El Suprem va fixar el ‘patró’ de conducta davant el compte fals de Trias, per Ernesto Ekaizer

Potser pel que fa a l’Operació Catalunya seria pertinent posar el següent anunci: "Es busca jutge jove, creient en la Justícia. Independent. Objecte: el cas operació Catalunya, el Watergate espanyol. Indicis de criminalitat sobre ús partidista de la Policia i els serveis d’intel·ligència per desacreditar personalitats, fiscals i polítics. Obstacle: murs a la Sala Penal del Suprem i a l’Audiència Nacional. Un jutge per a un desafiament".

Un dictamen del Congrés dels Diputats del novembre del 2017, aprovat per la majoria amb el vot en contra del Partit Popular i de Ciutadans en l’últim minut, va atribuir al Govern de Mariano Rajoy el muntatge d’una "policia política" dirigida des del Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz contra els seus rivals polítics. Els indicis que durant quatre mesos va examinar la comissió d’investigació parlamentària van ser ingents.

En el terreny judicial, una altra sèrie d’indicis no va aconseguir pràcticament resultats.

El novembre del 2016, la Sala d’Admissió de la Sala Segona del Tribunal Suprem va decidir inadmetre la querella presentada per Xavier Trias, alcalde de Barcelona fins al 2015, contra els periodistes d’El Mundo, el ja exministre Fernández Díaz i l’exdirector de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, per delictes de revelació de secrets, prevaricació i malversació de cabals públics. L’esmentat diari va difondre el 2014, en plena batalla contra l’independentisme, que Trias –llavors alcalde– era titular d’un compte bancari amb 12 milions d’euros a la Union de Banques Suisses de Ginebra, informació que Trias i la mateixa entitat van desmentir com a falsa.

El llavors fiscal del Suprem, Antolín Herrero, va informar el setembre del 2016 que els àudios de les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso –celebrades els dies 2 i 16 d’octubre del 2014 en el Ministeri de l’Interior– per tractar maniobres il·legals contra personalitats independentistes, entre elles Trias, "no presenten caràcters dels delictes imputats" referent a Fernández Díaz, i que "l’intercanvi d’informació podria estar emparat pels articles que van crear l’Oficina Antifrau i sense que es concreti el finançament públic que sustenti la malversació que es presumeix".

El ponent havia de ser el magistrat José Manuel Maza, que va ser nomenat fiscal general de l’Estat. El va substituir Andrés Martínez Arrieta, que va puntualitzar que les converses no revelaven cap secret i recordava el treball d’"intercanvi d’informació" entre els dos organismes, Interior i l’Oficina Antifrau.

"No obstant, no hi ha cap dada que permeti afirmar que com a conseqüència d’aquesta comunicació la informació transcendís més enllà de la conversa entre tots dos", va assenyalar la interlocutòria que va desestimar la querella de Trias.

La dada existia?

Existia. Dotze dies després de la segona reunió –també gravada– entre Fernández Díaz i De Alfonso, es va filtrar a El Mundo una de les informacions "estrella" que havien examinat en el Ministeri de l’Interior.

Però aquest petit detall no va impressionar els magistrats de la Sala Segona. Cal deixar constància que la Sala d’Admissió estava formada pel president de la Sala Segona, Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta (ponent), Miguel Colmenero, Andrés Palomo i Ana Ferrer.

La desactivació de la informació falsa per part de Trias i el seu advocat, Xavier Melero, va provocar una veritable mobilització de les cúpules policials. Tant la Direcció Adjunta Operativa (DAO) com Assumptes Interns i la Unitat de Delinqüència EconòmIca i Fiscal (UDEF) van intentar tapar la filtració, protegir els seus periodistes amics i evitar que l’assumpte fos objecte d’investigació seriosa als jutjats ordinaris. El cap de la UDEF, el comissari principal Manuel Vázquez López, va enviar un ofici a la Fiscalia Anticorrupció per aparentar una "investigació" en el qual destacava que les dades estaven en un informe, en idioma francès.

L’esmentat document es va cursar més tard, traduït, al Jutjat d’Instrucció número 16 de Madrid (veure reproducció).

Allà donava compte d’un informe de 31 folis de la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció incardinada en la UDEF.

És, doncs, l’informe que s’ha conegut aquest dilluns, 21 de gener.

El febrer de l’any 2017, el director adjunt operatiu de la Policia, Eugenio Pino, jubilat el 2016, malgrat les evidències sobre la falsedat del compte bancari de Trias, va defensar la veracitat de la informació.

Preguntat pel mateix diari sobre si seguien en la seva posició, Pino va assenyalar:

–Sí, continuem mantenint-ho. Entre altres coses perquè la font ja ens havia donat coses bones. A més, hem tingut un intercanvi molt fructífer amb ella i és una font de tota credibilitat. Nosaltres rebem la informació, la UDEF va ser molt remisa i vam acudir a Suïssa. Ens van mostrar les captures de pantalla i ens van deixar fotografiar-les. I hi ha diversos policies com a testimonis. Si després la Fiscalia considera que no és prou motiu, doncs bé...

Els periodistes van ser absolts a l’Audiència de Madrid en el judici penal.

Quant a l’operació Catalunya, la més recent oportunitat per investigar els fets a l’Audiència Nacional es remunta a l’octubre del 2022, quan la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge Manuel García-Castellón l’arxivament de la peça Tàndem en la qual s’investigava la intervenció de José Manuel Villarejo i la policia en els registres de l’agència de detectius Método 3, propietat de Francisco Marco, de la qual es va obtenir informes relacionats amb personalitats del món català, el 2013.

Amb tot, la sol·licitud de la Fiscalia no la va subscriure el principal fiscal del cas, Miguel Serrano, que considerava, segons fonts judicials, que la de Método 3 (que es va fer càrrec de la gravació de la reunió entre la presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, i María Victoria Álvarez, més tard confident de la policia) era l’única peça del cas Tàndem en la qual era possible investigar fets relacionats amb l’operació Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint