La colònia Cal Marçal es desperta amb una jornada reivindicativa

L’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat reivindica la preservació i el compromís de l’administració pública pel futur de les colònies

Blanca Soler

Cal Marçal es va despertar ahir amb una vuitantena de persones que s’aplegaven al carrer principal de colònia puigregenca per visitar la fàbrica i el recinte fabril on diferents artistes hi tenen els tallers. Era una de les activitats de la jornada reivindicativa de les colònies de l’Alt Llobregat, que va organitzar per l’Associació d’Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat. L’entitat demana «potenciar, preservar, millorar i rebre un compromís de les administracions públiques, tant la local com la provincial, la catalana i l’estatal».

Famílies visitant la sala de la turbina | ALEX GUERRERO

Famílies visitant la sala de la turbina | ALEX GUERRERO / Blanca SolerBLANCA soler,

La jornada es va celebrar amb l’objectiu de demostrar que 150 anys després de la obertura de la primera fàbrica encara hi ha vida en aquests espais fabrils i d’habitatge. L’associació va organitzar el recorregut per mostrar als visitants que malgrat el pas dels anys hi ha gent innovadora que crea i s’expressa dins de les colònies perquè són espais molt tranquils. «No pretenem tornar a posar telers, sinó adaptar-nos als nous temps i alhora preservar», explicava Ramon Viladomat, un dels veïns membres de l’associació.

La zona de la resclosa fora la fàbrica | ALEX GUERRERO

La zona de la resclosa fora la fàbrica | ALEX GUERRERO / Blanca SolerBLANCA soler,

Fa un any es van donar a conèixer per l’entitat al jardí de la colònia Pons. Un any més tard, han redactat un manifest que ahir es va llegir en públic. El manifest ha estat llegit per cinc membres de l’associació que reivindiquen i exigeixen que els partits polítics locals incorporin al programa electoral de les pròximes eleccions del 28 de maig, la preservació d’aquestes colònies.

Àngel Mejías exposant les seves obres de cartró | ALEX GUERRERO

Àngel Mejías exposant les seves obres de cartró | ALEX GUERRERO / Blanca SolerBLANCA soler,

Tot i que les colònies tèxtils es van crear al finals del segle XIX, després de la crisi que va patir el sector tèxtil als anys 60 i 80, moltes d’elles van haver de tancar. Per això, l’associació demana fermament la protecció i defensa d’aquest patrimoni històric i cultural que té la nostra terra. Moltes colònies se senten allunyades dels seus municipis, sense rebre suficient atenció.

Exposició d’obres de la pintora Carme Iglesias | ALEX GUERRERO

Exposició d’obres de la pintora Carme Iglesias | ALEX GUERRERO / Blanca SolerBLANCA soler,

L’eix principal de queixa i crítica de l’associació és que com a patrimoni cultural que són aquestes colònies se’ls doni més visibilitat i més promoció econòmica i turística tal com va fer el Parc Fluvial de les Colònies del Llobregat com a consorci públic per aportar idees i donar empenta a projectes.

Per aquest motiu, han expressat les seves inquietuds en un manifest on demanen que partits polítics i administració pública destinin partides específiques als pressupostos per preservar i alhora fer promoció d’aquests conjunts històrics singulars.

En primer lloc, demanen una major atenció pública en destinar ajuts pel manteniment d’habitatges, ja que l’espai és idoni per a parelles joves i amb infant gràcies a l’entorn segur i tranquil que compta la colònia. També posen èmfasi en millorar les comunicacions mitjançant vials que uneixin les colònies entre elles i construir camins per fer a peu o en bicicleta. És a dir, uns vials fàcils, segurs i sostenibles.

També que se’n renovin les infrastructures i se les doti de serveis òptims perquè siguin uns nuclis ben atesos. També reclamen la preservació dels jardins, zones verdes i una bona il·luminació de tota la zona. El manifest ha deixat clar que l’associació té la voluntat de treballar i lluitar pel futur de les colònies industrials.

[object Object]

Els assistents a la jornada es van dividir en dos grups i van poder gaudir d’una passejada per l’interior de les diferents sales de la fàbrica, des de les sales de motors fins a la turbina que es troba en funcionament i genera electricitat gràcies a una petita resclosa al costat de la fàbrica del riu Llobregat. Una fàbrica que encara guarda la característica olor de cotó des que es van aturar les màquines als anys noranta.

També van visitar els espais que han llogat a diferents artistes. La Carme Iglesias de Navàs, una pintora que s’expressa amb colors segons les emocions, va trobar aquest espai que li permet estar en contacte amb la natura i alhora expressar-se a través de la pintura. Hi és des de l’any 2020. També hi ha l’Àngel Mejías que té un espai llogat on fa construccions de cartó i fins i tot fa visites pel seu espai amb taquilla inversa.