Un santuari de Montserrat molt concorregut el dia de la patrona de Catalunya

El santuari de Montserrat s'ha omplert aquest dijous de vida i múltiples activitats per celebrar la festivitat de la patrona de Catalunya.

Sardanes, cerimònies religioses, visites gratuïtes al museu i l'estrena d'un nou microbús per a persones amb mobilitat reduïda han marcat la celebració d'aquesta festivitat, l'any en què es commemoren els 800 anys de la fundació de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat.

El rector del santuari, Joan M. Mayol, ha explicat que la gran afluència de catalans moguts per la celebració de la festivitat -pocs dies després de Sant Jordi, també patró de la regió- ha guanyat la dels estrangers, que omplen habitualment el santuari els dies laborals.

Mayol també ha explicat el ple absolut de la missa conventual presidida pel bisbe de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), Agustí Cortés, que ha recordat durant la cerimònia els vincles de La Moreneta amb Catalunya.

La Moreneta i el santuari de Montserrat són un símbol de Catalunya que transcendeix allò purament religiós, ja que ha estat històricament un dels espais de reivindicació del sentiment de catalanitat, així com de la llengua pròpia.

El Virolai, himne a la Mare de Déu de Montserrat la lletra del qual va crear el poeta i sacerdot Jacint Verdaguer, s'ha convertit en tot un senyal d'identitat, no només del santuari ni de la icònica imatge, sinó del catalanisme com a moviment polític i social.

Pel que fa a l'homilia de Cortés, ha destacat que "convé que vinguem a Montserrat amb els ulls ben disposats a la contemplació i a les orelles ben obertes per escoltar", així com amb "un cor franc per acollir el testimoni que ens arriba de la Verge".

El bisbe de Sant Feliu ha destacat que la Verge és “un mirall perfecte, que ens torna sempre el rostre més autèntic del que som i del que hem de ser”.

MONTSERRAT, SÍMBOL CONTRA LA SEQUERA

En la solemnitat de Montserrat també hi ha hagut algun moment per recordar un dels problemes que aguaiten a Catalunya, com és la greu sequera que pateix la regió i que amenaça amb restriccions a l'aigua de boca a partir del proper mes de setembre.

Una qüestió no menor, i menys després que el sanutari es convertís en un dels escenaris de la sequera del 2008, quan el llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), va demanar a la santa patrona de Catalunya que intercedís per la pluja... i va ploure.

Providencial o no, els monjos de Montserrat fan pregàries cada dia per demanar que plogui, per donar compliment a les intencions que els pelegrins els sol·liciten, i també perquè afecta molt directament el conjunt del territori del qual formen part.Així ho ha explicat en declaracions a TV3 Mayol, que també ha destacat que aquestes peticions de pregàries les reben a través de correus electrònics, i que després desenvolupen com a intenció de missa.

"No tots ens diuen el que porten al cor, però sí que és veritat que alguns, quan vénen de posar una espelma ens diuen, a veure mossèn, a veure si plou", ha manifestat el rector de Montserrat, preguntat sobre si la gent que puja al monestir demana a la Mare de Déu que acabi amb la sequera.

CELEBRACIONS I UN SIMULACRE FALLIT

Moltes de les persones que han visitat aquest dijous el cambril de la Verge, algunes anomenades Montserrat, han portat flors com a ofrena a la santa patrona de Catalunya, en un dia on el museu del recinte té entrada lliure.

Pel que fa a la missa -que s'ha pogut seguir per les televisions locals de LaXarxa+, per Ràdio Estel i per Montserrat Ràdio, i que ha acabat amb el tradicional cant del Salve Regina i del Virolai, a càrrec de l'Escolania de Montserrat, ha estat un èxit, ja que el temple s'ha omplert i fins i tot unes 200 persones han seguit la cerimònia religiosa des de l'atri, a l'exterior.

La festivitat també ha comptat al migdia amb un ball de sardanes -la dansa tradicional de Catalunya- a càrrec de la Cobla Triomfal d'Igualada (Anoia), a la plaça de Santa Maria del Monestir.

Encara que no tot ha sortit a boca que vols el dia de la patrona dels catalans, ja que el simulacre de missatges de Protecció Civil -segons ha explicat el rector del santuari- per alertar de possibles catàstrofes a la zona de Girona i a la Catalunya Central -aquesta última, on hi ha Montserrat- no han arribat als mòbils dels presents al recinte religiós, ni a la zona de dins, ni a la de fora del temple.