"L'Agulla té virtuts per ser el gran parc lúdic del Bages, i li hem de donar al·licients"

L'alcalde de Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, ha pres el relleu de l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, com a nou president de torn del Consorci de l'Agulla, en virtut de l'alternança en el càrrec que els dos batlles assumeixen cada dos anys tal com assenyalen els estatuts de l'ens. Batanés presidirà el Consorci durant el període 2024-2025, i Aloy en tindrà la vicepresidència. També s'ha renovat la Junta General, en aquest cas per al període 2023-2027.

Quines són les prioritats que ha d’afrontar el Consorci en aquests dos anys en què vostè presidirà el mandat?

La màxima prioritat és la modificació d’usos del Parc Tecnològic, que hi havia pendent de ja fa massa temps. Era un tema lent i adormit que ara es desencalla i que té una importància vital perquè, entre altres coses, ha de garantir que l’empresa Tous no marxi d’aquí. Fa temps que té la inquietud de créixer, i si no ho fa a Manresa, marxarà. És important que es quedi amb aquesta modificació d’usos que li permeti ampliar les instal·lacions en uns terrenys que ja va comprar. Aquest és el primer objectiu que ja em vaig fixar com a vicepresident durant els sis primers mesos del mandat actual, abans d'assumir la presidència. Quan la vaig agafar, el desembre, ja ens hi vam posar a treballar, i aquest mes de març es podrà aprovar el projecte de reparcel·lació prèvia a la seva urbanització, pendent de l’aprovació definitiva.

Quines oportunitats obren aquests nous usos més enllà de garantir la permanència de l’empresa Tous?

Fins ara només s’hi permetien usos tecnològics assimilables al que són oficines, però no s’hi preveien empreses que fessin manufactura, i ara sí que hi podran ser. Tous, per exemple, no podia ampliar perquè fabrica, i amb aquesta modificació ja ho podrà fer. Amb això, es busca la instal·lació d’empreses netes i que puguin manufacturar. Aquí no hi podrà venir una empresa siderúrgica, però aquesta modificació obre les portes a instal·lacions que no siguin pròpiament oficines. És un nou espai que s’obre a noves possibilitats empresarials beneficioses per Manresa i per la comarca. Tenia clar que això era un objectiu prioritari, i finalment ho hem pogut encarrilar.  

També hi ha pendent el Pla Director Urbanístic del conjunt de l’àmbit del Parc de l’Agulla. En quin procés està?

Això ho lidera la Generalitat, a qui vam encomanar la redacció. La pega és que l’equip redactor va fer fallida i s’ha hagut de reprendre el procés. Fa uns dies vaig entrevistar-me amb la Generalitat per demanar que tot això avanci tan ràpidament com es pugui. Tot és molt lent, però el Pla Director hauria d’estar fet en aquests dos anys. És una eina important perquè determinarà què es pot fer a cada lloc, i sobretot en quines condicions, i també ha de definir l’ampliació del seu perímetre. Ha de posar ordre, definint en un document únic tot allò que es pot fer i en quina intensitat.  

I què s’hi ha de poder fer?

Si determinem que hi ha d’haver unes zones d’aparcament, s’haurà de definir on; si volem algun vial de circumval·lació, haurem de dissenyar per on haurà de passar... També hem d’endreçar els possibles vials interiors per a vianants; i en cas que es decideixi posar-hi un espai lúdic, haurem de veure si són unes piscines, uns grans tobogans, o alguna altra proposta, però en tot cas també s’ha de determinar on es posa... A partir d’aquí ja es dissenyaran els projectes concrets que aniran desenvolupant tot això.

En canvi, què hi queda descartat ja d'entrada al futur Parc de l'Agulla?

Els habitatges i la indústria (fora del Parc Tecnològic). La resta és susceptible de poder-se fer, sempre dins d’un marc lúdico-esportiu i recreatiu. Això inclou la possibilitat d’un restaurant vinculat a alguna zona d’activitat com unes piscines o una àrea de jocs d’aigua..., per exemple.

Es van recollir opinions entre els ciutadans sobre el disseny d’aquest nou pla. Fins a quin punt seran determinants?

Sens dubte que el Pla Director les ha de tenir en compte. Personalment, penso que a banda de ser una gran àrea de preservació natural, això ha de ser el gran parc metropolità del Bages. Manresa hi té un accés fàcil i el conjunt de la comarca també, i això s’ha d’aprofitar. Quant a la ubicació, doncs, té les virtuts de poder ser un gran parc lúdic per la comarca, però ha de tenir uns al·licients, que són els que ara haurem de decidir i ser capaços de posar a l’abast dels ciutadans. El Pla Director no determinarà exactament què hi farem, però sí en quins àmbits es podrà fer segons què, i això és el que haurem de treballar a partir d’ara.

Una de les qüestions que hi ha sobre la taula són aquestes piscines o la idea que vostè apuntava d’uns tobogans... Un context de sequera com l’actual, podria frenar propostes com aquesta? 

La sequera mereix un capítol a banda, però hem de ser conscients que, tot i que pot durar anys, és un tema passatger, sigui perquè plourà o perquè com a país serem capaços de construir aquelles infraestructures que facin que una situació com l’actual no es pugui repetir. No podem projectar el futur del país pensant que mai més tornarem a tenir aigua. No es tracta de malgastar, però hem de preveure que d’aigua n’hi haurà. 

Malgrat tot, es pensa en possibles mesures o noves infraestructures per garantir el cabal de la Séquia en un futur?

Soc alcalde de Sant Fruitós i no pertanyo a cap dels partits que hi ha al Parlament, però jo tinc molt clar què faria. D’entrada, proposaria un transvasament del pantà de Mequinensa cap al Pirineu català. Això garantiria l’aigua de la Baells i de la Séquia. Hem de fer connexions que vagin dels embassaments que sabem que periòdicament tenen un excedent d’aigua cap als que sabem que periòdicament seran deficitaris. O traiem l’aigua del Roine, o de l’Ebre a Mequinensa, però d’un lloc o altre. Ara bé, sabem que això seria una obra hidràulica de país, més enllà de Catalunya. 

S’ha d’evitar una possible massificació del Parc de l’Agulla?

Hi ha d’haver una regulació perquè no podem omplir el parc de cotxes, però la gent hi ha de poder anar. El que no pot ser és no fer coses al parc per evitar que es massifiqui. Pel que fa al trànsit, crec que hi ha d’haver uns aparcaments perimetrals, i a partir d’aquí que la gent accedeixi a peu. En determinats dies o franges també hi podria haver algun minibús que portés la gent fins als aparcaments. També hem de tenir en compte el futur baixador de FGC que hi podria haver a tocar del Parc Tecnològic, a l’extrem del carrer Sallent. És una inversió que ens podria fer la Generalitat i que tindria un doble ús perquè els dies laborables podria portar la gent de Manresa a treballar al Parc Tecnològic, i els caps de setmana es podria arribar amb el ferrocarril fins al Parc de l’Agulla. És una aposta que també hem de reclamar.

Però deu anar per llarg...?

Segons he pogut parlar amb FGC, hi ha converses en aquest sentit, que ja és molt. Aquí entra la nostra determinació com a Consorci d’avançar en les converses i poder anar materialitzant passos. El Pla Director també ho ha de preveure, en principi amb una sola estació, que és suficient, però hi hauria de ser.

S’han de millorar els accessos?

Sí. Algun dia s’ha d’acabar executant el vial que uniria la rotonda que hi ha sobre la C-25 amb Sant Isidre. Actualment, s’ha de passar per entremig de la zona del tenis i del parc, i pel berenador, i això ha de canviar amb un vial de baix impacte però de circumval·lació, que vagi en paral·lel al parc entre el tenis i l’eix transversal pel Camí Fondo i cap a Sant Isidre. 

També es parla de possibles nous equipaments. S’ha pensat en algun?

No, però en tot cas serien equipaments lúdico-esportius. No cal que siguin grans edificis, sinó que pot ser una simple caseta amb una sala, una recepció i uns lavabos. O també propostes a l’aire lliure, com pistes esportives... I hi ha tota l’àrea del tenis, on hem de determinar cap on pot créixer aquest àmbit i quines activitats s’hi poden fer.

Serà un parc en evolució constant?

És un parc gran i moltes propostes trigaran a fer-se. Però és important poder anar preveient el finançament. Aquest és el segon exercici en què es decideix que les aportacions anuals de Manresa i Sant Fruitós que preveu el conveni no es fan, i amb això soc bastant crític. Cada any, Manresa i Sant Fruitós han de fer una aportació de diners d’un euro per habitant a un compte comú del Consorci, i per segon any es va decidir que aquesta aportació no es feia. S’ha justificat pel fet que actualment hi ha 300.000 euros al compte, i com que no hi ha previst fer res, s’ha considerat de no fer aquesta aportació. Es va acordar a l’assemblea general del desembre, en què jo ja era president, però ja s’havia decidit abans, i jo hi vaig acabar votant a favor perquè no creia que fos el moment d’entrar a discutir-ho, però no ho comparteixo. Soc partidari de posar-hi diners i fer coses, i aquesta serà la meva filosofia mentre jo sigui president. Amb aquests diners podem fer actuacions, des de tasques de manteniment fins a millorar els vials. Hi ha moltes coses que es poden fer més enllà d’esperar el Pla Director per fer-ne de més grans. Soc partidari de la política d’anar fent coses en lloc de no aportar diners perquè no s’ha de fer res. Hi ha petites inversions del dia a dia que hem de ser capaços de fer.

Subscriu-te per seguir llegint