"El 2008 la sequera es va acabar de cop, però és difícil que torni a passar"

Estem davant d’una sequera persistent a la Catalunya Central, però està afectant per igual a tot el territori?

No, i si ho comparem amb altres punts de Catalunya trobem que hi ha llocs amb una sequera encara molt més potent. Per exemple, l’Observatori Fabra de Barcelona, amb més de cent anys de dades, indica que allà la sequera és molt més aparatosa, perquè l’any 2021 va ser el més sec de tota la sèrie, i el 2022 encara ho va ser més, i per tant, són dos anys consecutius en què es pot considerar que hi ha hagut una sequera sense precedents. A Catalunya la precipitació és molt irregular, de manera que trobem zones on en un determinat període veiem que la situació és excepcional, i no gaire lluny pot no ser-ho. I això també ha passat a la Catalunya Central. Al Berguedà, per exemple. Tan sols observant el 2022, a la capçalera del Llobregat, per sobre de Cercs, i per tant en els municipis com Guardiola, la Pobla, Gisclareny, Saldes... el 2022 va ser bastant més sec en comparació amb la seva pluviometria habitual que no pas a Berga, on la pluja el 2022 va ser una mica inferior a la mitjana, però sense excessos. A l’Alt Berguedà l’any passat sí que hi va haver dèficits de l’ordre del 30 o el 40% inferiors a l’habitual. La diferència tampoc va ser tan marcada al Bages, o al Moianès..., i en canvi, trobem que torna a ser més accentuada com més a prop del Prelitoral, per exemple, al sud de l’Anoia.

Això explica la davallada forta dels pantans?

Si, perquè tant el 2021 com el 2022 la sequera ha estat molt més forta a prop de la costa i a la capçalera d’alguns rius, com el Llobregat, i això ha fet que la baixada del nivell dels pantans ja comencés el 2021.

Però la sequera va més enllà dels pantans secs...

En aquest cas hem de mirar el moment en què la sequera ja es fa molt més evident, i és en l’últim mig any. Ha plogut poc d’octubre a març, i això és un període molt llarg. En mig any no se't buida un pantà, però sí que se't pot assecar un jardí o se't pot tensar molt un cultiu, sobretot els de cereals que es beneficien de la pluja d'hivern i de principis de primavera, que ara no hi ha hagut. Aquí és on aquestes dades de l'últim mitjà any són les més contundents pel que fa a la sequera. I en tot aquest context, diria que el més extraordinari són les sis setmanes que hem tingut de març i les dues primeres d’abril en què pràcticament no ha plogut. Que això passi en ple hivern és relativament habitual, a l’estiu és poc freqüent, però que en plena primavera haguem tingut sis setmanes sense pluja, no ens ho esperàvem. I malgrat aquesta excepcionalitat, no és una situació insòlita perquè hi ha alguns precedents de mig any sense pluja en aquesta època, com les grans sequeres del 2007-2008 i del 2005-2006. Segur que localment ara hi ha efectes pitjors que aquelles sequeres, però a nivell global estem en situacions similars. La diferència és que l’any 2008, per exemple, aquella situació es va acabar de cop i volta perquè durant l’abril, maig i juny va ploure moltíssim. I això és molt difícil que torni a passar, simplement perquè no és habitual que plogui tant com aquella vegada. El més normal és pensar que estiguem temps trampejant la situació en cas que tornem a una pluviometria més o menys normal, però per revertir-la ens faria falta una gran quantitat de pluja, i és difícil que això es produeixi. El 2005, la situació es va arreglar a la tardor.

De quant estaríem parlant i en quant de temps per poder-ho revertir?

En el que queda d'abril no sembla que hagi de passar, però si de cara al maig hi hagués algun episodi de pluja general, abundant i massiva a Catalunya, encara seríem a temps per poder revertir alguns dels problemes de la sequera. Després del maig ja serà molt diferent. Entraríem en una dinàmica molt més d’estiu en què si plou ho fa en forma de tempestes fortes i violentes, moltes vegades amb pedra, i de manera molt localitzada. A l'estiu no plou a tot arreu, i no és l’època de l'any en què l’aigua s’aprofita més bé perquè poden caure 50 litres en una hora, després poden passar dues setmanes sense ploure, hi pot haver una altra tempesta de 30 litres i al cap d'una setmana una de 80... Tanmateix, això permetria que la situació no empitjorés, però molt difícilment s’ompliria el pantà. Els embassaments s’omplen a la primavera, que és quan acostuma a ploure i hi ha el desgel, mentre que la resta de l’any sol anar mantenint el nivell. Igualment, si ara tornéssim a un nivell de pluviometria normal, o sigui, que plogués bastant al maig, també costaria que es notés a l'embassament. Quan comença a ploure venint de situacions de dèficit de pluja, hi ha molts llocs per omplir d'aigua, de manera que el creixement dels rius no és automàtic, i per tant, el dels pantans tampoc.

És difícil que arribi la solució com el 2008, però estem més preparats que aleshores per afrontar la sequera?

A nivell d’infraestructures segurament que si. Aquella sequera va posar tot el sistema al límit i es van fer obres, com les dessalinitzadores. Serveixen per a l'àrea metropolitana o llocs de la costa, però indirectament fan que es tibi menys aigua del pantà, i això també pot beneficiar les comarques de l’interior. A Berga, per exemple, fa uns anys també es va fer una captació nova d’aigua del pantà, i, per tant, ara mateix, alguns dels problemes que podríem haver tingut sense aquesta captació, no els tenim. Són millores molt encaminades a garantir l'aigua de baixa.

Davant la previsió futura de més episodis com aquest, caldrà aplicar encara més mesures?

Evidentment, el sistema haurà de mirar de garantir que l’aigua no es perdi. Serà difícil que es facin nous embassaments, perquè és un impacte molt fort cada vegada que se’n fa un, però hem de pensar que les situacions de sequera com aquesta no deixaran d'existir, i com a mínim s’haurà de tendir cap a una reducció de pèrdues en tots els sistemes i canalitzacions, canviant canonades, i com a societat haurem de valorar quines activitats són prioritàries i quines no davant de noves urbanitzacions, o davant de cert tipus de turisme que pugui fer incrementar el consum d’aigua... A nivell urbà segur que hi ha moltes zones que ja estan fent coses bé regant amb aigües que no serien aptes pel consum humà, per exemple, però segur que tenim molt més a fer.

Què indiquen els mapes de cara a la primavera i l’estiu?

És difícil saber-ho perquè hi ha prediccions estacionals però la fiabilitat encara baixa, i sóc més partidari de valorar com a màxim què passarà d’aquí a 8 o 10 dies. El que queda aquesta setmana i la que ve, sembla que tindrem un temps relativament normal per l'època, amb ruixats més d'un dia.

Subscriu-te per seguir llegint