L’R4 queda fora del primer paquet de línies de Rodalies que preveu gestionar la Generalitat

La línia de Renfe que connecta el Bages amb Barcelona, l’R4, quedarà finalment fora del primer paquet de la xarxa de Rodalies que serà objecte de traspàs entre el Govern central i el de la Generalitat. Sí que hi serà, en canvi, la de la Cerdanya. Així es desprèn de les concrecions que s’han posat damunt la taula després de la reunió de constitució de la comissió política del traspàs integral de Rodalies, que ha esdevingut el tret de sortida per al desplegament dels grups de treball que han d’acabar de fer efectiu l’acord. Reunió que han presidit aquest dilluns la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, i el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente.

Tot i que en tot moment es parla «traspàs integral» i que el primer en què s’ha començat a treballar és en la creació de l’empresa mixta que en el futur operarà la xarxa, la realitat és que en el redactat dels primers avenços concretats en aquesta trobada s’hi diu, literalment, que «abans de finalitzar aquest 2024, estarà redactat l’estudi de les infraestructures que assumirà la Generalitat segons l’acord de traspàs: l’R1 al Maresme, l’R3 el Papiol-l'Hospitalet-Vic-Puigcerdà i l’R2 entre Sant Vicenç de Calders i Barcelona». Per tant, parlem de les tres línies a les quals ja es va fer referència en un primer moment, quan ERC i el PSOE van arribar a un acord per a la investidura de Pedro Sánchez amb el traspàs de Rodalies convertit en un dels pilars centrals del compromís entre totes dues parts. I, per tant, queda escrit que l’R4 no entra en l’horitzó més immediat, malgrat que representants d’Esquerra a la comarca ho donaven per fet.

El que afegeixen els compromisos concretats aquest dilluns, segons el que ha transmès la Generalitat mitjançant el comunicat de premsa posterior a la trobada amb el ministeri, és que aquest estudi «també analitzarà i identificarà nous trams susceptibles de ser traspassats a la Generalitat», que, per tant, a hores d’ara estan per concretar (a diferència dels tres abans esmentats), i que ambdues administracions s’han compromès «que durant el 2025 es presentarà un calendari per al traspàs d’aquests trams addicionals que s’hagin identificat». En conseqüència, tenint en compte la literalitat d’aquests acords, no serà fins al llarg de l’any que ve que se sabrà si l’R4 en forma part o no i, si llavors s’hi inclou, s’entén que el traspàs d’aquesta línia a la Generalitat no serà efectiu, en el millor dels casos, fins com a mínim el 2026.

En una entrevista a Regió7 a mitjan novembre passat, poc després que es fes públic el primer document d’acord de pacte entre ERC i PSOE, que inclou el compromís per al traspàs de Rodalies en què només es parlava de les línies abans esmentades, el president del Consell Comarcal del Bages i un dels actius d’Esquerra a la comarca, Eloi Hernández, es mostrava convençut que la línia de Renfe de Manresa a Barcelona formaria part del primer paquet de serveis que es traspassaran de l’Estat a la Generalitat perquè tan aviat com aquest acord es formalitzi sigui el Govern català qui n’assumeixi directament la gestió. Hernández sostenia que aquest traspàs dins la primera tongada es podria fer segregant la línia (R4), és a dir, dividint-la en dos trams: de Manresa a Barcelona, d’una banda, i de Barcelona fins al final del recorregut, a Sant Vicenç de Calders, de l’altra. I és que aquesta és una línia que té un condicionant, en relació amb les tres abans esmentades, que és que pel segon tram hi passen també trens de mercaderies, amb recorregut més enllà de Catalunya i amb la complexitat que això suposa, mentre que entre la capital del Bages i l’àrea metropolitana actualment només hi circulen serveis de viatgers. De moment, però, l’R4 no apareix en la literalitat sorgida de la primera reunió formal per al traspàs.

Una trobada, la d’aquest dilluns, en què la principal concreció ha estat que els estatuts de la nova empresa mixta que operarà Rodalies després de concretar el traspàs del servei estaran a punt en uns sis mesos. En la reunió s’ha acordat la constitució de sis grups que començaran a treballar aquest primer trimestre. Concretament, els grups de treball seran per al traspàs de l'operadora, dels serveis ferroviaris, d'infraestructures, d'assumptes econòmics i assumptes jurídics i administratius. «Comprometre terminis quasi sempre és equivocar-se i enganxar-se els dits», ha comentat el ministre sobre el termini «màxim» de sis mesos que han establert els dos executius per tenir a punt l'empresa mixta. Alhora, ha manifestat que «ni Generalitat ni govern d'Espanya deixaran de treballar un sol dirà per impulsar aquest traspàs».

Per la seva part, la consellera Ester Capella ha subratllat que «això camina i va en la línia de l'acord polític», i que «volem exercir totes les competències malgrat comporta una gran responsabilitat». Ho ha reiterat la consellera i s'ha mostrat «convençuda» que el traspàs de Rodalies serà una realitat. «Avui iniciem de veritat la feina per al traspàs de Rodalies, que ha de ser integral», ha sentenciat.

Un altre dels acords que han arribat els dos governs és la implantació dels mecanismes perquè l'Estat transfereixi a la Generalitat els recursos econòmics corresponents al dèficit d'explotació del servei el 2023.

A la reunió de la constitució de la comissió política per al traspàs de Rodalies celebrada aquest dilluns al matí, hi han assistit per part de la Generalitat la consellera de Territori, Ester Capella; el secretari general de Territori, Joan Jaume Oms; el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas; el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias i el director general de Coordinació Interdepartamental, Marc Ramentol.

Per la seva banda, pel govern espanyol, hi han pres part el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente; el secretari d'Estat, José Antonio Santano; la secretària general de Transports i Mobilitat, Marta Serrano; i el president de Renfe, Raül Blanco.

Subscriu-te per seguir llegint