Els pantans de la regió central perden la meitat de reserves en l’últim any

Els embassaments de les comarques centrals, La Baells, La Llosa del Cavall i Sant Ponç, han perdut la meitat de reserves d’aigua respecte les que hi havia ara fa un any. En tots tres casos, la situació a l’abril del 2019 ja era inferior a la mitjana corresponent a aquesta època, però la forta davallada que hi ha hagut els ha deixat ara en una situació crítica i amb uns nivells molt mínims.

Ahir diumenge, Sant Ponç se situava al 32,2% de la seva capacitat, lleugerament per sobre del 25,8% de la Baells, i del 24,9% de la Llosa. Tanmateix, en tots tres embassaments el descens ha estat pràcticament continuat des de la primavera del 2022, només amb petites remuntades puntuals que en cap cas han compensat la pèrdua progressiva de reserves. Si prenem de referència el primer dia de cada mes, la Llosa ha tingut descensos progressius des de l’abril passat excepte al gener, mentre que la Baells ha perdut reserves de forma continuada des del juny, amb l’excepció de l’octubre, i el descens a Sant Ponç no ha parat des del setembre.

Ara fa un any tant la Baells com la Llosa es trobaven al voltant de la meitat de la seva capacitat, i Sant Ponç s’acostava al 75%. La primavera és una època en què les reserves solen ser elevades per les pluges i pel desglaç i la desfeta de la neu, però l’excepcionalitat d’enguany (amb una sequera acumulada que ja s’arrossega des de fa més d’un any), ha situat els nivells a un terç del que seria habitual per l’època, tant pel que fa a la mitjana dels últims 5 anys com dels últims 10. I és que, a la Baells, en números absoluts aquestes mitjanes superen els 90 hm3 d’aigua (i ara no s'arriba als 30), i a la Llosa estan per sobre dels 62 hm3 (actualment els nivells no arriben als 20). El pantà de Sant Ponç, que té molta menys capacitat, també ha notat aquest descens: ara no arriba a 8 hm3 d’aigua, quan l’habitual per l’època és que superi lleugerament els 20 hm3.

Dos anys per sota de la mitjana

Aquests baixos nivells de reserves d’aigua a què s’ha arribat aquesta primavera després de mesos de descensos, fa que els nivells es mantinguin per sota de la mitjana des de ja fa com a mínim un any i mig, i això és insòlit.

El cas més extrem és el de la Llosa, perquè ens hem de remuntar fins l’11 d’abril del 2021 (en aquest cas 2 anys) per trobar uns nivells d’aigua superiors a la mitjana dels últims 5 anys. A Sant Ponç, aquesta situació es va donar per últim cop el juliol d’aquell mateix any, i en el cas de la Baells, a l’octubre del 2021.

La situació amb nivells sota mínims en què es troben els embassaments de les comarques centrals és similar a la de la resta de pantans de les conques internes de Catalunya. De fet, les reserves encara són més baixes al de Riudecanyes (aquest diumenge es troba al 8,2%), Siurana (al 7,3%), i Sau (al 6,6%), mentre que el de Foix se situa encara al 71,2%.

L’ACA manté estables els cabals de sortida entre 1 i 2 m3 per segon

L’Agència Catalana de l’Aigua té establerts uns cabals de sortida d’aigua dels tres embassaments que s’han mantingut estables en els darrers dies, i que es determinen segons les necessitats que requereix la pròpia sequera i el grau de protecció ambiental concret que hi ha en cada tram.

Aquest diumenge, la sortida d’aigua a l’embassament de la Baells era el més elevat, i se situava a 1,79 m3/s, mentre que el de Sant Ponç era d’1,73 m3/s, i el de la Llosa del Cavall d’1,25 m3/s. En tots tres casos, són uns nivells pràcticament idèntics als que hi ha hagut al llarg de l'última setmana, i lleugerement superiors als de mitjans i finals del mes de març.

Subscriu-te per seguir llegint