Baxi Manresa-Gran Canària: Cita d'alt nivell per recuperar l'empenta a casa

Les virtuts o defectes dels calendaris asimètrics, com els que ja fa anys que s'imposen a l'ACB i a d'altres competicions, provoquen que hi hagi més distància temporal entre dos partits dins de la mateixa temporada que respecte de l'anterior. El Gran Canària va ser l'últim rival del Baxi en la campanya passada, un dia de festa en què, a més, es va guanyar de trenta punts i es va celebrar la permanència. També va ser el primer rival d'aquesta, el passat 24 de setembre, amb un 97-92 a Las Palmas. Entre els dos partits només havien passat quatre mesos. Doncs bé, entre aquest darrer i el de dissabte al Nou Congost (20.45 hores, Movistar Deportes 2 i Ràdio Manresa), n'hauran transcorregut cinc i mig i 24 jornades.

Durant tot aquest temps, totes dues formacions han demostrat el que ja es va veure en aquell primer partit del campionat, molta capacitat anotadora, molt ritme i un lleuger avantatge canari. El conjunt que presideix Sitapha Savané hauria pogut jugar l'Eurolliga enguany, però hi va renunciar per motius econòmics. El seu nivell, per ara, està sent superior a d'altres equips que la disputen, com el València [malgrat que l'equip de Mumbrú els eliminés de la Copa] o el Baskonia. A sobre, un cop fora de l'Eurocup, torneig del qual eren campions, després de perdre a casa davant del Besiktas fa deu dies, ara ja només s'han de centrar en una ACB en què són quarts, empatats amb el Barça.

Dels tres millors que queden

En aquest sentit s'expressava en la prèvia Pedro Martínez, el tècnic dels manresans, que apuntava al fet que "a falta de deu jornades, aquest és un dels tres partits més difícils que ens falta, juntament amb el Madrid i l'Unicaja. De tota manera, tenim confiança que a casa podem guanyar si fem les coses bé".

Sobre el rival, es desfeia en elogis. "Són molt bons, amb molta riquesa tàctica i molts jugadors que la fiquen de diversa manera, són llestos i agressius en defensa". Així, començava desgranant que "té ales molt diferents. Slaughter anota d'una manera que no és la de Landesberg, que ens va matar a Las Palmas. Brussino és molt bo perquè pot jugar bloqueig directe, tirar, fer indirectes o penetrar. Si no, Salvó t'embolica al pal baix. Té bases molt generadors com Albicy i Bassas, dos pivots diferencials com Happ i Lammers i després dos quatres com Shurna, més tirador, i Pelos, que actua més per dintre. Si en aquest moment són dels quatre millors de la lliga és perquè ho estan fent molt bé".

De tota manera, per a ell la clau es troba en el seu equip, amb el qual va ser crític. "En el darrer partit, contra el Múrcia, no vam generar l'ambient que ens agrada, el que provoca que els jugadors i l'afició entrin en en partit. No és una crítica a l'afició. No podem esperar que ella estigui preparada des del minut 1 si nosaltres no ho estem des del menys 2. Ells sempre ens animen quan no estem encertats. Lambient l'hem de construir entre tots, però primer l'equip i després l'afició ja vindrà a darrere. Si és al revés, no acaba de funcionar".

En la prèvia d'aquell partit, es va viure l'estrany cas de Dani García, que va fer la roda d'escalfament però que després no va poder jugar perquè no havia estat donat d'alta a temps en allò que el club va titllar d'"error informàtic". Ara toca passar pàgina i fer-ho millor, amb la possible, no segura, tornada de Vaulet, la qual cosa provocaria que s'hagués de descartar un jugador. Jou i Oriola tindrien, possiblement, força paperetes per ser-ho.

Lakovic: "el seu pavelló és molt difícil, també per als àrbitres"

El tècnic eslovè del Gran Canària, Jaka Lakovic, ha lloat el Baxi en la prèvia però també ha deixat anar un encàrrec. Segons ell, "el Manresa és un equip que juga molt agressiu els quaranta minuts. Tenen una mitjana de falta més alta que altres equips. Cal estar preparats per a un partit físic, en un pavelló molt difícil, no només per al contrari, sinó també per als àrbitres".

A part, per a ell "té mèrit el que Pedro està fent amb l'equip. Sap el que vol fer, que juga ràpid, tant després de rebot, com de cistella, i el primer en rebots totals i en atac. Controlar el nostre rebot ens ha de donar més opcions".

També ha tingut bones paraules amb Dani Pérez, "el conec des de jove [quan tots dos eren al Barça] i s'ha convertit en un gran base".