Sant Feliu Sasserra torna al Bages dos mesos després d’entrar al Lluçanès

Sant Feliu Sasserra torna a ser del Bages dos mesos després d’haver-ne sortit coincidint amb la creació de la nova comarca del Lluçanès. Així es va aprovar ahir en un ple monogràfic que el nou govern d’Ara Sant Feliu convocava tan sols 12 dies després de la investidura per donar resposta «a la voluntat popular» expressada en la consulta del 2015, i en què va guanyar el no a la nova comarca.

L’acord va tenir el suport dels quatre regidors de l’equip de govern, mentre els 3 d’ERC, ara a l’oposició, van votar en contra considerant que «es perd una oportunitat» per discutir una qüestió que es podia haver debatut fins el 31 de març del 2026, que és la data límit que la llei de creació del Lluçanès donava a Sant Feliu per pronunciar-se sobre la seva continuïtat o no a la nova comarca.

Ara Sant Feliu no s’ha volgut esperar i tal com ja va anunciar fa uns dies, s’ha anticipat a la data límit entenent que l’entrada automàtica que es va fer de Sant Feliu al Lluçanès es va fer a corre-cuita i sense respectar els resultats de la consulta. En l’acord aprovat ahir, doncs, es manifestava la voluntat d’integrar-se a la comarca del Bages i de no continuar a la del Lluçanès; la consideració que no és necessària la creació d’una nova comarca i que el que cal és respectar la voluntat dels veïns; i la realització de les gestions necessàries per protegir la identitat, la gestió del municipi i la qualitat i proximitat dels serveis. L’aprovació de l’acord s’haurà de notificar ara als òrgans pertinents, i el departament competent en administració local té un mes per fer que l’acord es publiqui al DOGC.

L’equip de govern va defensar el seu argumentari amb un comunicat previ a la lectura de l’acord, i ho va fer per boca de la primera tinent d’alcalde, Anna Yebra, en un ple en què el batlle, Joan Ramon Domènech, no va fer declaracions ni es va pronunciar durant la sessió més enllà de manifestar el seu vot. En el comunicat, Ara Sant Feliu reiterava que la incorporació del municipi al Lluçanès es va fer «amb una manca de respecte a la voluntat popular», i que per això «atempta contra el dret a decidir». El partit entén que la llei de creació de la comarca convertia les eleccions del 28-M en un plebiscit que «va quedar aclarit» el mateix dia dels comicis, després que Ara Sant Feliu s’hagués pronunciat a favor de sortir de la comarca, «i per a nosaltres, el programa electoral és sagrat». Yebra lamentava la «informació nul·la» que hi ha hagut en tot aquest procés, i rebatia «els motius que cauen pel seu propi pes per part de qui defensa la continuïtat», com el fet que «ja fa molt temps de la consulta», o que hi va haver un resultat molt ajustat «quan encara ho va ser més en llocs on va guanyar el si».

ERC va replicar Ara Sant Feliu posant èmfasi en «l’oportunitat» que diu que es perd per prendre una decisió «partint d’una informació de la qual no es disposava ni el 2015 ni ara», segons apuntava la portaven del partit, Marissa Terra. En defensa de la llei de creació del Lluçanès, deia que «contempla la singularitat del nostre poble, i això és un privilegi», en el sentit que és l’únic que pot decidir el seu futur dins o fora del Lluçanès, i fins el el 2026. En principi, la data es manté en cas que hi hagi un gir d’opinions i es decideixi tornar-s’hi a integrar», però Terra advertia que «sortir ha estat fàcil, però tornar-hi a entrar no ho serà tant perquè no hi ha cap previsió al respecte, i mai dependrà exclusivament del nostre ajuntament» com ha passat ara.

La sessió d’ahir va omplir la petita sala de plens de Sant Feliu.

Dos mesos de vida

El Lluçanès es va convertir oficialment en la 43ena comarca de Catalunya el 3 de maig passat amb l’aprovació del Projecte de Llei per a la seva creació per part del Parlament, si bé no constiuirà el consell comarcal fins passades les eleccions municiplas del 2027. Mentrestant, funcionarà amb una mancomunitat de municipis que s’haurà de formalitzar dins d’aquest 2023. Amb aquell acord, formaven part d ela comarca Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Sant Feliu Sasserra. Ara, sense Sant feliu, es queda amb 8 municipis, i tampoc no hi ha Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, i Santa Maria de Merlès, inicialment previstos però que ja no hi van arribar a entrar.