La Laia (nom fictici), una berguedana de 32 anys, va recórrer fa 3 anys al SIAD del Consell Comarcal després de patir continuadament violència psicològica i física del seu marit. Tot i que el va denunciar i té una ordre d'allunyament, aquest aprofita qualsevol oportunitat per fer-la sentir malament i debilitar-la psicològicament. Però gràcies a l'ajuda obtinguda, ella assegura sentir-se forta i que no té por del seu exmarit.

Com va començar a notar que patia violència per part de la teva parella?

Primer era violència psicològica. No podia decidir com em vestia, si em maquillava o no i no podia sortir amb les amigues. I si anàvem a algun lloc no podia parlar ni actuar com jo volia, perquè s’enfadava i després quan arribàvem a casa es posava violent. Amb aquesta persona no em podia defensar i em bloquejava. Em deia que canviaria i jo li donava oportunitats, i donava la culpa a l’alcohol. Vaig estar 4 anys esperant que canviés i mai va canviar.

Com es va assabentar el Consell Comarcal oferia aquest servei?

Quan vaig posar la denúncia els serveis socials em van oferir aquesta opció. Unes amigues que també havien patit violència m’ho van aconsellar. I des de llavors m’ha ajudat molt a fer-me pujar l’autoestima i que se’m valori més. I ara sento més valorada com a persona, abans estava anul·lada. A més, han ajudat els meus fills perquè també han estat víctimes. Fa un any vaig tenir una altra relació, però al mes i mig la vaig aturar perquè la parella també em maltractava psicològicament. La diferència és que jo llavors me’n vaig adonar abans.

Com està ara mateix? 

La violència de la primera exparella no es va acabar quan el vaig denunciar. S’ha saltat tres ordres d’allunyament i em va tornar a atacar. Va anar nou mesos a presó però després ha seguit. A través dels nens, m’ha anat controlant. Encara quan se m’apropa em poso nerviosa, però ja no li tinc la por d’abans.

Recentment, se l’ha trobat habitualment?

Ell té una ordre d’allunyament, però saps els llocs que jo freqüento perquè Berga és una ciutat petita. A vegades em truca amb un número desconegut, i es fa la víctima dient que se'n penedeix. I sap les hores que els nens van a anglès i m’insulta. Però jo ni el miro i no li dic res. A més, ara vaig sola a tot arreu perquè la Creu Roja em va donar el telèfon per avisar-los si m’ataca. No em fa por estar sola i faig moltes activitats amb els nens.  

Veu sovint els fills ell?

Vam fer un acord amb els advocats i teníem pactat que cada 15 dies ell els tenia un cap de setmana. Però m’amenaçava dient que no me’ls tornaria i que marxaria lluny amb ells i els vaig haver d’anar a buscar a casa seva. Ara fa dos mesos que no els hi deixo perquè va insultar la filla. La va insultar i ella, que ja té 12 anys, va dir que no vol anar més al seu pare. Fins i tot, el té bloquejat a les xarxes socials però ell li continua enviant missatges.

Està satisfeta amb la resposta de la justícia?

A mi m'ha ajudat bastant. Però em sembla injust que els pares només tinguin drets i no obligacions amb els seus fills. Jo no em quedo tranquil·la quan els meus fills es queden amb algú que ha exercit violència.

Quin missatge donaries a les dones que avui dia es trobin en una situació semblant a la seva i no s'atreveixin a denunciar-ho?

Que parlin, perquè el silenci ajuda a la violència. Si parlem, les dones ens farem més fortes. És així com jo vaig tirar endavant.