Antoni Batista afirma que els assaltants de la Caserna de Berga el 1980 "era gent poc preparada"

El 15 de novembre de 1980 un escamot d’ETA va intentar l’assalt de la caserna de Berga, per tal de robar uns 150 fusells d’assalt Cetme. L’operació no va sortir bé i els assaltants, tot i desarmar un sentinella, van haver de fugir de manera improvisada: “era gent poc preparada per una acció com aquella”, va dir el periodista Antoni Batista, divendres al saló de plens de l'Ajuntament. Batista afirmà que aquests assalt, cas d’haver reeixit, podia haver estat l’acció més important després de la mort de Carrero Blanco, “tant pel seu impacte material com psicològic". Ho explica a la sala de plens de l'Ajuntament de Berga que es va omplir a vessar per escoltar la conferència. Entre els assistents, òbviament, majoria de berguedans, però també algun bagenc. Aquella acció va implicar joves d'aquesta comarca que hi tenien un paper secundari.

Va obrir l’acte l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez que va agrair la presència del convidat i va dir que "era un dia important per Berga i per Àgora, (organitzadora de l’acte), poder comptar amb una patum del periodisme com Antoni Batista". Tot seguit va prendre la paraula Xavi Gual, curador de l’acte, que va fer la presentació del ponent com a expert en ETA i la seva relació amb Catalunya, fent també una menció especial a Maria Dolors Santandreu, que havia estat l’ànima d’Àgora.

Batista, després d’agrair les paraules de l’alcalde i agrair la massiva assistència, va començar explicant la seva relació periodística amb ETA del principi al final: “Vaig conèixer la seva fundació, el 1959 a partir del seu protagonista principal Iulen de Madariaga, i vaig seguir la seva dissolució el 2018, amb Arnaldo Otegi i Josu Ternera”. El periodista va recalcar que sempre va escriure sobre fonts directes, que va fer periodisme “sobre ETA, ni en contra ni a favor”, però amb la voluntat d’explicar-ho en primera persona. Per la importància que tenien en una banda del relat, la seva relació amb els militars i membres dels governs corresponents va ser correcta.

L’assalt a la caserna de Berga

Aquell intent de robatori no va sortir bé pels interessos d'ETA. En el moment del judici al comando Berga (en el qual hi havia implicats col·laboradors bagencs), que havia de començar el setembre de 1983, en un consell de guerra presidit pel coronel Francisco López de Sepúlveda, un militar molt liberal que fins i tot va permetre que un acusat parlés en català, i quan ETA p.m. negociava l’abandonament de les armes amb el govern espanyol, situació que hauria permès aplicar unes penes més curtes als acusats, va passar que el 3 d’octubre hi hagué el segrest i posterior assassinat del capità de farmàcia Alberto Martín Barrios per part d’ETA (“per un comando incontrolat?” es va preguntar Batista). Finalment, amb molts entrebancs, el judici va començar el 25 d’octubre.

Relació entre ETA i Catalunya

Pel que fa a la relació entre ETA p.m. i Catalunya, Batista va explicar que havia existit des del principi, recordant fets com la tancada a Montserrat, no a favor d’ETA, sinó en contra de la pena de mort.. Amb tot hi va haver un moment crucial amb l’atemptat d’Hipercor el juny de 1987, i un punt i final amb l’assassinat d’Ernest Lluch, amic d’Antoni Batista, el 21 de novembre de l’any 2000. Posteriorment hi ha hagut iniciatives com les trobades de reparació, propiciades per la UB

La conferència, seguida amb atenció i un silenci absolut, es va acabar amb algunes preguntes dels assistents sobre la feina dels periodistes en situacions complicades com les que acabava d’explicar, o bé les relacions amb els militars i els governs. Antoni Batista, va donar de nou les gràcies per l’assistència i va ser acomiadat amb càlids aplaudiments.