Biden fustiga Trump com a amenaça a la democràcia en un míting de campanya

En la vigília del tercer aniversari de l’assalt al Capitoli, el president dels EUA, Joe Biden, va oferir ahir un discurs en el qual va posar les amenaces a la democràcia, i especialment la que representa un potencial retorn de Donald Trump al poder, en el centre del seu missatge. Aquesta intervenció va ser també –tot i que el demòcrata anunciés fa nou mesos que tornaria a presentar-se i hagi realitzat alguns actes de campanya i recaptació de fons– el gran tret de sortida per a la cursa electoral per a les presidencials, on tot apunta que ell i Trump replicaran el duel del 2020. I ho va fer amb un contundent i demolidor to denunciant el republicà, les seves accions i plans.

Tret de per una tempesta prevista per a la costa aquest cap de setmana que va obligar a avançar un dia el discurs, res s’havia deixat a l’atzar. Biden va escollir com a escenari un centre educatiu a escassos 15 quilòmetres de Valley Forge, a Pennsilvània, un dels llocs emblemàtics de la guerra d’Independència. Allà, les tropes comandades per George Washington van suportar l’hivern entre 1777 i 1778 i el que va arribar com una coalició de milícies de colons va sortir com una força cohesionada i disciplinada, que cinc anys després va aconseguir segellar la seva victòria sobre els britànics.

L’aposta de Biden per aquest lloc i per la figura de Washington per marcar la insurrecció del gener del 2021 i emmarcar la seva campanya no va ser casual. Del primer president va prendre la idea de la democràcia com una "causa sagrada". "Aquesta no és una qüestió retòrica, acadèmica o hipotètica", va dir. "Si la democràcia continua sent la causa sagrada dels EUA és la pregunta més urgent del nostre temps, és del que tracta l’elecció del 2024". És una idea que també havia utilitzat en el seu primer anunci de campanya de l’any, titulat justament Causa. En aquest adverteix d’"un moviment extremista que no comparteix les conviccions bàsiques en la nostra democràcia" i que titlla de "perillós".

Però a més Washington va servir a Biden com a referència de contrast amb Trump: algú que va cedir el comandament de l’Exèrcit i després va abandonar voluntàriament la presidència després dels seus dos primers mandats i va inaugurar la transició pacífica de poders que es va mantenir fins que el 2020 el republicà es va negar a acceptar els resultats de la seva derrota i va promoure esforços per intentar revertir-los que van acabar amb l’assalt al Capitoli.

Biden, com havien avançat els seus assessors que faria, i com ha fet en el passat en altres discursos alertant dels riscos per a la democràcia o d’aniversari de l’assalt al Capitoli, va ser directe sobre el que va passar aquell 6 de gener, el paper que va jugar-hi Trump i el que ha passat des d’aleshores. Va ser brutal, però aferrat a les dades en la seva descripció de les accions de Trump, a qui va colpejar amb descripcions que se sap que li fan mal, com "perdedor".

Més enllà d’aquests atacs, va advertir dels perills que representen tant ell com els seus seguidors: "Quan es van produir els atacs no hi va haver dubte de la veritat. Fins i tot membres republicans del Congrés i comentaristes de Fox News el van condemnar en públic i en privat", va recordar, "però així com ha anat passant el temps han intervingut el temps, la política, els diners. I les veus MAGA han abandonat la veritat i la nostra democràcia. Han pres la seva opció. I ara la resta, demòcrates, independents i republicans moderats, hem de prendre la nostra".

Biden necessita que aquest missatge cali. Tot i que 14 dels 91 càrrecs penals que enfronta l’expresident Trump estan vinculats als seus intents de revertir les eleccions, segons una enquesta recent de The Washington Post i la Universitat de Maryland, el 25% dels nord-americans creuen que l’FBI va estar darrere de l’assalt. El percentatge de ciutadans que creuen que Trump va ser responsable ha baixat en dos anys del 60% al 53% i es queda en només un 14% en el cas dels republicans. I més del 70% dels conservadors creuen que és hora de girar full d’aquell episodi.

El demòcrata, a més, ha de combatre l’estratègia que fa servir Trump, que està repetint el missatge que és Biden "el veritable destructor de la democràcia", acusant-lo sense proves d’estar darrere de les seves imputacions i d’intentar anul·lar així el seu principal rival polític. Fins i tot va arribar a titllar-lo d’"insurreccionista" després que els tribunals el desqualifiquessin per aparèixer a les paperetes de les primàries a Colorado, una decisió que ha recorregut davant el Suprem.

El republicà, que ha promès perdonar si guanya els condemnats per l’assalt, i ha fet saltar les alarmes amb els seus plans autocràtics per a un segon mandat, té previst fer dos mítings avui a Iowa, on dimecres vinent se celebren els primers caucus en les primàries republicanes. La seva campanya no ha avançat què abordarà en els seus discursos.

Altres reptes

Biden enfronta altres reptes que van més enllà del seu possible rival. Els seus índexs d’aprovació estan per sota del 40%, molts qüestionen el seu estat físic i mental i l’oportunitat que torni a presentar-se als 81 anys, no aconsegueix que la ciutadania percebi els avenços en l’economia i està veient esquerdar-se la coalició que el va portar al Despatx Oval, especialment entre joves i minories pel seu posicionament davant la guerra de Gaza.

Això explica també que hagi elegit per al seu primer gran discurs Pennsilvània, un estat frontissa que va arrabassar a Trump el 2020, però que al novembre podria tornar a perdre. I ajuda a entendre el lloc triat per al discurs que oferirà dilluns. Serà a l’Església Mother Emanuel a Charleston, a Carolina del Sud, on el 2015 un supremacista blanc va cometre una matança de nou negres per intentar començar una guerra racial. De nou podrà parlar de l’amenaça existencial que representa l’extremisme per als EUA. I ho farà a l’estat que va llançar la seva candidatura el 2020, on el vot negre és transcendental.