Els lletrats del Congrés demanen que el terrorisme quedi fora de l'amnistia encara que no hi hagi sentència ferma

Els lletrats del Congrés tornen a generar dubtes sobre la constitucionalitat de la llei d'amnistia. Si fa dos mesos emetien un informe en el qual sentenciaven que "no existeix una contradicció evident" amb la Constitució, ara els lletrats de la comissió de Justícia, on es tramitarà la mesura de gràcia, consideren que sí que pot ser contraproduent.

Fins i tot, que la norma pot xocar amb el dret europeu en excloure les causes de terrorisme quan no hi hagi sentència ferma. En el primer informe també es va admetre l'existència de "possibles motius d'inconstitucionalitat", però que era necessari comptar amb major doctrina del Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, el nou informe recorda aquesta primera decisió que es va adoptar, la revalida i torna a insistir que existeixen aquests dubtes constitucionals de la norma, però que haurà de ser el TC qui es pronunciï. No obstant això, en aquest cas s'afegeixen més puntualitzacions. Entre elles, càrrega contra l'apartat C de l'article quatre, on es recull que seran exclosos de l'amnistia els "actes tipificats com a delictes de terrorisme (...) sempre que hagi recaigut sentència ferma". Els lletrats consideren que aquest afegitó "pot ser contrària al Dret europeu", ja que no s'hauria d'extingir les responsabilitats en cap cas en aquesta mena de delictes.

A banda, la norma registrada pel PSOE només esmenta els delictes de terrorisme recollits en la Directiva (UE) 2017/541 del Parlament Europeu i del Consell de 15 de març de 2017. Els lletrats sostenen que també s'ha de castigar "la complicitat, la inducció i la temptativa" establerts en els següents articles de la Directiva. En aquest sentit, recalquen que han de ser "castigats amb sancions penals eficaces, proporcionades i dissuasives". Finalment, afegeixen que encara que es reconeix la possibilitat de "que les sancions puguin reduir-se, en cap cas es preveu l'extinció de la responsabilitat".

Els lletrats també posen objeccions de cara al que fixa el dret europeu quant a l'aixecament de les ordres europees de detenció, informa Ángeles Vázquez.

El xoc amb la Carta Magna

A l'hora de traçar un possible argument sobre la inconstitucionalitat de la norma, es detalla que l'amnistia no està "contemplada entre les competències de les Corts Generals descrites en l'article 66.2 ni atribuïda a les mateixes per cap altre article de la Constitució". I després, recalquen que durant el debat constituent es van rebutjar esmenes que incloïen aquesta mesura de gràcia en la Carta Magna. "La iniciativa continguda en la present proposició planteja dubtes que pugui tenir cabuda en la Constitució", resum.

A banda, al text, avançat per La Vanguardia i al qual ha tingut accés El Periódico, del mateix grup que Regió7, també es critica que s'empari aquesta mesura de gràcia fent servir com a base l'amnistia de 1977: "L'afirmació que l'amnistia prèvia a la Constitució formés part del pacte constitucional originari genera dubtes que pugui constituir la premissa a partir de la qual es pugui deduir que l'amnistia com a figura jurídica estigui permesa per la Constitució".

D'altra banda, es critica l'amplitud tant dels actes que seran amnistiats com del termini en el qual van ser executats, des de l'1 de gener de 2012 fins al 12 de novembre de 2023. Consideren que aquesta "indeterminació" podria afectar l'"aplicació igualitària" de la llei. En un altre apartat assenyalen que la "inclusió del delicte de malversació" podria afectar els interessos financers de la Unió Europea i "comprometre l'harmonització i l'efectivitat de les normes reguladores dels delictes d'aquesta índole, perseguides pel Dret de la Unió Europea".

El text previ

Al novembre, després que els socialistes registressin la proposició de llei d'amnistia en solitari, el cos de lletrats va emetre un informe en el qual sostenien que no existeix una inconstitucionalitat "evident". Per això, primer van assenyalar que la Constitució "no inclou cap referència a l'amnistia" i que el Tribunal Constitucional (TC) "tampoc s'ha pronunciat de manera categòrica" sobre aquesta figura i exposen que el Congrés ha admès a tràmit altres proposicions de llei que modificaven l'amnistia de 1977.

No obstant això, sí que van admetre que "hi ha altres possibles motius d'inconstitucionalitat", però que per aquesta anàlisi seria necessari comptar amb la doctrina encara no dictada pel TC. Referent a això, a l'informe sostenen que aquests incompliments es derivarien de "una interpretació" de la Carta Magna aplicada a la figura de l'amnistia i no d'"una lectura directa" d'aquesta. A banda, van recordar que entre les funcions de la Mesa del Congrés no està la de fer "un judici previ de constitucionalitat", una cosa que només li correspon al Tribunal Constitucional.

Les esmenes

El nou informe elaborat pels lletrats de la comissió de Justícia s'analitzarà en aquest òrgan al mateix temps que les esmenes que s'han registrat a la norma. El PSOE no va aconseguir tancar un acord complet amb ERC i Junts aquest dimarts i les dues formacions independentistes van registrar iniciatives en solitari en les quals reclamen retirar de les causes d'exclusió de l'amnistia el terrorisme perquè aquesta pugui cobrir les causes de Tsunamic Democrátic i els CDR.