El Govern vol que el Lluçanès sigui la 43a comarca abans de les municipals, però sense Consell

El Govern de la Generalitat vol que abans de les properes eleccions del 27 de maig el Parlament hagi aprovat la creació de la comarca del Lluçanès. Seria la comarca número 43. L'última que es va crear va ser la del Moianès. Si la proposta prospera Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars, Sobremunt (ara a la comarca d'Osona) i Sant Feliu Sasserra (al Bages) formaran el Lluçanès inicialment. En queda exclòs el municipi berguedà de Santa Maria de Merlès, que ja ha comunicat a la Generalitat que el ple ha indicat que no vol ser a la nova comarca. El solsoní David Rodríguez, Secretari de Governs Locals, ha explicat que serà la primera comarca que es crea sense l'habitual òrgan de govern, el Consell comarcal. La proposta és que durant 4 anys aquesta comarca es governi a través d'una mancomunitat de municipis que haurien de constituir els mateixos pobles i que en les eleccions municipals del 2027 es pugui crear el nou Consell comarcal del Lluçanès.

El calendari perquè el Lluçanès sigui una nova comarca haurà de passar per un procés ràpid del Govern català i del Parlament. L'avantprojecte de Llei que la Secretari de Governs Locals ha preparat hauria de publicar-se la propera setmana, tenir l'aprovació del Consell Tècnic en quinze dies, i d'aquí a tres setmanes hauria de passar pel Consell de govern per aprovar que la proposta de Llei sigui enviada al Parlament. El tràmit parlamentari s'hauria de dur a terme entre abril i les primeres setmanes de maig. I si es compleix aquest calendari que ha previst David Rodríguez s'arribaria a temps per complir amb el compromís que ell mateix ha pres davant dels alcaldes. La proposta inicial de la Generalitat era de poder fer-ho abans de les eleccions perquè els resultats electorals servissin per poder constituir el nou govern del Consell, com a la resta de comarques. Tal com s'ha plantejat actualment, la creació de la comarca no depèn del calendari electoral, tot i que el govern mantingui aquesta data com a referència per canviar el mapa comarcal.

David Rodríguez especifica la novetat que suposa sobre l'experiència actual el fet que "creem la comarca amb un òrgan de govern transitori", que serà la mancomunitat. Aquesta suposada provisionalitat no és ben bé gratuïta. El govern d'ERC voldria redefinir l'organització administrativa dels consells comarcals i Rodríguez planteja la possibilitat fins i tot que hi ha formes d'organització diferents, segons la voluntat que expressin les comarques. La Generalitat vol definir durant aquest any 2023 una nova Llei de governs locals, i aquest text podria incorporar novetats en l'organització política de les comarques. Rodríguez explica que la comarca és l'únic òrgan sobre el qual pot decidir la Generalitat, no depèn de l'Estat, i la seva proposta passaria per un model de governs divers, amb una voluntat de trobar un model amb representació dels alcaldes dels municipis que podria ser efectiu per al Lluçanès. Rodríguez seria del parer de mantenir altres realitats que en aquests moments puguin tenir un bon funcionament.

En aquest punt és on el funcionament com a mancomunitat que es proposa per iniciar el procés de transitorietat del Lluçanès podria ser, alhora, una experiència per a una governança de cara al futur. Els propers quatre anys, si el Parlament acaba aprovant la creació de la 43a comarca de Catalunya, seria un temps d'experimentació i provisionalitat també per aquells municipis que el 2015 van votar que no volien formar part del Lluçanès: Sant Feliu Sasserra, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès i Sant Bartomeu del Grau. La consulta del 2015 tenia un resultat vinculant per a tots els municipis que hi participaven, i la votació en el seu conjunt va ser favorable a la creació de la comarca. Ara, individualment, hi va haver 5 municipi on va guanyar el "no". Per poder tirar endavant la creació, ara, de la comarca s'ha arribat al consens que fins al 2026 hi haurà un període de prova també per aquells que en el seu dia van ser contraris a la incorporació a la nova comarca. Però hauran de ser els municipis els que explicitin la negativa. A partir del març del 2026 s'hauria de fer el traspàs de dels Consells comarcals d'origen (Osona i Bages) a la nova comarca del Lluçanès.

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936). El 1939, però, va ser suprimida pel govern de Franco. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi van afegir tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. I el 15 de maig de 2015 s'hi afegí la comarca del Moianès.

Actualment, Catalunya està dividida en 42 comarques, tot i que el Barcelonès va suprimir el seu òrgan de govern el 2019 i l'Aran en té un de propi, el Consell General de l'Aran.