Israel revela noves imatges de la massacre de Hamàs: matances en directe, rius de sang i decapitacions

Matances en directe, rius de sang, desenes de cossos calcinats i un soldat decapitat figuren en una compilació de material audiovisual, gran part d’ell inèdit, que l’Exèrcit d’Israel va mostrar aquest dilluns als mitjans amb l’objectiu de donar a conèixer l’horror de la matança comesa per Hamàs a Israel el 7 d’octubre passat.

Més d’un centenar de periodistes de mitjans estrangers van ser convocats a una base militar al nord de Tel Aviv per al visionament d’aquest metratge de 43 minuts i 44 segons, que recopila imatges captades per les mateixes càmeres GoPro que els membres de Hamàs portaven a sobre, de seguretat dels quibuts massacrats, de videovigilància de carreteres, i vídeos gravats amb els seus mòbils per víctimes, soldats i personal dels serveis mèdics.

«Les imatges mostren que els terroristes de Hamàs van entrar a Israel amb l’únic propòsit de matar civils», va advertir abans del visionament el portaveu de l’Exèrcit israelià, l’almirall Daniel Hagari.

Granada al búnquer

Una de les escenes més dures de digerir, i que va causar una forta commoció entre els reporters a la sala, va ser la que es veu com un pare amb els seus dos fills, d’uns 12 i 10 anys, després de despertar-se i encara en roba interior, surten a refugiar-se al búnquer del pati de la seva casa d’un dels quibuts més pròxims a la Franja de Gaza, quan escolten trets i explosions.

Dos membres de Hamàs, fortament armats, els veuen entrar i llancen una granada cap al búnquer. El pare fa d’escut humà per protegir els seus fills. Ells surten plorant, un home de Hamàs els porta dins de casa i els ofereix aigua i coca-cola de la seva pròpia nevera, mentre els nens, en estat de xoc, ploren i criden.

«Per què soc viu? Per què soc viu?», sanglota el més més gran, mentre mira de consolar el seu germà, que diu que no hi veu d’un ull. La seqüència esgarrifosa uneix el captat per les càmeres de seguretat dins de la casa i, les de la comunitat, al pati exterior.

Minuts després es veu arribar la mare amb dos guàrdies de seguretat del quibuts, quan troben el cos destrossat per la granada del pare a la porta del refugi. Sense àudio, el crit mut de dolor d’ella transcendeix la pantalla, i immediatament es veu com els guàrdies miren de calmar-la, li tapen la boca perquè no la sentin i se l’emporten a resguard.

Trets sense pietat

Aquesta seqüència acaba allà, però segueixen desenes de clips sobre altres assalts a cases dels quibuts limítrofs a l’enclavament, o de la massacre al festival de música electrònica de Reim: molts es van amagar als lavabos portàtils o sota dels cotxes, els milicians de Hamàs els van disparar sense pietat, assegurant-se que no en sortissin vius.

Gran part de les imatges van ser captades per les mateixes càmeres que portaven a sobre els 1.500 membres de Hamàs que van morir en els combats posteriors amb tropes israelianes, després de ser inspeccionades per les autoritats.

D’allà s’han extret els passatges més durs: en un vídeo es veu com assassinen una jove amagada sota d’una taula suplicant que no la matin, o com piquen amb una aixada el cap d’un home moribund, mentre criden en àrab «Allahu Akbar» (Déu és gran).

També s’escolta la trucada que un atacant de Hamàs realitza els seus pares a Gaza des del telèfon d’una de les seves víctimes. «Mireu les fotos que us he enviat al teu Whatsapp. N’he matat 10. Tinc sang jueva a les meves mans. Espero que estigueu orgullosos de mi», explica als seus pares, que espantats i plorant, li demanen que torni.

Dilema moral

El portaveu de l’Exèrcit va admetre que en els últims dies s’han enfrontat al «dilema» sobre si mostrar i difondre aquestes imatges, però va aclarir que formen part del procés intern que necessita Israel per «entendre per què està en guerra».

«No té res a veure amb els palestins o l’islam, es mira de no permetre que governi el terror», va asseverar sobre el grup islamista Hamàs, que governa de facto la Franja de Gaza des del 2007.

Aquest brutal i sagnant atac, el 7 d’octubre passat, va començar la guerra entre Israel i les milícies islamistes de Gaza, que ha causat més de 1.400 víctimes a Israel –la majoria civils assassinats aquell mateix dia en la matança més gran de la història d’Israel–, a més de 222 de segrestats a l’enclavament i entorn d’un centenar de desapareguts.

Els intensos i indiscriminats bombardejos israelians de represàlia sobre la Franja han causat més de 5.000 morts –almenys el 70% són dones, nens i avis– i més de 15.000 ferits, la catàstrofe humana més gran també viscuda al castigat enclavament.