elecció de Francina Armengol, obtinguessin un excel·lent resultat el 23 de juliol: 19 escons i 1.213.006 vots, més, que tots les formacions independentistes juntes. El partit que lidera Salvador Illa aspira a revalidar els seus dos llocs en el Govern, amb Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, i Eva Granados, portaveu al Senat, com a possibles fitxatges. 

I, per acabar, Calviño. La vicepresidenta econòmica és l’aspirant espanyola per presidir el Banc Europeu d’Inversions (BEI), però l’elecció no tindrà lloc fins a la cita del Consell d’Afers Econòmics i Financers (Ecofin) del 8 de desembre. I tot i que Calviño, que compta amb el crucial suport d’Alemanya, vencés l’altra favorita, la danesa Margrethe Vestager, no prendria possessió fins al mes de gener. Sánchez s’enfronta aquí a un dilema. Si decideix no renovar-la al seu actual lloc en l’Executiu, llançaria un missatge que pot perjudicar les seves opcions europees. I si la manté i després és elegida al capdavant del BEI, hauria d’emprendre una crisi de Govern tot just un mes i mig després de la seva estrena. 

En qualsevol cas, fa temps que els noms de possibles substituts circulen: van des dels actuals ministres Luis Planas i José Luis Escrivá a Manuel de la Rocha, fins ara secretari general d’Afers Econòmics a la Moncloa, passant pel català Maurici Lucena, president d’AENA, i Alicía García Herrero, alt càrrec al banc d’inversió Natixis. Però el president, de moment, no ha emès cap senyal.  

Subscriu-te per seguir llegint