Territori preveu per després del 2025 un bus ràpid de Sant Joan a Navarcles per Manresa i Sant Fruitós

Formarà part de la xarxa de línies de connexió directa en conurbacions, de la qual ja hi ha previstes les sis primeres

El conseller de Territori, Juli Fernández, en la presentació de la xarxa de busos

El conseller de Territori, Juli Fernández, en la presentació de la xarxa de busos / LALI PUIG/GENCAT

David Bricollé

David Bricollé

El Departament de Territori està treballant en la implantació d’un servei de bus de connexió ràpida que enllaçaria Sant Joan de Vilatorrada amb Manresa, Sant Fruitós de Bages i Navarcles. Un servei, però, que a dia d’avui no té ni data ni projecte, i que tot just es troba en fase d’estudis previs per determinar com i quan s’implantaria. En tota cas, la seva implantació sempre serà més enllà del 2025.

Es tracta d’una proposta que s’emmarca dins d’un projecte que la Generalitat ha presentat aquest dilluns per crear tota una xarxa del que anomenen corredors de busos ràpids, que s’implantaran en àrees que es consideren congestionades amb la intenció d’afavorir el transport públic davant del vehicle privat. És a dir, línies que enllacin amb poques aturades municipis propers que conformen una connexió amb un alt nivell de mobilitat interna. El Departament ja té definits els sis primers, cap d’ella a la Catalunya Central, i hi destinarà una inversió de 67 milions d’euros.

Aquesta xarxa, que s’inspira en el concepte dels corredors que es defineixen amb l’acrònim BRCat (Bus Ràpid Catalunya) pretén potenciar la mobilitat sostenible en autobús, bicicleta i a peu. El projecte preveu, en global, la creació de 13 corredors per a busos ràpids que connectaran nuclis urbans en àrees especialment congestionades de la regió metropolitana de Barcelona, Girona i la Catalunya Central.

Els corredors tindran carrils exclusius i mesures de priorització en interseccions, rotondes i semàfors

Els corredors de bus ràpid que ara s’han planificat comptaran amb nous carrils bus exclusius, mesures de priorització en interseccions i rotondes, així com millores en la coordinació semafòrica per donar-los preferència. Per fer-ho possible, en determinats casos caldrà reconfigurar o ampliar les calçades de les carreteres existents per guanyar capacitat per l’autobús i minimitzar les afeccions a la resta d’usuaris de la via.

Les actuacions també suposaran una millora de la mobilitat de vianants i bicicletes. Així, es milloraran o crearan voreres i nous passos de vianants i es completaran o dotaran de noves vies ciclistes aprofitant la creació dels diferents corredors, tant en zona interurbana com al seu pas dins de les ciutats a les que donaran servei. Un altre aspecte determinant és la potenciació de la intermodalitat tant de l’autobús com de la bicicleta amb el ferrocarril,per ampliar el radi de cobertura del transport públic.

L’objectiu, segons destacava ahir el conseller de Territori, Juli Fernàndez, és «potenciar el transport públic per carretera, incrementant-ne la qualitat, la fiabilitat i la velocitat comercial del servei i promovent l’ambientalització progressiva de les flotes, de tal manera que es consolidi com a una alternativa competitiva respecte als vehicles privats».

El primer del eixos que estarà operatiu és Castelldefels-Cornellà a partir del segon trimestre mentre que els cinc restants ho faran el 2025. Es tracta dels corredors Salt-Girona; Blanes-Lloret; Terrassa-Sabadell; Sabadell-Castellar del Vallès i Riera de Caldes-Palau Solità i Plegamans.

El corredor Castelldefels-Cornellà, que està ubicat a la carretera C-245 i es troba en fase avançada d'execució, entrarà en servei a partir del segon trimestre del 2023. Unirà Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i Cornellà i registra una mitjana de 22.000 vehicles per dia.

El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, ha destacat que «és la primera vegada que la Generalitat intervé sobre les infraestructures per aconseguir una preferència per a l’autobús, per fer que el bus interurbà sigui la solució fàcil i rapida i prioritària perquè, entre d’altres, el nostre objectiu es reduir les emissions». Fernández hi afegia que «amb aquestes actuacions podem aconseguir tenir un transport públic col·lectiu, el bus, molt més eficaç, i que sigui una solució atractiva perquè els ciutadans d’aquestes zones puguin fer els seus desplaçaments guanyant temps al vehicle privat».

Els nous corredors de bus ràpid també comportaran millores dels serveis d’autobús que hi circulen, potenciant-ne la rapidesa i la fiabilitat. Així mateix, també s’incrementaran el nombre d’expedicions, el que suposarà, segons els primers estudis, un augment d’uns quatre milions de places anuals en autobusos interurbans. La freqüència de pas augmentaria, de mitjana, en un 25%, fet que suposaria un estalvi total pels usuaris de 2 milions d’hores a l’any.

Segona fase dels corredors

En una segona fase, més enllà de 2025, es preveu configurar altres corredors que actualment es troben en fase de projecte de traçat o d’estudi previ, entre els quals el del Bages. El corredor més avançat d’aquest segon paquet d’actuacions seria el que uniria Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, de 4,9 km, que aprofitaria la millora viària de la carretera B-140 prevista al projecte de traçat en redacció. Així mateix, dins d’aquesta segona fase s’incorporen la resta de corredors d’autobusos ràpids previstos al Pla Específic de Mobilitat del Vallès, actualment en fase inicial de redacció d’estudis previs, com són el Rubí - Cerdanyola del Vallès, UAB - La Llagosta, Sabadell - Cerdanyola del Vallès, Vall de Tenes – Mollet i Palau Solità i Plegamans - La Llagosta.