«La continuïtat de la festa dels Embarrats està assegurada, molta gent jove hi està involucrada»

Després d’onze edicions de la festa dels Embarrats, l’any passat es va crear una associació que s’hi dedica de forma exclusiva. El seu director, Miquel Riera Oller, lloa la feina que fan al llarg de l’any totes les persones que en formen part.

Qui hi ha darrere de la festa dels Embarrats? 

En total unes 300 persones. La festa és el resultat de la suma dels esforços de molta gent, entitats i institucions. Per això aquest any ha deixat de dir-se fira per passar a dir-se festa, perquè és un esdeveniment que va molt més enllà de la fira. 

Ja fa anys que se celebra, quin és l’incentiu perquè la gent torni?

Cada any la temàtica és diferent i tenim equips de guionistes i productors que s’encarreguen de fer-ho possible. L’any passat anava sobre el món del cinema, aquest any sobre les remeieres, fa dos anys sobre les vagues de la canadenca. Cada any la gent pot veure uns embarrats diferents de l’any anterior i de qualsevol altre perquè sempre procurem innovar. 

Creu que d’aquí cinc o deu anys es farà la festa dels embarrats?

La continuïtat de la festa està assegurada, molta gent jove hi està involucrada. També tenim present a gent de totes les edats a l’hora de fer el programa i hem volgut crear espais per a tothom. Per exemple, a la taverna hi ha grups de música que porten un públic que si no hi hagués les actuacions, potser no hauria vingut. Intentem incorporar gent cada vegada més jove en els llocs de decisió.  

Aquesta ha estat la primera edició en què s’han fet actes entre setmana. Com ho valora?

La veritat és que ha tingut molt bona acollida. Una de les activitats que destacaria és el sopar que vam fer dins el recinte de la fàbrica del Burés amb 110 comensals. El menjar que es va servir pretenia recordar al que es menjava en l’època industrial com escudella amb pilota o costella de porc amb cigrons i bolets. 

Quant temps es dedica a la preparació de la festa?

Sona tòpic, però ja quasi preparem els de l’any que ve perquè aquests dies quan fem coses sempre surten idees noves i coses que podríem incorporar de cara les pròximes edicions. És una feina de tot l’any, que s’intensifica sobretot a partir del mes de març.