La demolició de l’avió de Wagner atia la pugna entre faccions en el si del Kremlin

En cas de confirmar-se la notícia que l’avió va ser enderrocat, no seria la primera vegada que el Grup Wagner rep el foc amic de les Forces Armades de Rússia. Hores abans de protagonitzar l’aldarull militar que el va portar a un parell de centenars de quilòmetres de Moscou a finals del mes de juny, Ievgueni Prigojin, el fundador de Wagner, va fer gravíssimes acusacions contra Serguei Xoigú, ministre de Defensa de Rússia, a l’assegurar que havia ordenat atacar amb artilleria un dels campaments on hi havia aquarterats els seus homes. Després de mesos de baralles constants, i estires-i-arronses sobre la integració de Wagner en el conjunt de l’Exèrcit, Prigojin va esclatar d’ira, abans de prometre arrencar, del cor del poder rus, la «maldat» que representava «el lideratge militar»: «Estàvem disposats a fer concessions al Ministeri de Defensa, entregar les nostres armes... Avui hem vist com atacaven les nostres bases de rereguarda».

El cop d’Estat fallit de principis d’estiu va exposar amb tota la cruesa les costures i rivalitats que divideixen el poder rus, les diferents faccions que pugnen a l’interior del Kremlin, una estructura de poder disfuncional en què fins aleshores la figura del president, Vladímir Putin, podia exercir d’àrbitre gràcies a la competició que fomenta entre aquestes. El sistema creat per Putin «inclou trampes» per evitar una rebel·lió, ja que els dirigents «amb homes armats al seu comandament no confien els uns en els altres per organitzar una conspiració», ha analitzat Daniel Triestman, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Califòrnia.

La revolta wagnerita avortada va posar tot aquest delicat equilibri de cap per avall. Segons va assegurar llavors Nigel Gould-Davies, investigador sènior per a Rússia i Euràsia de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (ISIS), tot i que encara no existien indicacions sòlides que el líder del Kremlin estava perdent influència, sí que eren evidents «símptomes creixents de disfuncionalitat, ansietat i preocupació sobre la guerra, a més de problemes reals a l’hora d’organitzar els recursos necessaris per portar-la a terme de manera efectiva». La detenció, setmanes després, d’Ígor Guirkin, àlies ‘Strelkov’, un altre vers lliure dins del conglomerat de forces militars i paramilitars russes i instigador dels moviments separatistes del Kremlin a Ucraïna, confirmava aquest estat d’ànim en el Kremlin descrit per l’analista britànic i exambaixador del Regne Unit a Bielorússia.

D’acord amb documents del Ministeri de Defensa rus, aquesta institució no sabia com podia contrarestar la creixent popularitat de Prigojin, les forces del qual mostraven sempre molta més efectivitat al camp de batalla, un extrem reconegut fins i tot pels comandaments militars ucraïnesos. El president, fidel al seu estil, amb prou feines va intervenir en la pugna fins que Wagner va dirigir les armes contra el que havia considerat la seva pròpia autoritat.

Morts sobtades

Aquest episodi, si es confirma la versió de la demolició intencionada, de segur generarà més inseguretat entre l’elit russa, sotragada periòdicament per morts sobtades i morts inexplicables. Els membres seran encara més conscients de l’escàs valor que té la seva vida, en un context de descomposició progressiva provocat pels escassos èxits al camp de batalla un any i mig després de l’inici de la invasió.

Almenys mitja dotzena d’alts funcionaris, empresaris i homes de negocis han perdut la vida en suïcidis o circumstàncies sospitoses, alguns després de mostrar-se obertament crítics amb el Kremlin, segons els recomptes més fiables. Per a Putin, aquestes morts «són útils», valora Julia Joffe, periodista i experta en Rússia als micròfons de la ràdio pública nord-americana. «Ni tan sols no ha de provar que van ser assassinats o suïcidis; ja li val la sospita perquè la gent calli i no critiqui el Kremlin», ha emfatitzat.

Subscriu-te per seguir llegint