Una plataforma en defensa dels tramvies demana que s’accelerin els projectes promesos

Una plataforma ciutadana nascuda per reivindicar la implantació a Catalunya dels anomenats trens tram (tramvies interurbans) ha fet un requeriment públic a la Generalitat perquè no demori els projectes que el mateix govern va posar sobre la taula per avaluar crear aquestes xarxes de transport en diferents punts del territori, entre els quals el que es podria desenvolupar al Bages i connectar amb el Berguedà, i també el pirinenc que podria unir Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Les comissions promotores que s’agrupen sota el paraigües d’aquesta plataforma, amb el suport d’entitats per a la defensa del transport públic com la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) i l’Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), han fet públic un manifest en que recorden que a final d’any la Generalitat va anunciar l’adjudicació d’estudis i projectes, i que «després de vuit mesos la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat encara no ha creat els grups de seguiment promesos». Afirmen que aquest «silenci administratiu» preocupa molt les entitats, que consideren «crucial» la participació ciutadana per «garantir la viabilitat i l'èxit dels projectes ferroviaris». En aquest sentit, expressen la seva preocupació perquè en aquest temps han aparegut nous projectes impulsats per l’administració, «que no tenen en compte el futur traçat dels trens trams en estudi». Posen entre altres exemples el cas de la futura estació d’autobusos de Berga (també la de Palamós), que, afirmen, «no estan tenint en compte la interconnexió amb la qual hauria de ser la futura estació del tren-tram».

D’altra banda, en el mateix comunicat la plataforma mostra la seva inquietud davant la mana d’informació sobre els projectes perquè considera que l'actual marc de fons europeus, com els incentius del programa Next Generation, «ofereix una oportunitat única per impulsar projectes de mobilitat sostenible i infraestructures ferroviàries». Ho argumenten sobre la base que aquests fons «proporcionen un suport financer significatiu per al desenvolupament i la implementació de solucions de transport més verds. Aprofitar aquests recursos pot ser fonamental per accelerar la transformació cap a una mobilitat més sostenible i millorar la qualitat de vida dels ciutadans i la salut del medi ambient».

Els col·lectius integrants de la plataforma consideren que els projectes de tren tram haurien de ser prioritaris «sobre altres projectes d’infraestructures contaminants com l’ampliació de carreteres». Per aquest motiu, demanen reprendre les sessions de seguiment dels estudis; incorporar les entitats ciutadanes en la discussió dels diversos projectes que puguin afectar el desplegament de les noves línies ferroviàries; aprofitar les convocatòries actuals europees per aconseguir el finançament necessari per a la seva posada en marxa i que, un cop finalitzats els estudis, tant la Generalitat com l’administració local «facin previsió tant de reserva de sòl com de recursos per incorporar el tren tram en els projectes urbanístics i de mobilitat urbana o interurbana pertinents».

El Parlament de Catalunya va aprovar el 2021 una moció a favor de l’estudi d’aquests projectes ferroviaris, i a final del 2022 passat el Govern de la Generalitat va licitar estudis de factibilitat per als projectes del tren-tram del Bages-Berguedà, el ferrocarril del Pirineu, el tren tram de les Terres de l’Ebre i el de la Costa Brava (amb ramals a Olot-Banyoles i a l’aerorport de Girona). Més recentment s'ha licitat l’estudi de viabilitat del tren tram de la Selva Marítima.

En el cas del tren-tramvia del Bages, tal i com ha anat explicant Regió7, ja existeix un estudi informatiu sotmès a informació pública l’any 2009. Per tant, el que ara està en procés és l’anàlisi per adaptar-lo i desenvolupar-lo amb el màxim grau de detall possible. S’analitzaran els dos ramals des de Manresa: un cap a Súria i l’altre cap a Sallent, que actualment s’utilitzen exclusivament per al transport de mercaderies, contemplant, en el segon cas, que en una segona fase pugui tenir continuïtat fins a Berga.

Així mateix, s’inclourà la connexió de Manresa amb el Nou Congost i Sant Joan de Vilatorrada. La longitud aproximada serà d’uns 38 km preveient els següents trams: Sistema urbà Manresa-Sant Joan de Vilatorrada; ramal fins a Súria i ramal fins a Sallent i Berga. En tots els casos es realitzarà una estimació del cost d’execució del projecte i una anàlisi de la demanda

En el cas del tren del Pirineu tindria una longitud aproximada de 57 km i s’analitzarà el traçat de connexió entre Andorra, la Seu d’Urgell i Alp, amb l’objectiu d’establir una connexió ferroviària a l’interior de l’Alt Pirineu i, alhora, establir un nou servei ferroviari entre Barcelona, la Seu d’Urgell i Andorra, convertint l’estació d’Alp en una ròtula ferroviària amb connexió amb Puigcerdà i Tolosa. El tram català, a banda d’enllaçar la Seu d’Urgell amb Andorra, transcorreria per la vall del Segre fins a Alp, connectant la línia ja existent i permetent, així, l’enllaç tant amb Ripoll, Vic i Barcelona com amb França. Per a una bona connexió amb Barcelona caldrà, d’una banda, garantir el desdoblament previst de la línia R3 entre Montcada i Vic i, de l’altra, renovar el tram Ripoll-Alp amb nous punts de creuament. El traçat preveurà dos trams: la Seu d’Urgell-Andorra; i la Seu d’Urgell-Alp. S’ha adjudicat a Meta Engineering per 120.000 euros.

Subscriu-te per seguir llegint