La pagesia demana a la Fira d’Artés mantenir les protestes del sector

En un context marcat per la crisi de la pagesia, la 63 Fira d'Artés va tancar aquest diumenge una edició especialment sensible amb els problemes que travessa el sector. El certamen, que com és habitual va tornar a fer d'aparador de la maquinària agrícola, encara que enguany amb menys tractors precisament per les dificultats actuals, va celebrar diferents activitats i taules rodones per analitzar la situació amb un missatge clar per part dels pagesos: volen donar continuïtat a la seva lluita per garantir el futur del sector primari.

La sensació general dels pagesos que es van aplegar a la fira és que amb la revolta pagesa es va donar visibilitat a les necessitats del sector, però cal anar més enllà per impulsar canvis significatius. Un dels agricultors presents en el certamen, Pol Raquena, establert a Talamanca, explicava que les mesures acordades amb el Govern després de les protestes "ajuden a aturar el cop i a ampliar els ajuts a la pagesia per la sequera, però necessitem un compromís més ferm per resoldre els problemes de fons, com ara l'excessiva burocràcia, la regularització dels preus o la falta de relleu generacional".

En aquest sentit, els membres del sector consultats per aquest diari posaven en relleu la seva preocupació per la nova convocatòria electoral perquè creuen que els compromisos adoptats per l'administració "poden quedar en paper mullat". Una de les representants del sector, Maria Àngels Altimira, amb una granja de ramaderia extensiva a Sant Salvador de Guardiola, lamentava que amb les eleccions a la vista "hi ha la possibilitat que les propostes plantejades per la pagesia quedin en un calaix". Per aquest motiu, insistia en la necessitat de "no defallir" i "continuar alçant la veu" per evitar que les reivindicacions caiguin en l'oblit.

Les reivindicacions del sector

Precisament, el certamen va servir per visibilitzar les dificultats del sector amb propostes com la taula rodona titulada Aigua, pagesia i sobirania alimentària, que es va celebrar l’espai Cal Sitges amb membres d'Unió de Pagesos i de la Plataforma Pagesa. En aquesta trobada, es va posar de manifest que la situació de sequera va ser el detonant que va fer esclatar la revolta pagesa. Un dels participants, Josep Roca, agricultor i ramader establert a Artés, exposava que "en un moment especialment vulnerable per al sector, en comptes d'ajudar-nos, es va decidir restringir-nos l'aigua, sense tenir en compte els perjudicis que suposa per als cultius o el bestiar".

Més enllà de la sequera, la taula rodona també va abordar altres problemes que denuncien els pagesos com l'excessiva burocràcia. Sobre aquesta qüestió, Altimira, que també estava present en el debat, va assegurar que l'actual política agrària els obliga a declarar qualsevol moviment a l'explotació. "Hem d'informar sobre el mínim canvi que duem a terme a la finca, sigui per substituir un abeurador o per canviar els animals de pastura, i això provoca que haguem de destinar part de la jornada a omplir papers", explicava Altimira, que afegia que "la burocràcia ens resta temps per tenir cura del camp o dels animals".

Un altre dels problemes que es van posar de manifest durant el debat va ser els preus descompensats dels seus productes. Raquena explicava que des que el producte surt de l'explotació fins que arriba al consumidor final hi ha "un increment brutal del preu". Aquest fet s'explica perquè "els intermediaris s'aprofiten de la situació deixant-nos sense la capacitat de negociar els preus reals dels nostres propis productes". En aquest sentit, denunciava que les petites explotacions queden en una situació precària fent que sovint "hagin de produir sense cobrir els costos".

Garantir el relleu generacional

La Fira d'Artés va permetre constatar que una part del moviment de la revolta pagesa està integrat per joves que volen viure de la ramaderia o l'agricultura. Una de les veus que exposava les traves que es troben les noves generacions era la d'Eric Sellarés, que té cura de les vaques en extensiu de la seva finca familiar establerta a Sant Salvador. Sellarés parlava de les dificultats per accedir a la terra o de la falta d'ajuts per aquells que volen muntar de zero la seva pròpia explotació. "Hi ha molta gent jove engrescada en donar continuïtat al sector, però les traves burocràtiques i la falta de rendibilitat de les petites explotacions fan que molts abandonin la seva idea de ser pagesos", lamentava.

Amb tot, els pagesos amb qui va tenir l'oportunitat de parlar aquest diari afirmaven que el futur del sector depèn del compromís que adopti l'administració per resoldre els problemes de fons que travessa la pagesia, però també de la consciència dels ciutadans a l'hora de consumir productes de proximitat.

La pagesia estrena carpa pròpia al recinte firal

El sector de la pagesia va disposar enguany d’una carpa pròpia al recinte firal per tal de donar visibilitat a la crisi del sector i difondre entre la ciutadania la importància de consumir aliments de proximitat. 

Al llarg del cap de setmana, els agricultors i ramaders participants es van encarregar de repartir fulletons explicatius sobre els problemes que travessa el sector amb l’objectiu de donar continuïtat les protestes emmarcades en la revolta pagesa. 

A banda, també van vendre samarretes i dessuadores per recaptar fons per sufragar els costos de les xerrades i activitats que promou la Plataforma Pagesa. 

Subscriu-te per seguir llegint