La Diputació vol definir en els propers mesos l’activitat permesa al cim de la Mola

La Diputació de Barcelona està treballant en un pla de futur d’usos i activitats de la Mola, l’emblemàtic cim del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un pla, els principals eixos del qual l’ens provincial ha explicat en el marc de la Comissió Consultiva del parc i que assegura que es debatrà i consensuarà amb les institucions i entitats dels municipis que en formen part, del Bages, el Moianès i el Vallès Occidental (comarca on se situa aquest cim).

A la Mola s’ubica el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt (segle X), propietat de la Diputació de Barcelona i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i és on, entre altres, hi ha el popular restaurant a més de 1.000 metres d’altitud, el futur del qual en els darrers mesos ha quedat en qüestió perquè se li acaba la concessió i perquè l’organisme gestor prepara aquest pla de regulació. El pla de futur de la Mola té entre els objectius millorar la sostenibilitat al complex edificat i ordenar l’accessibilitat al cim. Les actuacions s’aniran concretant amb les institucions i agents del territori.

Actualment, l’edifici històric del monestir romànic inclou els serveis de restauració, visites guiades i altres activitats d’interpretació i de lleure, gestionats amb un contracte de concessió de l’any 2018 que finalitza a finals de gener de 2024. «Des de l’Ajuntament de Matadepera [terme on està situada la Mola] volem que l’activitat que s’hi desenvolupi sigui més sostenible i evitar la degradació de l’entorn», ha assenyalat l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut.

El diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, ha subratllat que el pla «no ha de ser només de la Diputació de Barcelona, ha de ser també un projecte compartit, amb tots els ajuntaments dels municipis que integren el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i entitats». I ha detallat que integrarà els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la Carta Europea de Turisme Sostenible i els nous requisits tècnics i ambientals en un context de canvi climàtic.

El Parc Natural ocupa 13.694 hectàrees protegides i rep més 300.000 visitants a l’any. El seu Pla especial, que opera com a norma interpretativa general, té com a objectiu bàsic l'establiment d'un règim de protecció i conservació del medi físic, el paisatge, els sistemes naturals i la diversitat biològica de l'espai natural, compatible amb l'aprofitament sostenible dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. L'ordenació de l’ús públic és un dels grans eixos de gestió dels espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, ja que és un tema clau per a la dinamització dels municipis de l'espai protegit i per l’impacte que té sobre el medi natural.

La Diputació de Barcelona treballa des del màxim consens mitjançant els dos òrgans de gestió del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: el Consell Coordinador i la Comissió Consultiva, presidits per la Diputació de Barcelona. El Consell Coordinador està format per representants dels 12 municipis que integren el Parc Natural (Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Monistrol de Calders, Mura, Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses), un representant de la Generalitat de Catalunya, un de les entitats de la Comissió Consultiva, i dos de la Diputació de Barcelona. La Comissió Consultiva compta amb la participació de 16 representants de les entitats dels diferents sectors; tres del Consell Coordinador; i dos de la Diputació de Barcelona.