Els Pastorets de Berga tornen amb força al teatre en l'estrena de la música en directe

Els Pastorets de Berga tornen forts a l'escenari. Feia dos anys que la pandèmia obligava a celebrar-los pels carrers de la ciutat, però aquest Nadal l'Agrupació Teatral La Farsa ha pogut per fi tornar El bressol de Jesús al teatre i recuperar l'obra en tota la seva esplendor. A més a més, amb una novetat de les grosses: música en directe.

Dels cinc dies de Pastorets, les dues funcions escollides per incorporar-hi música han estat la del dia de Nadal (25 de desembre) i la que es farà el dia de Reis (el proper 6 de gener).

El berguedà Lluís Gual ha dirigit, aquest diumenge, una formació de mitja orquestra amb la música que va arranjar l'any 2017 Sergi Cuenca. A més, amb un cor de 17 veus blanques format per nois i noies de l'Escola de Música de Berga. No és estrany, doncs, que quan faltava poc menys de mitja hora per la primera funció de l'obra l'activitat a les bambolines del Teatre Municipal de Berga fos frenètica.

L'esforç i els nervis han valgut la pena perquè dues hores de representació després l'estrena s'ha clos amb un llarg aplaudiment.

Abans de començar, Lluís Gual s'ha mostrat nerviós, però molt content d'incorporar i dirigir una orquestra de música en directe als Pastorets. El músic ha valorat positivament a Regió7 una idea que els responsables dels Pastorets van acceptar-li de seguida i que pretén tenir continuïtat. Gual també ha explicat que han hagut de fer mans i mànigues per encabir tots els músics a l'espai del teatre.

L'última vegada que els Pastorets van tenir música en directe va ser l'any 2000 al Teatre Patronat, amb motiu del centenari. 

Aquest Nadal quan els llums de la sala de butaques s'han apagat i ha començat l'obra, la música no era l'únic motiu per aguantar l'alè després de dos anys de pausa pel Covid. Els personatges dels Pastorets tornaven per fi a casa en la primera de les cinc funcions que s'oferiran aquestes festes. Satan sortia amb una mascareta que desapareixia de seguida gràcies a una de les fures i els personatges entraven un rere l'altre a escena desfilant per davant del seu tron. Tot era a punt per uns altres Pastorets.

Amb la platea plena, el públic ha premiat cadascuna de les escenes amb aplaudiments, tant se val si eren Satan i Llucifer escampant la llavor del conflicte entre els pastors, el bo de Sant Miquel plantant-los cara, els enamorats Raquel i Jessé intentant prevaldre, o l'històric Garrofa sempre ben acompanyat d'en Pallanga, el primer ric però una miqueta talòs que acaba esdevenint l'alcalde i el segon el seu amic inseparable.

L'obra, divertida i dinàmica, que dura al voltant de dues hores i en la que participen unes 150 persones, ha picat l'ullet al públic diverses vegades. En Pallanga ha fet broma i tot amb els músics, preguntant-se si es trobava "als Pastorets de Berga o a l'Eufòria", el que ha arrencat els riures còmplices al pati de butaques.

Un dels directors de La Farsa, Marc Marginet, s'ha mostrat molt satisfet de la nit d'estrena. "Estic molt content, s'han passat molts nervis però amb molta il·lusió des del principi; ha estat increïble, la reacció del públic, l'actitud dels actors tota l'estona, els músics. Hi ha hagut cosetes, però hi han de ser perquè així cada dia ens intentem superar", ha valorat en declaracions a aquest diari.

Les garrofes, estirada d'orelles i homenatge

També han tornat les garrofes, motiu de rialles assegurades i d'alguna estirada d'orella. Enguany, els versets satírics han començat arrencant somriures amb un tema que resulta ben proper a la família dels Pastorets, ja que han recordat que en algunes de les funcions el Garrofa, el Pallanga i Jessé seran interpretats per dones (aquest diumenge eren tres actors). Les garrofes han etzibat que a la Patum, per exemple, no hi ha dones geganteres. "Hi ha la tabalera però es filla del tabaler", han afegit els versets àcidament.

També han rebut l'empresari Joan Barniol, Gironella i el procés.

De les 44 estrofes les finals tenien un significat especial ja que han estat un reconeixement a la figura de la historiadora Dolors Santandreu, que va morir fa un any.