Rússia, més aïllada i militaritzada després de dos anys de guerra a Ucraïna

Quan l'Exèrcit rus va entrar al seu país veí el 2022, va accelerar un camí que cada vegada recorda més a un nou teló d'acer

Els comunistes russos commemoren el centenari de la defunció de Vladimir Lenin a Moscou

Els comunistes russos commemoren el centenari de la defunció de Vladimir Lenin a Moscou / SERGUEI ILNITSKY / EFE

Àlex Bustos

Passar els controls fronterers per a entrar a Rússia sempre ha estat un moment tibant, cosa que ha anat 'in crescendo' després de dos anys de conflicte fratricida obert contra Ucraïna. És una cosa que es palpa especialment en els passos que connecten el país euroasiàtic amb països de l'OTAN com Estònia, on als qui vulguin entrar, amb especial afany els qui tenen doble nacionalitat, se'ls pregunta la seva opinió sobre l'"operació militar especial", sobre el paper de la UE armant a "els nacionalistes ucraïnesos" i fins i tot se'ls sol·licita el telèfon i altres dades personals de qualsevol persona que es trobi a Ucraïna, especialment si està lluitant al costat de les tropes de Kíev.

Segons informa el mitjà independent 'Meduza' --titllat d'agent estranger i organització indesitjable per les autoritats russes--, en aquests controls no sols s'exigeix informació personal per escrit i opinions de temes candents relacionats amb Rússia i els seus països veïns, també es reclama l'identificador del telèfon --l'IMEI--, a més del desbloqueig del dispositiu per a poder instal·lar un programa amb el qual els agents fronterers russos buscaran algunes paraules clau i proves que la persona hagi estat a Ucraïna. Encara que aquesta duresa a l'hora de creuar era comuna en el lloc entre Kaliningrad i Polònia, s'està estandarditzant en altres passos fronterers amb la UE.

Finlàndia tanca la frontera

A més de la duresa dels propis controls, cada vegada hi ha menys opcions per a creuar de Rússia als països de la UE i viceversa. Un dels països limítrofs amb Rússia, Finlàndia, va prendre la decisió de tancar les seves fronteres orientals i així seguirà, almenys, fins al 14 d'abril d'enguany. Hèlsinki veu amb recel el que Moscou ha fet a Ucraïna i té por de ser el següent, motiu pel qual va trencar la seva històrica neutralitat per a unir-se a l'OTAN.

També el preocupa que Moscou provoqui una nova crisi migratòria amb ciutadans d'Àfrica i Àsia, com la que es va produir el 2022 entre Bielorússia i Polònia. Pel seu costat Rússia, adduint una reforma de la infraestructura, va tancar a mitjan febrer d'enguany el pas de Narva-Ivangorod amb Estònia, un dels més importants per a connectar el territori Schengen de lliure circulació de la UE amb Rússia.

Molts països d'Europa Oriental actualment no donen visats en cap concepte als ciutadans russos, com és el cas de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània. No obstant això, avui dia, altres països de la UE com Espanya, Itàlia i Grècia continuen emetent visats de lliure circulació Schengen per a ciutadans russos.

Militarització

Mentrestant, a casa, la dinàmica estatal cerca exaltar l'orgull patri i el militarisme dels russos. Des del principi, l'oficialisme ha volgut mostrar-se com l'hereu espiritual de la Unió Soviètica quan lluitava contra l'Alemanya nazi, una cosa òbvia en homenatges a soldats caiguts, cròniques d'alguns mitjans o comentaris de polítics i propagandistes.

Aquests canals solen passar per alt l'adhesió al neonazisme d'alguns dels seus efectius, com alguns dels antics mercenaris Wagner caiguts en desgràcia que tenien tatuada parafernàlia nazi, cosa que no van assenyalar des dels canals públics fins a la seva temptativa de cop d'Estat de l'estiu de 2023. Tota aquesta cridada a "lluitar contra el feixisme una altra vegada" té l'objectiu que els russos signin contractes amb l'Exèrcit, que disposa de cartells de promoció dels seus salaris i avantatges en molts racons de les ciutats russes.

Més enllà dels mitjans, s'han intensificat els esforços per a inculcar aquests valors als nens a fi d'evitar que els joves siguin més proclius a Occident i desertin del règim, com ja succeeix entre alguns estrats d'urbanites. Per a això se'ls transmeten assignatures d'orgull patriòtic en les quals se'ls ensenya frases com "un no es converteix en patriota simplement proclamant consignes, les persones genuïnament patriotes estan preparades per a defensar la seva pàtria amb una arma a la mà" o "la felicitat de la pàtria val més que la vida".

Alguns centres es decanten per contingut més pràctic i ensenyen als seus alumnes a muntar i desmuntar un fusell d'assalt. Més enllà del propi personal docent, que en alguns casos han fomentat 'performances' en les quals els nens construïen una "Z" de suport a l'Exèrcit, hi ha també militars que parlaran amb els estudiants a les aules. Un dels casos més recents coneguts és el d'una escola d'Ulan-Udé, prop del llac Baikal, en la qual alguns antics mercenaris de Wagner van donar una xerrada als joves sobre "patriotisme" i es van fer fotos amb ells, fins i tot amb banderes amb la simbologia del grup i lluint lemes com 'No era gens personal, només ens pagaven'.