La Mola del parc de Sant Llorenç del Munt es podria quedar sense restaurant a principi d’any

La Mola, amb els seus 1.104 metres d’altitud i el seu imponent perfil, és el gran punt de referència del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que distribueix les seves prop de 14.000 hectàrees de superfície entre el Bages, el Moianès i el Vallès Occidental. I al seu cim, integrat en una part dels edificis annexos al monestir romànic que el corona, hi funciona des de fa dècades el restaurant que porta el nom del massís (La Mola). Un reclam que afegeix atractiu i atracció per als nombrosos visitants que cada any pugen fins a aquesta gran talaia del parc i, en especial, del Vallès. Ara, però, s’ha obert una polèmica, ja que aquest establiment, molt popular (entre altres, pel fet que s’abasteix amb mules de càrrega) podria haver de tancar portes.

Així ho ha fet públic a través d’un missatge que ha difós una de les responsables de l’establiment, Gemma Gimferrer, que ha fet una crida de suport perquè no se’ls tanqui l’establiment, que tenen en concessió pública des de fa dècades de la mà de la Diputació, i que expira el febrer del 2024. Alhora, l’ens provincial ha fet un comunicat en què admet que està estudiant noves fórmules per ordenar l’activitat que es fa al cim de La Mola.

Els gestors del restaurant, situat a 1.104 metres d’altitud, neguen que ells siguin un efecte crida i defensen que tenen cura de l’entorn

En concret, el que diu la Diputació com a ens gestor del parc natural és que està «estudiant amb administracions i agents del territori el model que definirà el futur de l’entorn de la Mola». Destaca que, en aquest indret, se situa el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt (segle X), propietat de la Diputació de Barcelona i declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. I que l’edifici històric del monestir romànic inclou els serveis de restauració, visites guiades i altres activitats d’interpretació i de lleure, «gestionats amb un contracte de concessió de l’any 2018. La concessió finalitza a principis de l’any 2024 i és improrrogable d’acord amb les bases i els contractes».

Per aquest motiu, hi afegeix, la Diputació està estudiant «diferents escenaris per continuar amb el servei de restauració i que sigui compatible amb la normativa vigent, aportant seguretat jurídica i adequat a les normatives vigents».

Afirma que treballarà «amb el màxim consens amb els ajuntaments del territori en el marc del Consell Coordinador del Parc», que es reunirà pròximament. Recorda que aquest òrgan té com a objectiu «garantir la participació i col·laboració en la gestió de l'espai protegit de les diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessades en la gestió de l'espai natural», que segons dades que facilita rep més 300.000 visitants a l’any.

Per contra, Gemma Gimferrer, una de les responsables del restaurant, subratlla que «nosaltres fa cinquanta-set anys que estem a La Mola, no només donant menjar, sinó també cuidant de l'entorn i del patrimoni». I considera que el fet que es tanqui la instal·lació, «provocarà una destrucció d'un patrimoni i una degradació de l'entorn, perquè no hi ha un pla B». Afirma que estan buscant el suport d’alcaldes, polítics i amics «que no creuen en el fet que si es tanca el restaurant deixarà de pujar gent. La gent hi continuarà pujant igualment, però la diferència serà que ningú es preocuparà de recollir les deixalles que pugen, però no baixen. Ara ho fem nosaltres. Ningú no vetllarà pel bon estat del monestir, ara ho fem nosaltres». Gimferrer diu en el missatge que ha difós que «al restaurant donem feina a una vintena de persones, que ara es quedaran al carrer, i dues persones es quedaran sense habitatge, perquè estan empadronades al Monestir».

Encara hi ha, però, un tercer actor que es pronuncia en la línia de la Diputació: la Coordinadora Salvem Sant Llorenç, que aposta per una major regulació de l’accés al parc. I que en aquest cas ha difós també un comunicat en què diu que «fa molts anys que demanem que el restaurant de la Mola deixi de ser-ho i sigui només un senzill bar», perquè considera que el restaurant «estimula l'afluència i la massificació a dalt la Mola, i és el principal factor de degradació de l'entorn». Argumenten que els actuals concessionaris «ho volen vendre com que fan un servei a la natura, però la veritat és que és un negoci bestial i sense competència. Han passat d’un únic ruquet i dos matrimonis que gestionaven el bar els anys vuitanta, a uns 20 treballadors i una dotzena de mules».

Segons el parer de la coordinadora, «l'afluència de gent se'ls ha desmarxat totalment i de la idea inicial que era tenir un punt on servissin refrigeris als excursionistes s'ha passat a un restaurant car que fan esmorzars, dinars i sopars tot l'any». Per això, sosté que «ara que se'ls acaba la concessió, ha de ser un bon moment per part de la Diputació de revertir aquesta situació».  

Subscriu-te per seguir llegint