L’interès per entrar a l’Escolania repunta després d’una davallada

Les portes obertes dupliquen el nombre de famílies que volen conèixer el projecte educatiu de Montserrat

La pandèmia va provocar una petita reducció d’escolans, que es començaria a recuperar

Concert instrumental d'algunes dels membres de l'escolania durant la jornada de portes obertes

Concert instrumental d'algunes dels membres de l'escolania durant la jornada de portes obertes / ABADIA DE MONTSERRAT

Queralt Casals

Queralt Casals

L’Escolania de Montserrat, amb més de 700 anys d’història, manté el seu interès com a escola de formació musical per a nens i joves d’entre 9 i 14 anys. Deixar enrere els efectes de la pandèmia i l’aposta per adaptar-se als nous temps i a les necessitats de les famílies que ha fet la institució està donant els seus fruits. Així ho ha demostrat la jornada de portes obertes que va acollir diumenge el monestir benedictí on 25 famílies, més del doble que l’any passat, van mostrar el seu interès per portar els seus nens a l’Escolania. Des del cor veuen aquest repunt de peticions d’informació com «un senyal de recuperació», després de la petita davallada d’escolans que hi ha hagut aquests darrers anys.

Fins a 25 famílies d’arreu de Catalunya, 15 més que l’any passat, es van inscriure aquest diumenge a la jornada de portes obertes a l’Escolania de Montserrat, una diada informativa i festiva que està pensada per a nens de 6 a 8 anys amb ganes de cantar i les seves famílies. El pare Efrem de Montellà, Prefecte de l’Escolania de Montserrat, ha expressat la seva satisfacció per la bona resposta rebuda i explica que «feia uns anys que costava més que la gent es comprometés, com també passava en l'àmbit social, perquè hi havia molta incertesa després de la pandèmia. I ara hi ha hagut un repunt de gent interessada, amb un 150% més d’inscripcions que les que havíem tingut, i esperem que això sigui un senyal de recuperació».

L’Escolania, que actualment està formada per 44 membres d’entre 9 i 14 anys, en tenia abans de la pandèmia una cinquantena. Això vol dir, segons el pare Efrem de Montellà, que «aquests anys hi ha hagut un decreixement» que atribueix al fet que a causa de la pandèmia «era més difícil fer proves i agafar el compromís i ara esperem que hi hagi un repunt i que, en dos o tres anys, puguem tornar a recuperar el nombre que érem». El Prefecte destaca que «les famílies van marxar amb una impressió molt bona» de la jornada, que va comptar amb una visita a les dependències guiada pels mateixos escolans, la qual cosa «dona una imatge de molta transparència».

La jornada es va completar amb un dinar, una reunió informativa, un concert instrumental a càrrec dels escolans i una xocolatada on les famílies interessades a entrar al cor van poder estar en contacte amb les dels escolans que ja en formen part. El Pare Efrem de Montellà reconeix que «és normal que a la gent li faci vertigen fer el primer pas d’entrar a l’Escolania perquè és una cosa que fa respecte» i poder compartir l’experiència amb les famílies que ja hi són, «sense cap filtre», fa que marxin amb «una bona impressió». A partir d’aquí, se les tornarà a convocar i s’iniciarà el procés per valorar la idoneïtat d’entrar al centre educatiu i formar part del cor.

Adaptació als nous temps

L’Escolania disposa de tres àmbits: el cor, l’escola i la residència. Des del curs 2005-2006, els nous alumnes de l’Escolania entren a 4rt de Primària, i algun a 5è, la qual cosa facilita la seva integració en el cor i la seva formació musical. L’estada a la residència, de dilluns a divendres, també és optativa, a petició dels pares o dels mateixos nois. «Cadascú, depenent del lloc on viu, pot fer l’ús que considera de la residència». En aquest sentit, el responsable del cor montserratí assegura que «mantenint l'essència del que és l'Escolania hem intentat adaptar-nos als nous temps i a les necessitats de les famílies actuals, i que també puguin tenir més temps».

En aquesta línia, aquest curs 2023-2024 s’ha creat l’Schola Cantorum de l’Escolania, formada per nois i noies de 17 a 24 anys, que ha permès la incorporació per primera vegada de veus femenines, i que canta un cap de setmana al mes a la basílica. Això permet als escolans descansar i estar tot el cap de setmana sencer amb les seves famílies. La iniciativa «ha estat molt ben valorada per totes bandes», assegura el Prefecte, tant pel fet d’incorporar noies que poden fer aquest servei, com pels escolans que disposen de més temps lliure.

Un relleu continuat

Un dels aspectes rellevants a l’Escolania és el relleu continuat d’escolans que hi ha. «Cada any hi ha un grup que es fan grans i marxen i un grup que entren i, per tant, hi ha una renovació contínua» d’una mitjana de 10 membres. A banda de la formació i les actuacions al santuari, el cor de veus blanques sovint també fa concerts arreu del país i a l’estranger, «una manera de divulgar-nos, però també una oportunitat per als escolans i una formació complementària a la de l’escola per conèixer la societat i el país». Els pròxims mesos, l’Escolania oferirà concerts arreu de Catalunya i el 23 de maig viatjarà fins a Luxemburg, on cantarà convidada per l’ambaixada espanyola d’aquest petit país europeu.

La fita del mil·lenari

La comunitat benedictina, i per extensió l’Escolania, celebren l’any vinent el mil·lenari de l’arribada dels monjos a Montserrat. Es tracta d’una efemèride que també suposa «una fita important» pel cor, «que és un dels fruits més destacats que ha donat el monestir» , i ja estan preparant les celebracions, que comptaran amb concerts destacats per commemorar aquests mil anys. El Prefecte destaca la importància de l’Escolania, que «és un bé cultural que té el país», que molta gent aprecia com es demostra «a la Salve del migdia, que és l’acte més concorregut del santuari».

Subscriu-te per seguir llegint