Montero es reivindica en deixar Igualtat i apunta a Sánchez: «Alguna cosa devem haver fet»

La fins ara ministra d’Igualtat, Irene Montero, s’ha acomiadat de la seva cartera amb el document ‘Alguna devem haver fet’, que consta de 179 pàgines i reivindica els avanços portats a terme pel seu equip durant la legislatura malgrat la decisió del president del Govern central, Pedro Sánchez, que no segueixi al lloc. Al document assegura que s’ha construït un «feminisme per al 99% de la societat»: per a les víctimes de violències masclistes, per a les precàries, per a les grans, les negres, les trans o les dones gitanes.

El document s’ha publicat només una hora després que transcendís que Sánchez nomenaria Ana Redondo, la fins ara regidora de Cultura i Turisme a l’Ajuntament de Valladolid, com a nova ministra d’Igualtat. Montero, que durant la seva legislatura ha aconseguit treure diverses lleis i polítiques importants, com la llei trans o la llei de llibertat sexual, més coneguda com la llei del ‘només sí és sí’, no ha aconseguit continuar amb la cartera malgrat les pressions d’Unides Podem.

La seva continuïtat no era fàcil després d’haver viscut alguns conflictes amb els seus companys al Govern de coalició. La llei del ‘només sí és sí’ va arrencar al Consell de Ministres amb disputes que van acabar en crisi per a l’Executiu per la rebaixa de condemnes a més de mil agressors sexuals després de la seva entrada en vigor. Montero, llavors, va acusar els jutges de «masclisme» i d’incomplir la norma, però el PSOE va acabar per reformar-la amb el suport del Partit Popular i sense els vots d’Unides Podem. En el cas de la llei trans l’èxit va ser més gran: la seva proposta va acabar per imposar-se a la de la llavors vicepresidenta, Carmen Calvo. Comptava amb el suport de part del partit socialista, amb Andrea Fernández, la seva secretària general d’Igualtat.

Quatre eixos

Ara, a punt d’entregar la seva cartera, exposa en aquest document el que han aconseguit treballant des d’una «òptica interseccional, transversal, estructural, basada en els drets humans» i amb la mirada posada «en les que sempre s’han quedat als terres enganxosos mentre unes quantes trencaven els sostres de vidre».

Afirmen que l’arquitectura institucional del Ministeri d’Igualtat, així com la seva pròpia agenda, s’ha ordenat entorn de quatre eixos: atendre la lluita contra totes les formes de violència contra les dones i la garantia de totes les llibertats; tractar de forma específica i diferenciada les diferents formes de discriminació que per motiu de l’orientació sexual, la identitat de gènere, la raça o l’ètnia pateixen moltes dones; treballar de forma transversal i estructural la necessitat de redissenyar les polítiques d’igualtat de gènere; i emprendre reptes de caràcter transformador per al país, com és la reordenació de l’economia de les cures. 

Sota aquesta òptica, han aprovat el Pla Estratègic per a la Igualtat Efectiva entre Dones i Homes (2022-2025), com a «principal instrument del Govern per orientar els canvis institucionals i socials requerits per avançar en la consecució de la igualtat».

Més pressupostos

També assenyalen que han aconseguit que els pressupostos del Ministeri d’Igualtat en aquesta última legislatura hagin augmentat 392 milions d’euros del 2019 al 2023, un 217% més. A més, en el període entre el 2018 i el 2022 les dotacions pressupostàries en matèria de violència de gènere han arribat als 3.171 milions, i es compeixen així, «àmpliament», els compromisos econòmics establerts al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. 

En matèria de polítiques d’igualtat, destaquen, per exemple, l’ ‘Estratègia estatal per combatre les violències masclistes (2022-2025), que inclou mesures per a l’eliminació dels estereotips de gènere discriminatoris i la reforma de la llei de l’avortament. O les seves campanyes institucionals. L’última, ‘Ara ja Espanya és una altra’, es va publicar dijous amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

Polítiques LGTBI i contra el racisme

Així mateix, reivindiquen els avanços en polítiques LGTBI, amb la llei trans o la creació del Servei LGTBI 028 d’atenció i informació a víctimes de delictes d’odi per LGTBI-fòbia. O els avanços en la lluita contra el racisme i la discriminació racial, amb la llei per a la igualtat de tracte i no discriminació.

Recorden que el Ministeri d’Igualtat ha assumit la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, així com el paper que han tingut en diversos organismes internacionals, com a les Nacions Unides. «Alguna cosa devem haver fet quan Espanya és reconeguda internacionalment pels avanços feministes i per primera vegada som al quart lloc a l’índex d’igualtat de gènere», deia Montero dimarts.

Ara, a punt de tancar les portes del seu ministeri, esperen que amb aquestes 179 pàgines quedin «llegats compromisos i horitzons en el curt, mitjà i llarg termini» per «continuar treballant al país feminista i referent en què Espanya s’ha convertit gràcies a les seves polítiques d’igualtat i a la societat feminista que l’empeny». L’equip, per a alegria d’algunes persones i pena d’altres, ho veurà des de fora.