Jordi Serracanta: «Som ambaixadors de la ciutat al món i el pavelló renovat és una necessitat»

L'1 de juliol farà un any que es va donar a conèixer que Jordi Serracanta (1976) seria el nou president del Baxi Manresa en el lloc de Josep Sáez. Li ha tocat viure una temporada moguda, amb final feliç després d'un inici més que complicat, en què hi havia dubtes que el vaixell arribés a port. En l'aturada entre temporades, valora què ha passat i què ha de passar, amb el pavelló remodelat i el futur esportiu com a centres de molts debats.

Aquest últim any ha passat de pressa o a poc a poc?

Personalment m’ha passat volant. Ha estat intens i nou per a mi, tot i que hi ha hagut moments més o menys delicats.

Va arribar després de la gestió de Josep Sáez. Va ser un caramel enverinat?

Quan vaig fer la primera roda de premsa vaig parlar de la gestió de les expectatives com un fet que havia valorat per acceptar el càrrec. Per les darreres temporades i l’última en especial, que va ser de les millors de la nostra història. Però a la vida habitualment no tries el moment en què passen les oportunitats i vaig decidir emprendre aquest repte.

Qui li ho va plantejar per primer cop?

Jo ja havia estat en el consell d’administració anterior quan era regidor de l’Ajuntament i amb el president Sáez havíem treballat quan les dues bandes tenien reptes a resoldre. Allà ens vam conèixer més i va ser ell mateix primer, i una reunió del consell executiu, després, que m’ho van proposar.

El van presentar com a president executiu, un afegitó, el d'executiu, que ell no tenia. Quines diferències hi ha?

L’executiu té l’encàrrec de dirigir el dia a dia. No tinc un càrrec directiu presidencial més clàssic, sinó que soc responsable de l’estratègia, les àrees com la gerència, la comunicació, el màrqueting o d’abonats. A més, he d’emprendre nous camins i noves oportunitats. Quant a la governança, sí que s’assembla a una presidència més clàssica. La diferència és més des del punt de vista operatiu.

Li ho he preguntat perquè en certs ambients queda el mantra que l’única diferència és que un cobra i l’altre no. Aquesta idea el pot haver perjudicat, quant a imatge?

Jo no ho miro així perquè aquest és el plantejament que a mi em van fer. No ho he triat jo. El matís és important. Soc un perfil professional, que m’he dedicat a la gestió esportiva, a part de dedicar-me un temps a la política, i em busquen per ocupar una posició en una societat anònima esportiva. Jo no m’atribueixo ser executiu.

És, per tant, una decisió del club?

Correcte. Jo encaixo en aquest perfil i assumeixo un càrrec executiu.

Des de l’altra vessant, la presidencial, ha de fer passar les decisions pel consell o les pot prendre pel seu compte?

La nostra manera de treballar és decidir-ho de manera consensuada amb el consell d’administració i amb l’executiva. No prenc decisions de manera unilateral, a part de la pròpia gent del club i de l’organigrama professional.

Li ho comentava perquè Sáez sí que n’havia pres, com destituir Aleix Duran com a tècnic, una decisió que ell va assumir com a pròpia. Vostè podria fer el mateix?

Al final, la decisió la pren el president, però cal matisar com la prens i sempre hi ha un debat previ.

Tal com va anar el principi de temporada, es va plantejar prendre aquesta decisió amb Pedro Martínez?

No, en cap moment.

Ni s’ha debatut al club?

En cap moment. Seguim confiant en la seva expertesa per molts motius. Veníem d’un juny en què l’havíem renovat a ell per dos anys i a Xevi Pujol per tres. Independentment dels resultats, això no podia posar en dubte allò que havíem decidit que seria el nucli fonamental de l’àrea esportiva.

Ell sempre comentava la seva amistat amb l’anterior president. Com ha estat la relació entre el tècnic i vostè?

Molt honesta, molt cordial, de tu a tu i transparent quan ha calgut. Sempre m’he sentit, i crec que és recíproc, en una relació de molt respecte professional i posant per davant, i cal agrair-li-ho, el plus d’entrendre què és el Bàsquet Manresa i en quin moment estem. No ens coneixíem però crec que és una molt bona relació.

Ell va plantejar de plegar, en algun moment?

No. Hi va haver moments durs, en què la situació era complexa i ens vam plantejar que érem conscients d’on ens trobàvem. Estàvem afectats per això però calia capgirar-ho i treure voluntats a partir d’ajuntar-nos, de veure què ens feia falta i com ho podíem aconseguir, cadascú des del seu àmbit. En els moments més complicats és quan surt aquell punt de no tirar la tovallola.

Ell té contracte però s’està pendent que no rebi cap oferta. Quin percentatge de seguretat té en què es quedarà?

No va de percentatges, sinó de voluntats i n’hi he vist molta. Partim d’aquesta voluntat i ens sentim còmodes. Estem convençuts que serà així. Esperarem aquest temps prudencial que queda.

Ell els ha comunicat cap oferta?

Que a mi em consti, no. No crec que em pertoqui a mi dir si un professional té ofertes i quines són. Té contracte en vigor. És cert que preveu un moment en què ell pot decidir i nosaltres hem de treballar perquè creiem que és el millor entrenador possible i l’hem de convèncer que volem que segueixi amb nosaltres i se senti a gust.

El Baxi ha tingut un estil molt associat a ell, però un dia o altre ell no hi serà. S’ha de conservar aquest estil o dependrà de qui vingui?

Quan tens un entrenador durant molts anys amb un segell molt determinat, aquest ha vingut per quedar-se. Una de les coses que li valorem més és que ens agrada molt la seva proposta. Ja fa temps que estem explicant aquest segell a tota l’estructura de l’esport base, que ja aprenguin amb aquesta metodologia perquè ens porta a un millor rendiment esportiu. Aquest serà un dels llegats que haurem aconseguit i forma part del seu valor afegit.

Salvant les diferències, ell es podria convertir com una mena de Cruyff del Manresa?

El que veiem és que el copien a tot arreu, en equips d’elit. No estem gens equivocats en la línia. No soc futboler, però creiem en la seva manera de veure el bàsquet. De fet, Xevi Pujol n’ha begut molt i tenim la sort que tots dos hi creguin.

Parlant de Xevi Pujol, l’altre dia ens va dir que havia rebutjat una oferta de l’ACB. Cada cop serà més difícil de retenir?

Hem de ser conscients que som en un esport d’elit i professional, i tant poden tenir ofertes els jugadors, com els entrenadors, com els directors esportius, els gerents o els presidents executius. El que intentem és consolidar l’equip de treball en el Bàsquet Manresa. Però no estem aïllats.

En els últims anys, l’equip ha estat a play-off, a competició europea, i en l’últim lluitant per no baixar. Quin és el lloc exacte del Manresa a l’ACB, a nivell esportiu i de presència?

Tots dos són vasos comunicants. Com més recursos puguis tenir, més possibilitats tens de tenir un èxit esportiu, tot i que això no és matemàtic. Tenim un punt de partida, garantir la continuïtat a la lliga, però no ens hem de quedar així. Si tenim bones plantilles, per què no tenir més ambició? No podem perdre de vista que tenim un dels pressupostos més baixos, però en allò que podem, hem d’aspirar al màxim.

Dins d’aquesta ambició es circumscriu esgotar totes les opcions per anar a Europa?

Sí, estem esgotant totes les possibilitats. Estem pendents dels moviments, tant en Champions, com en Eurocup, veient els clubs espanyols cap on van i veure si tenim alguna possibilitat.

Quins inputs té?

Ens estem movent. Ens hem donat a conèixer en l’entorn Eurolliga, on feia temps que no hi érem. A la Champions ja ens coneixen. Cal esperar algunes setmanes. Han de tenir el seu mapa d’equips i països per dir-nos alguna cosa.

Aquesta aproximació a l’entorn Eurolliga com ha anat i quina diferència hi hauria entre jugar a la FIBA o en aquest altre?

Són dues competicions diferents. En la Champions tots els partits compten i l’Eurocup té un sistema diferent. Els contactes són per donar-nos a conèixer i aportar tota la informació perquè ens puguin valorar.

Que encara no se sàpiga si juguen a Europa ha fet que no s’hagi publicitat cap campanya d’abonaments?

Sí, perquè estem pendents d’on acabarem. Hem començat la campanya de renovació, que va a un ritme molt bo i és una fantàstica notícia. Quan això acabi, amb els nous abonaments, impulsarem alguna campanya intentant que coincideixi amb saber si jugarem res més que l’ACB.

Però els preus ja estan tancats?

Són els de la temporada anterior i aquest és un tema de saber quants partits hi haurà.

Hi ha una diferència clara. Poden tenir set partits menys que l’any passat i pagar el mateix.

És cert que és així, però no hem aplicat la inflació.

Hi ha cap possibilitat que la remodelació del Congost comenci dins del 2024?

Com més aviat comencem, millor perquè més aviat el tindrem. El missatge al nou govern municipal és que faci una aposta claríssima per un projecte de ciutat i transcendental. La viabilitat esportiva, social i econòmica del club va estretament lligada a l’ampliació. Hi ha adjudicada la redacció del projecte executiu a l’estudi que va guanyar el concurs [Barceló-Balanzó] i té sis mesos des que es formalitzi l’adjudicació, que deu estar a punt de fer-se, per presentar el projecte executiu. Ja aniríem a principi del 2024. Després l’ha d’aprovar l’Ajuntament i, des d’aquell moment, si hi ha el finançament a punt, es podrien començar les obres, juntament amb nosaltres. Un dels requisits és que siguin compatibles les obres amb l’activitat esportiva al pavelló, comptant amb el tall de l’estiu en què no hi ha bàsquet d’ACB. Com més aviat es faci tot això, millor

Quants diners pot estar perdent el club, per cada any que passa sense pavelló?

Bé, perdre’n, cap.

Millor dit, quants en deixa de guanyar?

Segurament ens equivocaríem en quantificar-la, però ara justament rebrem el resultat d’un treball extern que hem encarregat que valorarà les oportunitats que ens oferirà el nou pavelló i quin volum d’activitat econòmica ens pot aportar. El pavelló ha de passar a ser més que un recinte esportiu.

Canal Taronja va mostrar les primeres imatges del projecte fa uns dies. Li agrada?

M’agrada que en l’equip guanyador hem trobat una complicitat interessant, amb ells i amb l’Ajuntament. Hem vist que ho hem de treballar a tres bandes. La voluntat del govern sortint de l’Ajuntament és aquesta, però no només amb activitats d’oci, sinó que ha de ser més confortable. Hi fa molta calor, l’accessibilitat hi és dolenta... Però fem un zoom més gran per emprendre noves accions i la complicitat amb l’equip redactor i l’Ajuntament està sent molt bona fins ara.

Fins ara. Perquè hi ha hagut un canvi a l’Ajuntament. Se’n va Junts i entren el PSC i Impulsem. Pot derivar també en novetats pel que fa a aquest projecte?

Tot ha pivotat ara molt en alcaldia i la regidoria d’Esports. Hem d’estar agraïts a l’alcalde i al regidor sortint, Toni Massegú. Demanem seguir tenint aquesta complicitat. Abans de les eleccions va venir el president de l’ACB, Antonio Martín i hi vam convidar els grups municipals perquè aquest és un tema de tots, de ciutat i cabdal. Estem davant de l’ambaixador de la ciutat a Europa i al món, que té unes necessitats que abans no tenia. Cal voluntat com la que se’ns va traslladar d’algú que ara tindrà responsabilitat política.

El PSC?

Correcte. A aquesta part ens agafem per fer-ho bé.

Durant l’any ha tingut problemes a les xarxes socials. Creu que el seu passat polític, davant de cert espectre d’aficionats, l’ha pogut perjudicar?

Jo no he tingut problemes, en tot cas algú, a través de les xarxes, ha intentat crear un caliu que pots qualificar de problemes. El club també utilitza les xarxes de manera positiva, però hi ha una part tòxica i nociva de gent que les utilitza per fer mal o desacreditar. Però no renunciaré ni a un mínim del meu passat professional o polític. Tant de bo tots passéssim per l’administració, sobretot la més propera al ciutadà que és l’Ajuntament, per entendre com funciona tot. Ho vaig fer des del meu convenciment de servei públic. Hi crec molt. Vaig voler ajudar la ciutat. És evidentment que la política suscita fílies i fòbies. Intento fer-ne un cas limitat, tot i que és difícil perquè quan no ho veig, m’arriba per d’altres bandes. El que vull és preservar l’entorn familiar.

Xevi Pujol deia que el fet de ser propers és una avantatge per a certes coses però un problema pel fàcil accés que la gent té a vostès.

Però és el nostre club i la nostra ciutat. Això té la seva part de bonic. De tota manera, no em quedo a casa. La immensa majoria, però, ho fa de manera correcta i durant els mesos complicats jo vaig rebre molts ànims de la gent, i això també és destacable.

Què n’opina de l’entorn mediàtic del club, a curta distància i a llarga?

La gent és tan apassionada que tots tenim un president o un entrenador a dins i totes les idees creen un estat d’opinió. Els mitjans de comunicació heu de fer la vostra feina. Sou part essencial de tot això i és important que expliqueu el que feu de manera acurada i professional com soleu fer sempre. Quan hi ha fets que no agraden i no ajuden a la dinàmica del club, com el de final d’any [l’accident d’Olumuyiwa] és notícia i cal que feu la vostra feina. El que sempre diem és que tots formem part del mateix concepte i entre tots ens ajudem en la mesura del que puguem, que ha de ser molt perquè ja tenim rivals i d’altres clubs que combaten amb nosaltres. No és bo que ens afeblim nosaltres, sinó que ens enfortim cadascú des del deu paper. Però de vegades, això que ens n’anem cap als extrems, cal un punt més de racionalitat, tot i que els sentiments hi juguen molt.

En l’entrevista a Nació Manresa va dir l’altre dia que el deute del club és estructural. Vol dir que no s’eixugarà mai?

No, l’estem pagant. Però les societats anònimes esportives no tenen l’objectiu de guanyar diners per donar als accionistes. No hem de generar dèficit i tot el que generem l’hem de posar al servei de l’activitat. En el nostre entorn tots tenen aquest esquema.

Durant l’any han anat donant a conèixer molts espònsors nous. Com van els ingressos?

Aquesta part l’hem augmentada amb patrocinadors més petits, però que també sumen. Aquesta és una de les meves feines. Aquesta partida que ens permet incrementar la despesa és fonamental. Ens hem situat en nivells rècord, però no és suficient. Cal buscar més i millor i per això el club ha d’estar fort i estable.

La continuïtat de Baxi dependrà dels resultats o de què li puguin oferir?

Amb Baxi hi ha les voluntats i les sinergies de les dues bandes que han generat una unió molt forta. Baxi es troba molt còmode pel fet de ser petits però forts i ambiciosos i que són capaços de guanyar de vegades als més grans, que no són coneguts però es volen donar a conèixer. Crec que estan molt contents, però les coses han d’evolucionar i hem de parlar d’una possible renovació.

És optimista?

Sí, ho som, però esportivament hem de ser rellevants.

Tornant a la seva feina, té un contracte limitat quant a anys?

Sí, és per quatre anys i aquest és un horitzó amb el qual pots treballar a nivell estructural, però no va ser un factor per ser-hi o no. És per intentar projectar les coses a dos o tres anys vistes. Però també pot ser que els que em van donar la confiança decideixin que les coses no van bé. Però no dono importància a la temporalitat.

El seu Linkedin diu que ha fet moltes coses. Es veu fent això durant molt temps?

Hi centro tots els esforços i la voluntat és la de seguir en aquest projecte. Les persones passem, però és important el que fem quan hi som. El club ha tingut molts presidents i espero que en la meva etapa el club hagi evolucionat i la gent pugui dir que les coses es van fer ben fetes.

Ha calculat quantes piscines ha deixat de nedar, des que és president?

[Riu]. Ja no en feia gaires abans. Sense pilota en feia poques.

O entrenaments de waterpolo...

El waterpolo és la meva passió. He sigut esportista, entrenador, directiu i ha estat una escola important. Una de les coses que m’ha acostat al Pedro és que he sigut entrenador, sense ni comparar-m’hi, i això et dona la capacitat d’empatia de posar-te en la pell dels altres. M’ajuda a no intervenir en excés quan no toca i respectar l’àmbit dels equips.

A vostè el fastiguejava quan el president es ficava en el seu àmbit?

Agraïem que quan ho fes, fos en un moment important i que allò sumés i aportés. Si no, no era positiu. Que jo viatgi amb l’equip és important, però fins a un punt i d’una manera determinada, pactant els àmbits de treball que tenen els equips perquè un president no interfereixi en el dia a dia.

Es veu diferent el club des de dins que es veia des d’una altra entitat esportiva de la ciutat? Perquè aquestes de vegades es queixen que hi ha favoritisme per al club.

Ho puc entendre, però no ho comparteixo. Són àmbits comparatius diferents. L’impacte que té el Bàsquet Manresa com a element exportador de ciutat i el que pot generar, no ho genera cap altra de les entitats esportives, perquè la dimensió de l’ACB no la tenen les altres competicions. Mal em pesi, perquè jo vinc dels esports minoritaris i això ho pateixen molt. L’Ajuntament fa l’esforç en la justa mesura del que el bàsquet dona a la ciutat i ho fa des de l’àmbit de la promoció de la ciutat, no des del social o promoció, que té d’altres mecanismes. Si exportem Manresa 2022 és perquè ens ha vist que som exportadors no des de l’àmbit esportiu. Tant de bo hi hagués més recursos en l’àmbit de l’esport per ajudar projectes esportius amb ganes de créixer i ser ambiciosos. No ho dic des de la supèrbia del Bàsquet Manresa, sinó des de la diferenciació objectiva del que som per a la ciutat.

Subscriu-te per seguir llegint