Amb la Patum de la Llar a la plaça de Sant Pere, "fem un pas més cap a la inclusió i som un referent"

La Patum de la Llar fa un salt en la inclusió. Deixar el pati de l'escola d'educació especial Santa Maria de Queralt i fer la seva Patum a la plaça de Sant Pere, escenari per excel·lència de la Patum, és molt positiu per a la Fundació La Llar, que treballa per a les persones amb diversitat funcional. La presidenta de l'entitat, Cecília Camprubí, ha remarcat que "és un pas més cap a la inclusió, i Berga és capdavantera i un referent en aquest aspecte".

Nois i noies amb discapacitat fent la seva Patum en el mateix escenari de la festa i davant d'un públic cada cop més nombrós. Aquesta ha estat l'evolució de la Patum de la Llar, que se celebra des de fa 45 anys i que fins ara s'ha fet a la plaça de Sant Pere en dues ocasions, pel 25è aniversari de l'escola i enguany, pels 50 anys. Arran de la bona acollida per part dels participants, de les famílies, de la Fundació, dels voluntaris que col·laboren amb la festa i de l'Ajuntament, la decisió ha estat quedar-se a la plaça, on a partir d'ara, els dimarts de la setmana de Corpus ja hi haurà Patum, la de la Llar. La presidenta, Cecília Camprubí, i l'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ho han fet oficial aquest dilluns en roda de premsa, acompanyats de dos usuaris de la Fundació La Llar, Carme Ribera i Dani Camps.

Cecília Camprubí s'ha mostrat molt satisfeta: "Estem molt contents. Al llarg de 45 anys la Patum ha anat creixent i volem agrair molt la feina feta durant aquests anys a la comissió i als voluntaris. Gràcies a l'esforç i la constància hem anat avançat en la inclusió i ara hem fet un pas endavant. És clau que persones amb discapacitat es puguin integrar en les festes populars i això ajuda a visibilitzar a arreu que aquest col·lectiu és un més. La de La Llar és una Patum més i la gaudim com totes les Patums". Cecília Camprubí ha agraït a l'Ajuntament de Berga que els ho hagi posat "molt fàcil" des del primer dia.

L'alcalde de Berga, Ivan Sànchez, no tenia cap dubte d'acceptar fer la Patum de la Llar a la plaça: "Des del govern havíem insistit que es quedéssim per sempre a la plaça si ells si sentien a gust". S'hi van sentir molt a gust.

Carme Ribera, usuària de l’entitat i patumaire de la Patum de la Llar, ha expressat l’emoció de poder fer la seva Patum a la plaça, que sempre han vist com un referent: "Els grans i els petits salten a la plaça i nosaltres ho fèiem al pati de l'escola. Serà un salt molt gran i important". Carme Ribera va saltar de nan i va fer de ple a la Patum de Llar d'enguany, que va ser a la plaça en motiu del cinquanta anys: "Es va ballar molt més bé". Va ploure, però tot i això els participants i els assistents es van entregar a la festa: "Tot i la pluja va anar bé, a la plaça quan plou no queden bassals com al pati de l'escola".

Per a un altre usuari de la Fundació la Llar, Dani Camps, fer la Patum a la plaça és una evolució: "Estic content, tenim més espai per ballar, es balla més ve, ho fem més segurs i ens hi vam trobar molt còmodes". Fa 40 anys que fa la Patum de la Llar, primer com a alumne de l'escola d'educació especial i després com a usuari del centre especial de treball Taller Coloma. Dani Camps, que balla un dels gegants, també s'ha referit a l'augment de públic a la plaça: "És positiu que vingui més gent a veure la nostra Patum, així ens coneix més gent".

La il·lusió i les ganes de plaça dels participants a la Patum de la Llar ha superat totes les pors de la logística, ha comentat Cecília Camprubí: "a l'escola teníem el material a mà i portar-ho a la plaça ho complica una mica més, però el resultat s'ho val i el fet que la gent de Berga ens valorés tant la nostra Patum a la plaça també ens va encoratjar a quedar-nos-hi".

Ivan Sànchez ha destacat que «La Patum és un exemple com a festa arreu dels Països Catalans en diferents aspectes, com ara ser pioners amb la prevenció de violències sexistes en l’oci nocturn. Avui som exemple d’inclusió i la idea és transmetre a la resta de festes de cultura popular que les festes han de ser inclusives i tothom té dret a participar-hi». Un motiu més, ha dit l’alcalde, «per treballar perquè ens arribi més finançament per la festa».