Una infermera de Santpedor lidera una guia de les condicions socials en la salut

«La salut no és només tractar una malaltia, la salut no és només que tractem una diabetis, la hipertensió arterial o un problema hepàtic, la salut també és tot el que envolta el dia a dia de la persona i hi ha molts factors que hi incideixen. Anar amb una amiga i fer un cafè, parlar amb una altra persona, anar al parc amb el teu fill», té incidència en la salut. I estar a l’atur, viure en la precarietat salarial o tenir feines com atendre algun malalt depenent a casa són el que es coneix com a «determinants socials de la salut».

Són aspectes que poden conèixer els professionals de la salut, especialment els de l’atenció primària, perquè tenen una relació molt directa amb la població que atenen, però, que es presenten amb una escassa incidència en els informes mèdics. No hi ha l’hàbit creat per tenir-los en compte, ni els remeis establerts. Bé, no a tot arreu. A la Catalunya central fa 6 anys que s’hi treballa, des del 2018, i ara es disposa d’una primera Guia dels determinants socials de la salut, que pot ser d’aplicació a tot els sistema sanitari català i espanyol. Aquesta guia ha de ser un referent i ha sorgit de d’Atenió Primària de l’iICS Catalunya Central.

El treball que s’ha fet als CAP de les comarques centrals des del 2018 ara veu la llum a través d’un article científic publicat a la prestigiosa revista «Atención Primaria». La tesi de l’article, que signa la infermera de Santpedor Berta Rodoreda, parteix de la premissa que «la nostra salut depèn de les circumstàncies en què naixem, creixem, vivim, treballem i envellim». «És el que es coneix com a determinants socials de salut (DSS).

Aquesta infermera del CAP Santpedor, investigadora de la Unitat de Recerca i Innovació de l’ICS Catalunya Central, explica que «els DSS són condicionants i factors que no són en si cap malaltia, però els professionals sanitaris els han de tenir molt presents perquè influeixen en l’estat de salut de la persona i poden propiciar el desenvolupament d’una malaltia». Per exemple, és més probable que una persona que tingui problemes econòmics presenti insomni o ansietat, assegura.

El 2018 el projecte va néixer d’un petit grup format per una treballadora social, Eva Torra, del CAP de Sant Vicenç de Catellet, un metge, Jaume Sanahuja, que treballa al de plaça Catalunya (Manresa), i de la infermera Berta Rodoreda, que ha liderat el projecte. Després aquest grup es va ampliar a 15professionals multidisciplinars de diferents CAP. El treball ha consistit tant en definir la guia -i s’han fixat 17 determinants socials de salut- com en posar-la en pràctica, una part que la mateix Rodoreda ha dut a terme a Santpedor. Ho descriu com la definició d’«un model biopsicosocial que té en compte els condicionants socials i de context familiar de la persona a l’hora de fer-ne l’adequació terapèutica».

Aquesta guia s’incorporarà al programa e-Cap, que és el programa que utilitzen els professionals dels centres mèdics. I és una eina que ofereix registrar condicionants socials mitjançant diagnòstics no clínics a la història clínica. Ara, a l’Estat, no hi ha cap guia. El seu ús té beneficis per als professionals, per a l’administració, però també per a la ciutadania perquè permet reduir la prescripció farmacològica i complementar-la amb els actius socials i de salut que ofereix la comunitat.

Es podria dir que els determinants socials de la salut són tendència a Europa. «Perquè si una persona et ve amb lumbàlgia, li dones el medicament, torna a venir, i li tornes a donar, estàs fent un ús del sistema sanitari no correcte, però al mateix temps estàs fent una hiperfreqüentació dels pacients», explica Rodoreda. Que afegeix: «no respons a les seves necessitats reals, que potser és que té una atenció a un malalt a casa seva. No vol dir que no els hagis de tractar amb un medicament, però pots complementar amb una entrevista o amb la riquesa que té cada comunitat i cada població».

S’intueix en la proposta, una reducció de la despesa farmacèutica i una ampliació de la despesa social. Berta Rodoreda parla, però, insisteix amb els tres beneficis: persones ateses, professionals i administració. «Per al professional, el benefici és el temps de consulta, l’educació terapèutica i evitar l’excés de fàrmacs. A nivell de diagnòstic, els beneficis és que els pacients són molt més ben atesos i es pot fer un tractament no farmacològic, un tractament comunitari, que és el que es coneix com a prescripció social. I a l’administració li estàs dient quins són els determinants que hi ha, l’ajudes a fer una priorització de recursos», explica la infermera. Rodoreda considera que les solucions socials cal mirar-les des de l’administració local, la de nivell autonòmic i el CAP, i intentar unir l’acció.

«La guia és el primer esglaó. Si no codifiques el problema no existeix, si no existeix, no està visible. Si tinc una comunitat on el primer problema és l’obesitat, però no s’ha registrat que hi ha ingressos baixos i atur, tractaré l’obesitat, però no és el primer problema, la foto no és real. Per això és tan important registrar», per veure que «si jo ara, amb la meva genètica, amb el meu genotip i el meu fenotip estigués a Ucraïna, la meva salut seria molt diferent que si estic aquí a la consulta, amb totes les necessitats cobertes».

Subscriu-te per seguir llegint