Marc Illa, ornitòleg: «És probable que la cigonya que va ‘rescatar' a l’altra l’estigués apartant»

La història d'una cigonya que va facilitar que una companya atrapada en una antena a Santpedor s'alliberés s'ha fet viral

L'expert santpedorenc, però, no veu clara l'opció de l'ajuda entre aus: «A vegades, tendim a projectar els comportaments humans en els animals»

Les cigonyes ocupen els punts més alts de Santpedor

Les cigonyes ocupen els punts més alts de Santpedor / Jaume Illa

Lluc Grandia

El 'rescat' d'una cigonya a una altra que s'havia quedat encallada a dalt d'una antena podria ser provocada per una picabaralla i no per un cas d'ajuda. L’ornitòleg santpedorenc Marc Illa no ha pogut veure personalment ni l’estol de cigonyes ni l’esdeveniment, ja que aquests dies no és al municipi, però es mostra escèptic amb la possibilitat que aquest «rescat» entre cigonyes sigui amistós. «És probable que, en aquest cas, la cigonya que va ‘rescatar’ a l’altra en realitat l’estigués apartant per posar-se a l’antena», explica. Afirma que seria molt estrany que «una cigonya baixés expressament a salvar-la». Illa recorda que «quan les cigonyes s’aturen a passar la nit a un lloc, s’aturen a llocs elevats. Eren moltes i havien d’ocupar tots els espais, i és possible que l'estrebada fos perquè no es movia». També ha aprofitat per agraïr a les persones que van trucar als Bombers amb la intenció d'ajudar a l'animal.

El santpedorenc no descarta que fos una ajuda, ja que «sovint algunes de les cigonyes tenen vincles entre elles, no necessàriament de parentesc, sinó també pels viatges fets», però adverteix que «a vegades, tendim a projectar els comportaments humans en els animals». Les cigonyes no són animals amigables entre ells, i si bé és cert que «tenen un vincle molt fort amb les parelles amb les quals es reprodueixen i sí que són ocells relativament socials, se solen tolerar bastant, però, a nivell personal, la relació no és tan bona, i normalment és una relació de crisi i discussions».

Segons Illa, «que una cigonya s’enganxi amb una antena no és una cosa habitual, i crec que està més relacionat amb com és aquesta antena». A més, l’ornitòleg prefereix relativitzar la magnitud de la gesta. «És poc habitual perquè acostumen a anar amb grup, però si hagués estat sola, molt segurament també hauria sortit», ja que «no es va quedar agafada d’una manera molt forta, si amb una estrebada en va sortir. És clar que no era gaire complex». Diu que, en canvi, el que sí que és molt perillós pels ocells en general són les torres elèctriques, on «molts ocells hi moren cada any electrocutats, també cigonyes, perquè les empreses no fan el que cal per evitar-ho».