ICL calcula que pot tenir el runam de la Botjosa de Sallent retirat el 2027

L’empresa ho calcula en base al ritme d’extracció assolit enguany, més de 40.000 tones mensuals

La màquina fresadora treballant damunt del runam

La màquina fresadora treballant damunt del runam / ICL

David Bricollé

David Bricollé

ICL Iberia ha superat el mes de juny les 550.000 tones extretes de mineral al dipòsit salí de la Botjosa, d’ençà que va iniciar-ne la restauració el 2021, inicialment en fase de proves i ara ja en plena execució. El primer semestre del 2023 s’ha assolit un ritme constant de retirada durant gairebé cada mes i ha estat exitós pel que fa a la quantitat de material, ja que s’han extret més de 220.000 tones.

El mes de màxima extracció ha estat el de maig amb un total de 44.390 tones, seguit del de març que se’n van retirar 43.685 tones i el de juny amb 40.430. Part d’aquest material, ha servit per reprocessar-lo i introduir-lo al mercat de la sal, amb enviaments a diferents destins del nord d’Europa, en especial, Holanda, per a ús de desgel.

La dada d’extracció assolida el primer semestre del 2023 supera la mitjana anual prevista en el pla de restauració en curs. Atenent a la qualitat del material que es vagi trobant, i a altres infraestructures en curs, la retirada podria estar pràcticament enllestida durant els pròxims 4 anys. A partir d'aquest final, o fins i tot solapant-se en algun període, s'hauria d'iniciar, segons els mateixos plans, l'explotació i restauració del runam del Cogulló, d'unes dimensions molt superiors, i per al qual es calcula un període d'uns 50 anys.

El març de l'any passat, ICL Iberia va posar en marxa en fase de proves una nova planta de tractament de sal de desgel a Súria, instal·lació que accelerava el procés de retirada del runam de la Botjosa, ja que la nova planta permetrà tractar, d'una banda, la sal de roca de la mina i, de l'altra, el material que s'extreu dels runams. Aquesta sal va destinada al mercat nacional, europeu i als Estats Units.

Aquesta planta va suposar una inversió d'uns 3 milions d'euros i permetia duplicar la capacitat de producció.

El febrer del 2019 ICL Iberia va efectuar inicialment sondejos per tal de conèixer detalladament tots els materials dels quals està format el dipòsit de la Botjosa i així poder preveure la seva gestió. Un any i mig després, l'octubre del 2020 va portar a terme un primer assaig d'extracció de material del dipòsit de i el seu tractament a la planta que l'empresa va posar en marxa el 2018. Al llarg del 2021 ja va començar l'explotació de forma regular.

El dipòsit salí de la Botjosa, ubicat a tocar de l'antiga colònia minera i als peus de la muntanya del Cogulló, es troba inactiu des de principi dels anys 70, quan va tancar definitivament la mina de Sallent, propietat aleshores de l'empresa Potasas Ibéricas. 

D'acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel Govern català, i també atenent al Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat la tardor del 2018), el procés de restauració a Sallent es començaria precisament pel de la Botjosa, que es va utilitzar per abocar-hi la sal i el material de rebuig provinent de l'extracció de la potassa abans que s'habilités el del Cogulló. Aquest dipòsit es calcula que conté uns 4 milions de tones de material.