Zelenski, davant el Parlament Europeu: «Aquesta és la nostra Europa»

L’última vegada en què l’himne d’Ucraïna va sonar a Brussel·les va ser fa set anys durant la firma de l’acord d’associació UE-Ucraïna. Aquest dijous les seves notes, igual que les de l’Oda a l’Alegria de Beethoven, l’himne europeu, han tornat a sonar al Parlament Europeu per rebre el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, en una sessió solemne en la que ha estat la seva segona sortida a l’estranger des que Rússia va envair i atacar el seu país fa gairebé un any. El líder ucraïnès, rebut amb moltíssims aplaudiments i una ovació enorme, ha aprofitat el faristol de l’hemicicle per agrair el suport al seu país, denunciar l’estratègia supremacista de Rússia i recordar que s’estan defensant de la força antieuropea «més gran del món modern». «Estem defensant-nos i estem defensant-los a vostès», ha conclòs.

El seu discurs, d’uns 15 minuts després d’una entrada triomfal en què ha repartit agraïments, ha girat particularment sobre el mode de vida europeu i els intents del Kremlin per destruir-lo. «Aquesta és la nostra Europa, són les nostres regles, el nostre mode de vida i per a Ucraïna és un camí a casa. Soc aquí per defensar el camí a casa de tots nosaltres, de tots els ucraïnesos, tinguin l’edat que tinguin, el credo que tinguin, sigui quin sigui el seu estatus social, pensin el que pensin. Tots han de disfrutar d’aquesta història comuna europea», ha reivindicat durant una sessió solemne i històrica a la qual ha carregat amb duresa contra Rússia i la guerra iniciada contra el seu país el 24 de febrer passat.

«Aquesta guerra total que va iniciar Rússia no va dirigida exclusivament al territori, d’aquesta part o d’aquella d’Europa. Hi ha un dictador que té moltíssimes reserves d’armes. El Kremlin, de manera deliberada, ha estat intentant eliminar el valor de la vida humana. El valor de la vida s’ha destruït a Rússia, les vides dels russos no tenen valor, només les dels que estan al Kremlin», ha denunciat, i ha reivindicat, com a resposta a Europa, la pau i la seguretat com a precondició perquè el somni ucraïnès es compleixi.

«Estic orgullosa de dir-li que la casa europea de la democràcia i els seus membres, la nostra Unió Europea, sempre estaran amb vostè», li ha respost la presidenta del Parlament Europeu durant una presentació breu. «Entenem que no només estan lluitant pels seus valors, sinó pels nostres, i això ens converteix a tots en europeus», ha recordat, i ha apressat els governs europeus a honrar el «sacrifici» ucraïnès no només amb paraules, sinó amb fets. «Els estats han de considerar, ràpidament, com a pas següent, el subministrament de sistemes [de míssils] de llarg abast i dels avions que necessiten per protegir la llibertat que massa han donat per feta. La nostra resposta ha de ser proporcional a l’amenaça, i l’amenaça és existencial», ha reclamat Roberta Metsola, la primera presidenta d’una institució europea a visitar Kíiv l’any passat.

«Solidaritat infrangible»

La d’aquest dijous amb Zelenski ha sigut una sessió solemne sense intervenció dels grups polítics tot i que la conferència de presidents, que reuneix els presidents dels grups polítics, ha emès un comunicat al qual reafirma la seva «infrangible solidaritat» amb el poble d’Ucraïna, el seu suport a la independència, sobirania i integritat territorial del país, i la seva satisfacció pels esforços fets pel Govern de Zelenski per acostar-se a la UE en el marc del procés d’adhesió. «Confiem que es compleixin totes les condicions necessàries perquè les negociacions d’adhesió comencin ben aviat», assenyalen els presidents dels grups polítics que també posen èmfasi en la seva voluntat de fer tot el possible perquè els responsables russos retin comptes pels crims de guerra i les atrocitats comeses a Ucraïna.

El comunicat subscrit pels grups també fa una crida als estats membre perquè continuïn ajudant Ucraïna en termes polítics, militars, econòmics, d’infraestructures, financers i humanitaris. «Ucraïna ha de ser recolzada mentre es defensa de la contínua, il·legal i brutal guerra d’agressió russa. Fem una nova crida als estats perquè augmentin i accelerin la seva assistència militar, el subministrament de l’equip militar i els sistemes de defensa necessaris i la formació de les forces armades ucraïneses», reclamen els grups.

Tot i que la primera parada de Zelenski en la seva segona sortida d’Ucraïna des que Rússia va envair el seu país el 24 de febrer del 2022 ha sigut el Parlament Europeu, el president ucraïnès aterrava poc abans de les deu del matí a Brussel·les, amb l’avió presidencial d’Emmanuel Macron procedent de París, on es va trobar aquest dimecres passat amb el dirigent francès i el canceller alemany, Olaf Scholz, després d’una primera visita a Londres. Fins a l’aeroport, per rebre el mandatari d’Ucraïna, s’han desplaçat el primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Dopatge nord-americà

A més de la situació a Ucraïna, l’agenda dels Vint-i-set també inclou dos grans debats que divideixen els Vint-i-set: el primer, el pla industrial plantejat per Brussel·les fa unes setmanes per rellançar la competitivitat europea i fer front al proteccionisme de tercers països com els Estats Units i la Xina; i el segon, la política d’asil i immigració. Els Vint-i-set aprofitaran per demanar a Brussel·les que concreti el pla per afrontar el dopatge d’ajudes nord-americà i d’altres països, com la Xina. Els països de la UE coincideixen que la política d’ajudes d’estat ha de ser més simple i ràpida de manera que puguin accelerar-se les inversions i flexibilitzar les ajudes.

«Mantenim una posició intermèdia. Creiem que s’han de flexibilitzar (les ajudes d’estat), elevar els llindars de notificació, però acotat en el temps i els sectors. En els pròxims anys cal fer esforços en temes verds i això requereix una flexibilitat. Però això s’ha de fer acotat en el temps a sectors específics, sectors verds detallats», expliquen fonts del Govern espanyol que estimen que la resposta d’Europa no arribarà tard, però que és necessari que acceleri. El mateix demanen moltes altres delegacions que comparteixen el temor que qualsevol retoc en la política d’ajudes d’estat acabi distorsionant i fragmentant el mercat europeu davant el diferent marge fiscal del qual disposen els Vint-i-set, particularment Alemanya i França.

«Esperem que d’aquí a l’estiu hi hagi textos legislatius per permetre que moltes empreses que estan prenent decisions d’inversions s’acabin quedant a Europa perquè hi ha una percepció que Europa està reaccionant amb molta rapidesa», apunten fonts del Govern espanyol sobre la posició que defensarà el president Pedro Sánchez durant la cimera. Més diferències existeixen quant a les fonts de finançament i l’eventual fons sobirà plantejat per la presidenta Ursula von der Leyen tot i que la cimera es limitarà a prendre nota de la intenció de Brussel·les de presentar una proposta abans de l’estiu.

Retorns i control fronterera

Les mateixes incògnites planteja el debat migratori, també molt divisiu, tot i que se centrarà en aquesta ocasió en l’element que més consens genera entre els Vint-i-set: la gestió de la dimensió exterior. «Davant l’augment del nombre de creuaments irregulars de fronteres a través de la majoria de les rutes i dels moviments interns dins de la Unió, hem de trobar junts una solució sostenible, responsable i humana. Proposo que ens centrem, en particular, en la dimensió exterior de la migració, reforçant la nostra acció exterior, millorant els retorns i les readmissions, controlant millor les nostres fronteres exteriors i lluitant contra el tràfic il·lícit», assenyala el president del Consell Europeu, Charles Michel, a la seva carta d’invitació.

L’esborrany de conclusions parteix de la base que es tracta d’un problema europeu que requereix una resposta europea i coincideix en la necessitat d’accelerar els retorns d’immigrants il·legals –a partir de la cooperació amb els països tercers– i el reforç al control de les fronteres amb el suport de l’agència Frontex. A petició d’algunes delegacions, l’esborrany advoca per mobilitzar fons europeus per recolzar els estats membre a reforçar les seves capacitats de control i infraestructures, els seus mitjans de vigilància i els seus equipaments. Un compromís que per a algunes delegacions significa via lliure per finançar la construcció de tanques.

Fins ara, l’Executiu comunitari s’havia negat a finançar amb fons europeus murs a les fronteres, però són alguns els països, amb Àustria al capdavant, que pressionen per reforçar d’aquesta manera el control fronterer a fronteres tan problemàtiques com la de Bulgària i Turquia. «Un dels problemes que té és perquè no disposa d’una tanca i no pot controlar apropiadament la seva frontera amb Turquia», apunta un alt càrrec diplomàtic que insisteix que, com més efectivitat hi hagi als països d’entrada, menys risc de moviments secundaris hi haurà dins de la UE.

Espanya defensarà al Consell Europeu el valor de la cooperació amb tercers països i els beneficis de la col·laboració i la prevenció. «Des d’Espanya som partidaris d’incentius positius millor que negatius al tractar amb tercers països. Els incentius negatius van contra nosaltres. Introduir condicionalitat o restriccions al tema dels visats (per exemple) com a càstig perquè hi hagi més control de la immigració irregular i hi hagi més retorns, per la nostra experiència no creiem que ajudi», apunten fonts del Govern.