El Consell Comarcal del Bages tindrà deu àrees i una puja de sous

El Consell Comarcal del Bages, que es va constituir tot just ja una setmana amb un govern compartit entre ERC i Junts, ha aprovat aquest divendres el nou cartipàs per al mandat 2023-2027, que preveu tres grans àmbits d’actuació amb un total de deu àrees ocupades per consellers del govern, i amb un increment de salaris després que s’havien congelat al llarg de tota la legislatura anterior.

L’estructura organitzativa parteix de la presidència, a mans del republicà Eloi Hernàndez, i també contempla tres vicepresidències, cadascuna al capdavant dels tres grans àmbits com són Serveis Interns i Atenció Ciutadana, Desenvolupament Territorial, i Atenció a les Persones.

El ple també ha definit el règim de dedicacions i d’indemnitzacions, que en aquest cas augmenten respecte el mandat anterior, si bé «continuem a la franja baixa» respecte els salaris mitjans dels consells comarcals, segons ha apuntat Hernàndez. Com a president, tindrà un sou brut anual de 25.000 euros en 14 pagues i un 40% de dedicació. Les tres vicepresidències cobraran 18.500 euros bruts anuals amb una dedicació del 30%, mentre que els portaveus dels grups tindran una paga de 9.500 euros bruts anuals i una dedicació del 15,2%, i els consellers titulars de conselleries, cobraran 8.750 euros bruts anuals per un 14% de dedicació. La resta d’indemnitzacions seran per assistència als òrgans col·legiats, i es contemplen 200 euros per als plens ordinaris; 46,57 per a les comissions informatives i també per a la Comissió Especial de Comptes; per a la Junta de Portaveus seran 125 euros; i per al Consell de Presidència, 158.

La qüestió dels salaris ha estat la més controvertida del ple, amb crítiques del PSC i la CUP, els dos a l’oposició. Albert Coberó, del PSC, ha parlat d’«augments de gairebé el 18% per a la presidència, del 23,3% de la vicepresidència primera, de més del 160% de les vicepresidències segona i tercera, i del 25% de la resta». S’ha mostrat crític amb aquests imports, especialment els de les vicepresidències que «a part de gestionar la seva àrea, només n’han gestionar una més». La CUP també ha criticat la «falta de rigor» en els sous, ha apuntat Rubèn López, entre altres coses per les dificultats amb què es troba la classe treballadora. «Aquí no venim a enriquir-nos ni a buscar la professionalització de la política», i ha titllat aquest augment de «polítiques impopulars que allunyen la institució de la ciutadania». Qui també ha parlat és Lluïsa Tulleuda, de Junts (al govern), que en aquest cas ha defensat un augment «que sembla exagerat però que no s’havia apujat en quatre anys», i ha parlat de la seva equiparació a una reorganització que pretén «que no fem només una tasca de representativitat sinó més política i amb més dedicació a les vicepresidències». En un sentit semblant ha respost Hernàndez, «sent conscients que la ciutadania pateix molt, però mínimament hem de dignificar» la tasca dels polítics. Admet la possibilitat de fer pujades graduals, i no amb l’impacte d’haver-ho fet al cap de quatre anys.

Al ple també s’ha aprovat la renovació del càrrec de gerència a Gal·la Cortadellas. Tots els grups han valorat la feina feta fins ara, però la CUP ha apostat per obrir un nou procés selectiu «i abandonar la pràctica habitual de càrrecs de confiança». Els cupaires preferirien un càrrec tècnic.